27 d’octubre del 2014

Diccionari de porcellana


 
Heus aquí un diccionari de porcellana de l'artista canadenca Jade Rude, que forma part d'un projecte, Whiteout (2010), on apareixen diferents objectes d'oficina que semblen coberts per un llençol blanc, en senyal de la seva simbòlica defunció. Creu Rude que "the chosen objects are all on the verge of extinction due to the accelerating technological progress of our current digital culture". O sigui que els diccionaris de paper, acompanyats de la tinta, la cinta adhesiva, els llapis, els bolígrafs, els clips i, evidentment, els fulls de paper, estan condemnats a l'extinció en el nostre món digital. Que reposin en pau.

  

23 d’octubre del 2014

En el país sense diccionari





Filosofia: el surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d’associació rebutjades fins a la seva aparició, i en el lliure exercici del pensament. Tendeix a destruir definitivament tota la resta de mecanismes psíquics i a substituir-los en la resolució dels principals problemes de la vida. Han fet professió de fe de SURREALISME ABSOLUT, els senyors següents: Aragon, Baron, Boiffard, Breton, Carrive, Crevel, Delteil, Desnos, Eluard, Gérard, Limbour, Maikine, Morise, Naville, Noll, Péret, Picon, Soupault, Vitrac.
      
Manifest surrealista (1924) d'André Breton

En aquest fragment trobem una llista de surrealistes on apareix el senyor Robert Desnos. Diuen que Desnos va entrar ens els cercles surrealistes el 1922. La seva primera obra, Rrose Sélavy (1922-23) recull experiències hipnòtiques d'aquests artistes. El subtítol d'aquest dibuix, que es podia veure fa poc al Centre Pompidou de París, fa referència a un personatge fictici creat el 1920 per Duchamp, i evoca la frase francesa "Éros, c'est la vie".   

Duchamp transvestit de Rrose Sélavy, segons Man Ray
 Potser per Desnos "les mots sans rides" (els mots sense arrugues) "au pays sans dictionnaire" (en el país sense diccionari) formen part del lliure exercici del pensament surrealista. En concret, potser són el resultat d'una sessió d'hipnosi on es barregen diversos aspectes de la realitat dins d'una imatge poètica amb elements dinàmics i un estil aparentment infantil. C'est la vie. Igual que ho és l'ordre alfabètic amb què Breton ens presenta els seguidors de la llibertat surrealista.

8 d’octubre del 2014

El diccionari de Joaquim Civera en fascicles

Joaquim Civera segons Salvador Mestres

Que el Nou diccionari català-castellà de Joaquim Civera i Sormaní (1886-1967) es publiqués en fascicles no és cap raresa. Allò rar és que els fascicles hagin arribat solts als nostres dies, igual que passa amb el molt més conegut diccionari Fabra. El sentit comú portava a la majoria de gent que tenia la paciència de seguir setmana rere setmana aquestes publicacions a fer-ne l'enquadernació recomanada al final. Aquesta acció provocava que l'estat dels fascicles originals es modifiqués, fent-ne, com a mínim, desaparèixer les cobertes de cada quadern.

Aquest diccionari es publicà setmanalment, sense data al peu d'impremta, a càrrec de la barcelonina  Impremta Ràfols,  i dins de la col·lecció "La novel·la nova". La sèrie setmanal de "La novel·la nova", que durà de 1917 a 1923, portà l'impressor vilanoví Rossend Ràfols i Muntané a publicar 264 títols, dins d'una gran iniciativa per popularitzar la literatura catalana.

Anuncis de l'obra a la contraportada de diferents fascicles

Si fem cas dels anuncis, la publicació completa constava d'uns 15 volums setmanals, a 30 cèntims cadascun, amb un total d'entre 40 i 50 mil paraules recollides. A les nostres mans han arribat 15 fascicles, que arriben fins a la paraula "precipitació". Desconeixem si la sèrie s'interrompé aquí o es publicà fins al final, resultant-ne una obra completa de bastants més fascicles. 

Com indica el títol, es tracta d'un repertori bilingüe, català-castellà, que segueix les ja centenàries "Normes ortogràfiques" de l'IEC. En la majoria d'entrades trobem només l'equivalència en castellà; en algunes, es defineix el concepte. Sobre el tipus de lèxic recollit, diu Civera al prefaci (p. VII): 
"Aquest nou diccionari el considerem útil per a tots els catalans. Els homes de carrera, els comerciants i els homes de negoci, trobaran els mots tècnics necessaris per a l'exercici de llur ofici o professió. Havem recollit moltíssims mots tècnics i científics que no figuren en cap diccionari català".

Coberta del primer quadern
Portada del primer quadern
Primer full del diccionari
Cobertes dels fascicles 15 i 14
Darrer full del 15è fascicle, la pàg. 360.

Aquest diccionari s'acabà publicant, igualment sense data al peu d'impremta, en un sol volum. I anà seguit de l'equivalent castellà-català, bastant més breu. La 3a edició d'aquesta obra, revisada i augmentada, es publicà el 1931. Abans tenim, però, dues edicions sense datar. La 1a i 2a edició en un sol volum té un text d'esmenes al final que ens ajuda en aquest detall. Diu: "Havent-se publicat la segona edició del Diccionari Ortogràfic de l'Institut d'Estudis Catalans, quan ja s'havien publicat els primers quaderns d'aquest Diccionari,  cal fer algunes esmenes". La 2a edició del Diccionari ortogràfic de Fabra és de 1923. Hi ha, també (gràcies, Xavier), un anunci de La Vanguardia del 3 de novembre de 1921 (p.7) que indica que s'han començat a editar els primers quaderns. Sembla així que el diccionari català-castellà en fascicles es començà a publicar el 1921, tot i que l'edició en un sol volum que inclou català-castellà i castellà-català no apareix abans del 1923.

Coberta d'una de les edicions en un sol volum posterior