Diccionari de la llengua catalana Bookman DMC-640

Pel davant

Així com hi ha blocs sense fulls (bloc²), també hi ha diccionaris catalans sense fulls.

Un dels primers exemples deu ser el Diccionari de la llengua catalana Bookman model DMC-640 d'Enciclopèdia Catalana. Creat per Franklin Eletronic Publishers i comercialitzat per Enciclopèdia Catalana, va ser fet a Tailàndia l'any 1996 en plàstic verd, el color clàssic de l'editorial. Fa 14x10 cm i, com si fos un llibre, té ISBN: 1-56712-271-X. Funciona amb quatre piles petites (AAA).

La funció bàsica d'aquest diccionari electrònic és trobar definicions a partir de l'entrada manual del mot. També s'inclouen frases fetes i locucions (tecla "frases"). Si el mot s'escriu malament, té una funció automàtica de correcció. També té la possibilitat de fer cerques temàtiques: prenent la tecla "tema" s'obre una llarga llista conceptual: acústica, adoberia, aeronàutica... Dins de cada categoria temàtica es mostren tots els mots afins.

Aquesta màquina lexicogràfica es complementa amb tres jocs: el clàssic penjat, un addictiu d'anagrames i un d'un tren que segmenta les síl·labes per vagons.

El teclat, en català, té un parell de coses a destacar: la primera és que no presenta la clàssica disposició de tecles qwerty sinó l'azerty, que és la francesa, amb l'afegit de la ce trencada com a darrera lletra. O sigui que és un teclat francocatalà.  La segona és que l'enter és, ras i curt, un "sí", magníficament accentuat.

Com es pot veure en les imatges, no és un llibre, tot i que sembla que es pot adquirir a llibres.cat (a un preu no gaire mòdic, uns 160 € més car del que em costà a mi, i en una edició del 2009, segons diu la fitxa).

Pel darrere

Bones vacances a qui en faci! (excepte un apunt programat d'agost, ens retrobem el setembre)

L'avi matern de Leonard Cohen

Llegeixo en una entrevista a Leonard Cohen que el seu avi matern era el Rabbi Solomon Klonitzky-Kline, i que era conegut, dins de la cultura hebrea, com el príncep dels gramàtics (Sar HaDikduki). Com a lexicògraf és autor d'un tesaurus d'interpretació talmúdica de 680 pàgines, l'Ozar Taamei Hazal. Thesaurus of Talmudical Interpretation (New York: 1939) i d'un diccionari d'homònims hebreus (amb títol en hebreu), el Lexicon of Hebrew Homonyms with interpretations of meaning, grammatical analysis and adequate references  (Tel Aviv: 1941).  

Portada d'Ozar Taamei Hazal (1939)

Coberta i portada del lèxic d'homònims hebreus (1941)

Vaig tenir el goig d'escoltar en directe al nét d'aquest gramàtic en el concert que oferí a Barcelona el 21 de setembre de 2009, el dia del seu 75è aniversari. Ahir un amic blocaire em va enviar la fotografia que encapçala aquest apunt tan estrany que m'ha sortit, i em va fer pensar en les lletres de les seves cançons, que no tenen sempre un sentit clar. D'aquesta que us deixo, del seu darrer disc Old ideas (2012), n'he trobat tant interpretacions espirituals com carnals. Com la vida mateixa. 

Blocs signific@ts, als premis c@ts

Ja fa cinc anys que la catosfera organitza, proposa i vota els premis c@ts. Si coneixeu blocs que trobeu prou qualific@ts com per ser reivindic@ts, potser perquè són arrisc@ts, aplic@ts o implic@ts, delic@ts, complic@ts, sofistic@ts, molt penc@ts, o bé simplific@ts, engresc@ts fins a ser desboc@ts, contraindic@ts per rebusc@ts, o en general, del bolet toc@ts, no ho dubteu i proposeu-los als c@ts. 

Repassant l'historial dels darrers anys, un hi troba blocs amics, coneguts o saludats i d'altres que són descobertes, però pels quals probablement pagui la pena de passar.

En definitiva, si coneixeu blocs que per a vosaltres són signific@ts, no ho dubteu i difoneu-los a la votació popular dels premis c@ts. Fins a final de mes hi ha temps.

Rull: ¿i no està bé que tot sigui tan complicat? (al voltant d'unes passejades per Salamanca amb motiu del XVI Col·loqui de l'AILLC)

Rull: ets de por! Mira que fer-me una pregunta com a títol d'un apunt... Hauria de fer com el Pere que encara està preparant la resposta a la  pregunta que li vas fer. Exacte! El teu llarg (que no dens) apunt parla de tantes coses que ja t'aviso d'entrada que penso divagar i no respondre a res en concret. 

Diu la llegenda que Aristòtil, quan ensenyava filosofia al seu liceu atenenc, ho feia tot passejant. D'aquí que aquesta acadèmia del saber es conegui com a escola peripatètica (περιπατητικός i el nostres mots 'itinerant' o 'ambulant' semblen tenir alguna relació). A Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), hem gaudit de ponències i comunicacions interessants. I hem passejat per una ciutat imponent.

Recepció a l'ajuntament de Salamanca el vespre del 2 de juliol

 

La realitat política és complexa, com ho és la realitat lingüística. Tot passejant, hem anat d'una banda a l'altra constantment, del llenguatge de la tribu a la situació de la polis. De fet, un congrés de llengua i literatura catalanes a Salamanca connecta les dues realitats (amb un grau de major o menor intensitat depenent de qui estableixi la connexió). 

Tant dins del congrés com durant les passejades, en el meu cas particular, la complexitat va servir-me d'estímul per formular preguntes, l'objectiu de les quals vau ser, especialment, en Jordi Ginebra, en Pere Navarro i tu mateix. Tots hem d'aprendre coses a la vida, però uns més que d'altres. Agraeixo la paciència que vau tenir amb un servidor. Sembla ser que, com al segle IV a. C., quan les cames es mouen, el cervell també ho fa. Hi ha molts detalls que no oblidaré d'aquests dies, i el peripatetisme salmantí figura a dalt de tot de la llista. Si tot no fos tan complicat, amic Rull, aquestes excursions dialèctiques no caldrien. Llarga vida a la complexitat!

Qui vulgui saber detalls més concrets, pot llegir el teu apunt o el d'unentretants o la crònica medieval del Taller de creació literària. O escorniflar en aquest youtube: