30 de desembre del 2008

Brossa i Fabra: dos poemes i un assaig


No controlo pas l'obra diversa i fascinant de Joan Brossa. Del poc que en conec, en sabia un poema que havia dedicat a Pompeu Fabra. L'incitador d'aquest homenatge, sabedor de la meva afició, me'n va fer arribar un segon (Gràcies, Joan: pel poema i per aquesta aventura brossiana tan maca). Doncs apa, vaig pensar, ja tens per on començar. D'això no en traurem pas un assaig sobre la relació entre Brossa i Fabra, però en treure'm un bon entreteniment. De fet parlar de la relació entre Brossa i l'alfabet hagués estat més fàcil i més atractiu visualment, però vaig agafar un altre camí. Vaig llegir (és un dir) uns quants llibres més sense trobar cap altre poema, però vaig topar amb un assaig lexicogràfic que també els relaciona. Heus aquí el resultat de tot plegat:

ENTREACTE

Homenatge a Pompeu Fabra

Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d'altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d'adjectius mirant pel
forat del teló.

El poema següent ara començarà.

La poesia com a espectacle: l'escena on es representen els jocs del llenguatge, amb els seus integrants gramaticals canviant-se de vestit per tal d'oferir-nos una nova interpretació de la màgia dels mots. Deia Brossa: "M'agradaria arribar a escriure sense adjectius. Madurar vol dir saber ser essencial.". Potser és per això que en aquest entreacte els adjectius resten fora de l'escenari, mirant pel forat del teló. El darrer vers, mostra d'un metallenguatge habitual a Brossa, ens acompanya cap al següent espectacle poètic del llibre. Aquest poema, que pertany a Els ulls i les orelles del poeta (1961), també es pot trobar dins de Joan Brossa, entre les coses i la lectura. Objectes, poemes, muntatges, instal·lacions (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1994). L'any 1996 va ser publicat en traducció holandesa, segons consta a la magnífica web brossiana de Glòria Bordons.

ENRAONA POMPEU FABRA

Disc homenatge
en el Centenari de Pompeu Fabra.

Fins aquí el poema; si voleu sentir
la veu del mestre, llavors haureu de comprar
el disc.

Per Brossa la poesia és sovint acció escènica, afegint un aspecte teatral al simple joc dels mots. En aquest poema, que s'acaba abans que les seves paraules, l'autor ens presenta simplement una acció que el lector podrà fer o no. Ens diu, novament usant metallenguatge, fins on arriba el poema i des d'on comença l'acció que ens indica. Pertany al llibre "Ot", segon llibre d'Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres (1969-1975) (Altafulla, Barcelona, 1984). De fet ot- és un prefix amb un significat acústic que s'adiu perfectament a la temàtica d'aquest poema. També es troba recollit a l'antologia Poesia i prosa (Tres i Quatre, València, 1995).

¿Què tenen en comú els dos poemes, a part de la concepció poètica brossiana que hem esbossat matusserament? Simplement, un explícit respecte per Fabra, a qui dedica el primer poema com a homenatge i de qui diu que és un "mestre" en el segon (el nom mestre referit a Fabra, sovint amb majúscula inicial, és molt freqüent entre els seus admiradors, passats i presents).

Més ens ha sorprès trobar que Brossa també havia estat analitzat des de la lexicografia. L'any 2000, Sandra Cuadrado va publicar "Creativitat lèxica i avaluació lexicogràfica: contrastos entre el Diccionari de Pompeu Fabra i el lèxic de Joan Brossa" (dins La lingüística de Pompeu Fabra, IIFV- URV, Alacant, volum II, pp. 271-290). Aquest assaig, que comença amb la reproducció del primer dels poemes que hem vist, es planteja quina deu ser la relació entre el diccionari Fabra i el lèxic d'un escriptor postfabrià experimental de qui se suposa que podria trencar amb la normativa. El corpus que analitza són sis obres teatrals, i les conclusions són clares: "La llengua de Brossa s'adequa prou a la llengua estàndard descrita per Fabra. Brossa, que és considerat un poeta trencador i avantguardista, en termes generals, podríem dir que no s'aparta gaire de la previsió del DGLC." (p. 288). De fet, el motiu d'aquesta conclusió potser es troba més en la banda de Fabra que no en una decisió conscient de Brossa: "un diccionari com el DGLC -amb tan poca tradició lexicogràfica en què basar-se- es va continuar adequant durant un llarg període de temps a la llengua literària" (p. 288). Potser si l'autora s'hagués centrat en la poesia el rupturisme lèxic brossià seria més accentuat. Però això només és una simple i infundada suposició.

Brossa, un escriptor postfabrià experimental i trencador, però que en la seva producció sembla respectar tant el DGLC com el seu autor.


PS: Gràcies al cavaller Xavier, la interpretació teatral del primer dels poemes de què parlo.

20 comentaris:

  1. Entretingut i interessant, com sempre.
    Gràcies per convidar-nos a la festa!

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu per apuntar-t'hi!

    Caldrà paciència. Ara mateix no donem l'abast. Ahir a la nit erem 200 i llavors va sortir la notícia a can Vilaweb i es van disparar les noves aportacions. Meravellós!

    Una forta abrossada!

    ResponElimina
  3. dons que a mi també m'agrada, jo no coneixia res de Brossa i gràcies a vosaltres ja en sé una miquetona, gràcies per aquesta iniciativa i una olorosa abrossada de com tú li dius "la fresca".

    ResponElimina
  4. En primer lloc, gràcies per la citació. Simplement afegir que el corpus poètic també l'he analitzat i els resultats són gairebé els mateixos que els exposats en l'article, Brossa reincideix sempre en els mateixos camps semàtics, recau una i altra vegada en formes que designen aquells elements essencials que tan impregnen tota la seva obra. Recordem, però, que el teatre és poesia 'escènica', d'aquí que teatre i poesia esdevinguin en Brossa un terme indissoluble. Una salutació des de l'Estació de Calinòpia

    ResponElimina
  5. Tot hi hem après molt amb això, "fresca" ;). Per això s'ha fet. Merci per compartir-ho amb nosaltres.

    Gràcies pel comentari, Sandra. Jo he fet un resum barroer d'un article teu molt ben treballat i que es mereix més deteniment, però el format bloc no agraeix llargs monòlegs (o a mi m'ho sembla). Una tercera part del meu apunt és teu. Fins aviat!

    ResponElimina
  6. Com que abans hi va haver un Fabra, Brossa es va poder dedicar a transformar les paraules.

    Escriure sense adjectius... massa essència concentrada, potser!

    Puigmalet, sempre és un plaer compartir espai amb tu, ja sigui a la blogosfera o al voltant d'una taula dinant!

    Em quedo sense paraules (ni substantius ni adjectius, ni... parèntesis de tancar tampoc me'n queden.

    ResponElimina
  7. Pàmies, comparteixo el plaer de què parles i confio que duri molt anys, encara que els dinars siguin tan ocasionals.
    Salut i millor any 9 per a tots!

    ResponElimina
  8. Gràcies, Jesús. L'èxit al final prové de gent com tu que porta gent que porta més gent que porta més gent. El veritable sentit de la xarxa. Fins la propera!

    ResponElimina
  9. Ets un crac, Puigma. Has fet el teu homenatge sent fidel al tarannà del teu bloc. Molt bé!

    ResponElimina
  10. Recomparteixo el plaer de dinar i bloguejar amb vosaltres,,,

    A l'apunt, només he trobat a faltar l'àudio del Fabra! Ja veig que ens vols fer comprar el disc...

    ResponElimina
  11. Apa, Xavier, mira que no dir-m'ho abans... :) Posaré l'enllaç. Merci!

    Joan Cortès i Marc Sala... Ahir ja ens van preguntar quina seria la propera. A rumiar-hi!

    ResponElimina
  12. Gazo... l'he trobat mirant els homenatges al Brossa publicats a http://joanbrossa.blogspot.com :)

    ResponElimina
  13. Xavier, molt útil aquest calendari d'efemèrides. Em sembla (parlo de memòria) que a la Viquipèdia també hi ha un apartat d'efemèrides.

    ResponElimina
  14. Xavier, és que jo encara no he pogut llegir-ho pas tot ... Feinada a anar-ho penjant!

    Això de les efemèrides sona a incitació.

    ResponElimina
  15. Noi, bon any nou! Com ha anat la Sant Silvestre?

    Molt bé l'apunt!

    ... i el projecte abloccedari i la feina conjunta i el Diccitionari...

    Ja només falta que també jo us EM pugui trobar amb "els meus tres desconeguts". Si pot ser amb sortideta a córrer, seguida de clara, seguida de dinar amb cafè i sobretaula, millor que millor!

    d.

    ResponElimina
  16. La Sant Silvestre sempre bé, encara que un no entreni. És com una reconciliació de final d'any. A Andorra no sé si se'n fa, però són típiques de tot el món.

    Ara ets l'únic desconegut per al gol sud, davit. Això s'ha d'arreglar durant aquest any 9.

    ResponElimina
  17. Hola!!!

    Moltes, moltes felicitats per la feina feta.

    Tinc la sensació que:
    - tinc i tindré marit compartir per temps

    - hauré de seguir escrivint més comentaris de l'estil 'felicitats per el següent projecte a la xarxa, o premi o trobada, o organització d'algun congrés, o ....

    De nou felicitats!!!!

    Cristina

    ResponElimina

Quelcom a dir?