Desdefinicions i Base de badades

Els verbívors tenim un país sencer, però, gràcies als blocs, van apareixent poblets independents amb el seu tarannà propi, com els irreductibles gals. Avui fem atenció a dues mostres d'irreductibilitat ludolingüística que tenen relació amb el diccionari:

1. La primera és coneguda de molts. L'escriptor Jesús M. Tibau és un dels blocaires més llegits dins de la blocosa nostra, gràcies al seu Racó dalt del món. Cada dilluns, metòdicament, des de fa 46 setmanes (pels volts del maig de l'any passat començà), ens obsequia amb unes divertides "desdefinicions" on juga amb el significat de mots ja creats o en crea de nous per tal de mostrar la vivacitat de la llengua. Com exemple, un botó, o sigui, una desdefinició recent: "escrotini. Forma de fer el recompte de vots en països totalitaris, és a dir, donant el resultat que els surt dels testicles." Una manera divertida d'afrontar els terribles dilluns.



2. L'altre és un bloc més recent: Base de badades és un "petit diccionari ludicofestiu il·lustrat de la llengua catalana". Gràcies al sempre atent Víctor ens hem assabentat de la seva existència, que no té ni dos mesos. Va començar amb tota una declaració de principis, que reproduïm tot seguit: "bokabulari (paraula d'origen basc que designa aquella persona que crea paraules o que juga amb el seu significat)". I des de llavors diàriament fa un simpàtic exercici de ludolingüística, el contrapunt ideal del tan nostrat Rodamots. No em puc estar de citar la seva reflexió sobre els llepaculs: "Ser un llepaculs i no tenir pèls a la llengua són dues coses, des de tots els punts de vista, incompatibles".


Són tan eixerits, aquests desdefinidors bokabularis, que accepten la col·laboració dels lectors per tal de fer més gran el joc (i el xoc) de mots. Qui vulgui apuntar-s'hi, pot picar a les dues portes i serà ben rebut.