De la destrucció de les planxes d'edició del DGLC

"4/7-II-1939: Els fascicles del volum vuitè de la Història nacional de Catalunya d'Antoni Rovira i Virgili són cremats en un acte sacramental al carrer de Xuclà per unitats de l'exèrcit franquista, després d'haver estat requisats. Les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari general de la llengua catalana, el Fabra, són destruïts, així com l'Arquitectura romànica a Catalunya, de Josep Puig i Cadafalch."

Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes (en línia)

Fa un temps havíem mencionat la destrucció de la biblioteca particular de Pompeu Fabra. Ara ens fixem en un altre aspecte igualment terrible que té a veure amb l'obra més important de Fabra i, probablement, de la lexicografia catalana del segle passat: la destrucció de les planxes d'edició del DGLC.

Les planxes d'impremta es feien buidant metall fos en motlles de cartó pedra o altres materials que portaven gravada la composició, o recobrint de metall la matriu obtinguda en motlles de galvanotípia. La imatge que adjuntem és d'una planxa d'impremta d'un diccionari anglès de l'any 1928. Pensem que les del diccionari Fabra devien assemblar-s'hi. Aquestes planxes haurien de formar part del patrimoni cultural del país, però, malauradament, només formen part, amb la seva desaparició, de la història de la barbàrie.

Pompeu Warhol

O Andy Fabra, segons com es miri. El culpable, aquí.

Premis Pompeu Fabra

El Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria de Política Lingüística, ha creat els premis Pompeu Fabra, per tal de reconèixer i premiar les persones, entitats, empreses o organitzacions que hagin contribuït a l'impuls del català.

Dins d'aquesta primera convocatòria s’atorgaran cinc premis, en les categories de comunicació i noves tecnologies, àmbit socioeconòmic, projecció i difusió de la llengua catalana, trajectòria professional, científica o cívica, i incorporació a la comunitat lingüística catalana.

El premi no té dotació econòmica i consistirà en un bust de Pompeu Fabra fet de bronze, obra de Manuel Cusachs.

El veredicte del jurat es farà públic en una cerimònia anual que es farà pels voltants del 30 de novembre, ja que va ser en aquest dia de l'any 1932 quan es va publicar la primera edició del Diccionari general de la llengua catalana de Fabra. Enguany la cerimònia se celebrarà el dia 3 de desembre, a les 19 h, a l’Auditori del Palau de la Generalitat.

Al DOGC núm. 5251 - 05/11/2008 s'ordena la creació d'aquests premis.

Aquest bust en bronze de Miquel Martí i Pol és un exemple de l'obra de Manuel Cusachs.

A Vilaweb també en parlen.

Un diccionariet afectiu

Amb el nom de Diccionariet es coneix, dins de la lexicografia vuitcentista, un recull de "Vârios térmes mällorquíns anticuâds ó que jâ no se usan, compôst per M. para enténdrer al célebre poéta llemosí Ausias Mârc." (Palma, Imprenta y llibreria de Esteva Trias, 1840). L'autor, que no consta a la portada, va ser Fra Pere Antoni Figuera.

Així que trobar-me amb el mot diccionariet com a títol d'un apunt blocaire m'ha fet una doble gràcia. En primer lloc, per l'evocació d'aquesta obra tan desconeguda, que potser ni l'autora de l'apunt coneix. En segon lloc, per la idea.

La Marieta, del bloc El meu país d'Itàlia, ha obert un nou bloc amb el nom de Diccionari afectiu de la llengua catalana. Es tracta senzillament d'enviar-li la vostra paraula preferida (o més d'una) amb la vostra definició o explicació personal. Ella s'ha inspirat en el Dizionario affettivo della lingua italiana de Matteo B. Bianchi. Ara és el torn que els blocaires també s'inspirin i li enviïn els seus mots més preciosos. Per fer-ho, entreu al Diccionari afectiu i feu efectiu l'enviament.

Jo li he enviat feixiner, amb aquesta explicació:

"A casa els pares tenen llar de foc, un fet extraordinari en la vida metropolitana actual. Quantes hores no hi passava la iaia de casa sempre en el mateix racó i sempre en la mateixa cadira... El foc reuneix la família, cou alguns aliments i escalfa els cossos. I també crema troncs. Per això, normalment cap a les darreries de setembre, mons pares es fan portar dos o tres mil quilos de llenya. Arriba el camió a primera hora del matí, descarrega davant de l'entrada del pàrquing i aquí comença la meva feina (amb el meu germà, de tant en tant, com enguany): fer el feixiner. El feixiner és la construcció que aplega els troncs col·locats d'una manera més o menys harmònica. Això és, en el nostre cas, aixecar tres parets de troncs (la quarta és paret de la casa) on cada fila té un sentit diferent de les adjacents, i on es manté també un cert equilibri en les mides dels troncs de cada fila. Arquitectura d'estar per casa i per fruir de la casa."

Gats lexicogràfics

Fa temps ja havia inclòs aquí una tira còmica d'aquest gat. Ara, la meva professora de francès de l'EOI, Mercedes Vilaplana, sabedora dels meus vicis blocaires, m'ha subministrat aquesta nova dosi de Le chat, llegible clicant-hi a sobre. En aquest cas es tracta de la narració d'una vetllada romàntica (amb trempera felina inclosa), de dos gats la mar de diccionaristes. Gràcies, Mercedes! Je l'aime beaucoup, ce chat.

El Diccionari ortogràfic abreujat de Fabra: edicions

Aquest és sens dubte el diccionari més petit de tots els que va fer Fabra. Però també és un dels més populars. La repercussió pedagògica d'aquest Diccionari Ortogràfic Abreujat té una prova irrefutable: la quantitat d’edicions i reimpressions d’aquesta obra, des de 1926 i fins a 1988. Malgrat la senzillesa del seu contingut és una de les obres de Fabra més reeditades.

Sé que és un llibret que es troba encara en moltes cases i que alguns de vosaltres coneixeu. He seguit el rastre de les diferents edicions i aquest és el resultat de la meva recerca. Si em podeu donar alguna altra informació al respecte, us estaré molt agraït.

1926:

a: 1a edició (no ho indica), 62 pàg., coberta de color lila, 1,50 ptes.

b: Indica 2a edició a la portada, 61 pàg., coberta verda, 1,50 ptes. Amb les mateixes característiques, també amb coberta taronja on indica Nova edició; amb coberta marró sense preu; i amb coberta marró en tapa dura, 1,75 ptes.

c: Indica 2a edició a la portada, 62 pàg. (aquest exemplar consultat no tenia cobertes).

d: Indica 3a edició tant a la coberta com a la portada, 62 pàg., coberta lila, 1,50 ptes.

1932?:

a: Indica Nova edició a la coberta i 2a edició (any 1926) a la portada, 61 pàg., coberta blava, 1,50 ptes. Inclou al final un llistat de publicacions de l’editorial Barcino amb data de juny de 1931, fet que ens porta a pensar que aquesta edició serà d’una època molt propera a la d’aquest llistat.

b: De tapa dura, no indica Nova edició a la coberta, de color morat. A la portada, 2a edició (any 1926), 61 pàg. Inclou al final un llistat de publicacions de l’editorial Barcino amb data de juny de 1931.

c: Cobertes verdes, no duu indicació d'edició ni any a la coberta (ni del càrrec a l'IEC de Fabra), a la pàgina de títol indica "2.ª edició" i peu d'impremta de 1926, duu a la contracoberta i al dors de la contracoberta sengles llistes de publicacions de l'editorial, la més recent de les quals és El Ramaiana (1932) [descripció a partir de l'exemplar d'un lector; veure comentaris].

1935:

- Indica 3a edició a la coberta i Nova edició a la portada, 60 pàg., coberta vermella o verda, 1’50 ptes; igual, però amb coberta verda, 1,95 ptes.

1937:

a- Indica 3a edició a la coberta, 60 pàg., coberta vermella, preu 1,50 ptes.

b- Indica 3a edició a la coberta, 60 pàg., més una llista de mots a esmenar a partir de la pàg. 60, coberta verda.

1946:

- Indica que és una reedició impresa en els tallers propis de la Biblioteca catalana de B. Costa-Amic de l’agost de 1946, “Col·lecció La nostra llengua”, volum I, Mèxic, 61 pàg.

1988:

- Indica que és reimpressió de l’edició de 1926 (no diu de quina d’elles, però és de la 2a edició de 1926), 61 pàg., coberta rosa. Publicat per l’editorial Barcino i la Fundació Jaume I, té el copyright de 1984 de la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Allunyar-se de Fabra

Fa uns mesos vam dir que s'estava coent un Diec3 molt diferent a partir d'unes declaracions del Sr. Salvador Giner, president de l'IEC, a una televisió de la Catalunya-Nord. Ara, i també arran d'una entrevista al mateix estudiós, la notícia surt publicada al 3cat.24. Reproduïm la part de la notícia que parla d'aquest futur Diec3:

L'Institut d'Estudis Catalans s'allunya del patró de Pompeu Fabra i estudia un nou model de diccionari més flexible

L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) s'està plantejant abandonar el patró de Pompeu Fabra i fer un nou model de diccionari. Així ho ha anunciat en una entrevista a Europa Press el president de l'IEC, Salvador Giner, que també ha explicat que el nou diccionari serà més flexible, amb connexions entre paraules, però continuarà vetllant per conservar la integritat de la llengua.

Aquest nou volum serà "tan útil" com l'actual diccionari normatiu de català però amb "connexions" entre paraules perquè en consultar la definició d'una entrada també s'obtinguin els seus antònims i sinònims, per exemple. Segons Giner, hi ha una "inquietud mundial" sobre aquesta qüestió i el diccionari britànic de referència (Oxford), el nord-americà (Webster) i el de l'Académie Française "van" cap a aquesta nova tendència, en la qual la lingüística estructural permet "interconnexions sintàctiques i semàntiques molt diferents" que enriqueixen les consultes al diccionari.

Fins ara, l'IEC ha refet diverses vegades el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) sobre la base del que va fer Fabra, però tot i que l'ombra d'aquest lingüista, que va establir la normativa moderna de la llengua, és "allargada i potent", l'IEC es planteja desprendre-se'n i fer un diccionari "més flexible" en què, per exemple, es reconeguin com a vàlides les formes "si us plau" i "sisplau".

Però Giner, sociòleg de professió, té clar que la llengua catalana "està sotmesa a una allau de barbarismes extraordinari, no té la protecció del danès o l'holandès", de manera que es mirarà amb lupa a quins termes dóna cabuda aquest futur diccionari a fi de conservar la integritat de la llengua.

(...)

(informació facilitada pel Sr. Pàmies i Riudor)

PS : un empedreït lector d'El Periódico, el Sr. Cortès i Minguet, ens fa saber que aquest rotatiu també ha tractat la qüestió: El IEC proyecta un diccionario del catalán "absolutamente nuevo".