Mefistofèlic Bierce

"DICTIONARY, n. A malevolent literary device for cramping the growth of a language and making it hard and inelastic. This dictionary, however, is a most useful work."*

Ambrose Bierce, The devil's dictionary

El misantrop Bierce va néixer un dia de sant Joan de l'any 1842 a Meigs County (Ohio) i en teoria deu haver mort, però no se'n té constància. L'any 1913 va creuar la frontera mexicana amb dos mil dòlars en or i el seu rastre es va esfumar... Deliciosa és la lectura del seu satíric diccionari. Aquest meravellós llibre es pot trobar fàcilment en castellà. En català no existeix.

*Traïció personal:
DICCIONARI s. Un malvolent artefacte literari per entorpir el desenvolupament d'una llengua i tornar-la difícil i encarcarada. Tanmateix, aquest diccionari és d'allò més útil.

(La foto ni és meva ni li acabo de trobar el què)

"Un bloc deliciós"

Malgrat jo opini el mateix, no són aquestes les meves paraules.
El nostre bloc (que també és el vostre, o sigui dels cinc o sis que el seguiu) ha estat vivament elogiat per l'enigmàtic Màrius Serra dins de l'espai "Lecturàlia" al matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. Aquí en teniu l'enllaç. Cal buscar el "Lecturàlia" del 6 del 9, i dins dels 27 minuts de la gravació heu d'anar a partir del minut 23 (la resta de l'arxiu també és interessant, però no té el discret encant de la lexicografia). Dos minuts de glòria per al Gazophylacium. Encara lluny dels quinze de què parlava Andy Warhol, però ens hi acostem.
L'ínclit Serra ha tingut l'encert de destacar especialment el nostre acurat seguiment de l'enigma Paton, del qual properament seguirem informant.
A la web de Catalunya Ràdio també trobem un extracte de la recomanació, al final del dia 6 del 9.
Com deia un savi (o era mon germà?), la modèstia a part, que és on millor està.

A d'Apel·les

I d'abecedari, Abella, accepció, Aguiló, Alcover, alfabet, antònim, article...

-------

Els diccionaris poden ser també obres de bibliofília, o acostar-s'hi en algun aspecte. La tercera edició del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia n'és un exemple. Les caplletres que inicien cada grup alfabètic són obra del dibuixant Apel·les Mestres.


Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936) és un dels artistes modernistes (o premodernistes) que més es relacionà amb la bibliofília. Poeta, dramaturg i, sobretot, dibuixant, cuidava tots els detalls per tal de convertir un llibre en obra d'art: el material i qualitat del paper, el color, els marges, les filigranes, les caplletres... En aquest aspecte fou un autèntic innovador, a Catalunya. També va fer múltiples col·laboracions en la premsa del moment, p.e., fou l'autor de la capçalera de la revista satírica "L'Esquella de la Torratxa". Mestres va morir a Barcelona la matinada del 19 de juliol de 1936, just quan començaven a sentir-se trets. Com podem imaginar, la seva mort va passar totalment inadvertida a la premsa.

A part del seu reconegut mèrit artístic, aquestes caplletres modernistes tenen la particularitat de contenir elements que comencen per la lletra dibuixada.
A més, els dos volums d'aquesta tercera edició no porten data de publicació, però gràcies a les dates en algunes d'aquestes il·lustracions, se situa aquesta obra entre els anys 1888-1892.

Reprenent allò que dèiem, quins elements que comencen per A trobem en aquesta primera il·lustració? Possibilitats: Aus (o aucells), un arpó, l'aire... El personatge se m'escapa: un arponer, un armenter? Díficil inici.

L'enigma Paton II

Més fets: Mark Paton és d'Ilford, a l'est de Londres. La sala del museu on va passar tot és la número 12 i en el moment dels fets Paton estava sol. Quan la policia el va agafar, va dir: 'I turned myself in, didn't I?'* El jutge Quentin Purdy pensa que és un acte premeditat.

Més consternació: El fet ha cridat l'atenció de l'editor del Times Literary Supplement, la bíblia de molts lletraferits. Sir Peter Stothard analitza aquí amb extensió les possibles raons d'aquest acte.

Després de laboriosos escudrinys, però encara envoltat de provisionalitat, m'atreveixo a aventurar el principi de la meva primera hipòtesi: A Ilford, poble natal de Paton (i també d'Iron Maiden), en concret al pintoresc carrer de Longwood Gardens, barri de Barkingside, trobem un dels més antics pubs del poble. S'anomena... The Doctor Johnson. Just el nom de la víctima. A qui se li acut posar el nom d'un lexicògraf a un pub? Què va succeir-li a Paton entre pinta i pinta? La investigació serà lenta, però en traurem l'entrellat.

Aquí i aquí ens parlen d'aquest local de begudes, on podem prendre'ns una Foster's per 1'90 lliures. Una mica cara. Diuen que el menjar està millor de preu.

* "Em vaig entregar jo mateix, no?" (traïció de l'anglès a càrrec de Rosa Maria Oliveros Arasa, a qui expressem públic agraïment)

El diccionari SÈVIT

L'isomorfisme és la relació existent entre dues estructures lingüístiques que presenten el mateix tipus de relacions combinatòries. Seria la relació que trobem si ens fixem en les vocals dels mots porta i roca, per exemple.

El diccionari isomòrfic del santcugatenc (?) Pere Porta i Roca compila les paraules segons la seqüència de vocals: baconada, capolada, caponada, calorada, canonada, cabotada, casolana i xalocada; o bé, bolló, condó, borró, colló i bombo.

A l'imprescindible llibre Verbàlia (p. 349), Màrius Serra ens explica el procés manual (!) d'elaboració d'aquest diccionari per part del seu esforçat autor. Porta i Roca havia batejat el seu diccionari com a Diccionari SÈVIT de la llengua catalana. El neologisme SÈVIT és un acrònim que fa referència a la Seva Estructura Vocàlica I Tonicitat (la dels mots, vol dir). Una hercúlia empresa que va començar quan encara no existia el DIEC1.

Aquest meritós esforç té, de ja fa temps, el no tan meritós ajut de les màquines informàtiques. Amb el Cercaterm del TERMCAT, en un moment, puc ampliar una de les llistes precedents amb els mots batonada, panorama, talonada i xatonada.
El diccionari SÈVIT no ha estat publicat, per ara, i no sabem si l'autor l'ha enllestit. Devem a l'ínclit Màrius Serra el coneixement públic de la seva peculiar existència.

On bended knees

"Another word comes on bended knees to the lexicographer, pleading for admittance to the dictionary" de Hans Stengel.

Un altre mot de genolls davant el lexicògraf, suplicant ser admès al diccionari.
El dibuixant americà Hans Stengel (1894-1928) va triomfar als anys vint als ambients del Greenwich Village novaiorquès. Als 34 anys, mentre els seus amics estaven fent una festa a l'habitació del costat, es va suïcidar penjant-se amb el cinturó al lavabo de casa seva.

L'enigma Paton

La comunitat lexicogràfica internacional està consternada.

Dimarts, 7 d'agost de 2007. National Portrait Gallery, Londres. Mark Paton està visitant tranquil·lament el museu. Va recorrent les sales. Són gairebé les sis de la tarda, hora que el museu tanca les portes. La megafonia avisa que els visitants han d'anar abandonant el recinte. Mark Paton arriba a la sala de la planta superior on pengen els retrats pintats per Sir Joshua Reynolds, primer president de la Royal Academy. Troba a Laurence Sterne, l'autor de Tristam Shandy, l'actor David Garrick i tot d'altres personatges públics de mitjan segle xviii, entre ells, Samuel Johnson.
Samuel Johnson, o simplement Dr. Johnson, és considerat un dels millors crítics de la literatura anglesa. Els especialistes es debaten entre ell o el Dr. Marlowe com a autors de l'obra completa de William Shakespeare, que com tothom sap no escriví pas Shakespeare. Entre les moltes i importants obres que Johnson sí escriví, trobem, en un lloc d'honor, A dictionary of the English Language (1747-1755). La tríada sagrada de la lexicografia anglesa la composen, per ordre cronològic, Johnson, Webster i Murray. Fou només un parell d'anys després de finir el seu diccionari que el seu amic, el retratista Reynolds, l'immortalitza en una tela de 128x102 cm. Johnson fou un personatge popular en el seu temps i el seu país. A la National Portrait Gallery trobem 36 retrats seus, dels quals 26 són obra de Reynolds.

Aquest és el quadre que Mark Paton contempla ara mateix. Paton porta una bossa amb ell, l'obre, n'extreu un martell i comença a colpejar el centre de l'obra, la panxa del lexicògraf Johnson. Trenca el vidre protector (és una obra valorada en uns 2,5 milions d'euros) i pot fer quatre cops de martell abans que el redueixin, sense oferir resistència. El forat més gran és de 6,5x4,5 cm. L'arma resta penjant a la tela. La restauració han calculat que costarà uns 15.000 euros.

El senyor Paton té 44 anys i és britànic. Totes les informacions indiquen que no té feina, i alguns fins i tot que és un sense sostre. El seu advocat defensor, Euan MacMillan, va intentar treure importància al fet durant el judici, afirmant que Paton no tenia res contra el pintor o el lexicògraf ("He has nothing against Sir Joshua Reynolds or Samuel Johnson, the subject of the painting"). El jutge del districte Quentin Purdy no ho té tan clar i ha demanat una avaluació psiquiàtrica abans de dictar sentència.

No se sap, per ara, si l'atac fou per atzar o premeditat, però analitzant-ne els detalls cadascú pot extreure les seves conclusions. Que és, si fa no fa, el que farà el jutge Purdy. D'altres ja han llençat el crit al cel. Mals temps per a la lexicografia.

(Gràcies per la informació, germanet Puigmalet)