Vet aquí que arriben uns nous Premis Pompeu Fabra. L'entrega dels guardons s'emmarcarà dins dels actes de cloenda de l'Any de la Paraula Viva, per tal de celebrar el Centenari de la Secció Filològica de l'IEC. Recordeu que els blocaires també podem participar a l'Any de la Paraula Viva amb l'aPARAULA'm.
Hi ha sis categories diferents de premis Pompeu Fabra, i un darrer que és el Robèrt Lafont, per a la promoció de l'occità. Enguany aquests són els guanyadors i els criteris pels quals se n'han fet mereixedors:
Comunicació i noves tecnologies:
ASSOCIACIÓ AMICAL VIQUIPÈDIA
Pel seu incessant treball per a la
consolidació i el creixement de la Viquipèdia en català, que ha tingut
com a fruit que la versió catalana d’aquesta enciclopèdia oberta estigui
entre les més prestigioses i ben posicionades i sigui homologable i
superior en determinats aspectes a les versions de les grans llengües
del món.
L'Associació Amical Viquipèdia és una
associació de viquipedistes, col·laboradors dels diferents projectes
germans, constituïda legalment com a associació sense ànim de lucre.
Àmbit socioeconòmic:
EMPRESA TAURUS
Per l’aposta decidida per la llengua catalana com a llengua d’ús normal en la documentació adreçada als clients i el web de la companyia, fet que projecta el català com a instrument clau en el món del màrqueting i el comerç.
Taurus és una empresa creada a Oliana
l’any 1962, que avui està present en més de 65 països repartits pels
cinc continents i és una de les primeres empreses del sector del petit
electrodomèstic.
Projecció i difusió de la llengua catalana:
PAUL PRESTON
Per la tasca de reconstrucció històrica
de la repressió de l’exèrcit franquista envers Catalunya i la llengua i
la cultura catalanes, fet que ha projectat arreu del món les
dificultats històriques que ha patit la nostra llengua, sobre la qual ha
dit: “Per arribar a conèixer l’ànima d’un poble cal conèixer també la
llengua que n'emana i que, en el cas de Catalunya, és imprescindible per
copsar l’esperit d’un poble que s’expressa en llengua altra que la
castellana”.
Escriptor (Liverpool, 1946), Preston és
professor al London School of Economics and Political Science i un dels
historiadors més reconeguts sobre la Guerra Civil i la postguerra
espanyoles. En el seu últim llibre, L’holocaust espanyol. Pautes d’extermini durant la guerra civil i després
(Editorial Base, 2011), Preston exposa l’extraordinari anticatalanisme
de l’exèrcit franquista durant el seu avanç dins Catalunya al final del
1938, en què assassinava amb total llibertat, especialment qualsevol que
parlés català; fins i tot quan era l’únic idioma que parlava.
Trajectòria professional, científica o cívica:
JOAN VENY I CLAR
Per la seva llarga trajectòria al servei de la llengua catalana com a professor i dialectòleg i també pel treball dialectològic al voltant de l’Atles lingüístic dels Països Catalans, obra monumental per conèixer la diversitat diatòpica de la nostra llengua.
Veny és catedràtic de filologia
catalana de la Universitat de Barcelona. A més d'aquesta universitat va
estudiar a les de Lovaina i Poitiers. Es va doctorar en filologia
romànica el 1956. La seva recerca en el camp de la dialectologia és
capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de
l'edició d'Els parlars catalans (1978), que recull i estableix
una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana. És membre
de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, president del
Consell Supervisor del TERMCAT i director de la Secció de Llengua de
l'Institut d'Estudis Andorrans. El 1997 li fou atorgada la Creu de Sant
Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Incorporació a la comunitat lingüística catalana:
PIUS ALIBEK HERMEZ
Per la seva plena i fructífera
incorporació a la nostra llengua i cultura, que ha enriquit aportant-hi
elements de la seva cultura d’origen, cosa que l’ha convertit en tot un
exemple d’integració constructiva.
Pius Alibek és un filòleg i restaurador
iraquià d'ètnia assíria. Ha enfocat la seva carrera cap a la
lingüística històrica comparada i l'origen i l'evolució de les llengües.
Va arribar a Barcelona el 1981. Es va dedicar a l'ensenyament d'idiomes
—va fer classes a diverses escoles i també a la universitat—, a les
traduccions per a El Periódico de Catalunya i també al programa
de la comunitat europea Manumed, dedicat a salvaguardar el patrimoni
manuscrit de la Mediterrània oriental. Parla amb fluïdesa arameu,
anglès, àrab, kurd, català i castellà.
Voluntariat lingüístic:
HOSPITAL SANT JAUME D’OLOT
Perquè és tot un model en planificació
lingüística en el seu àmbit i ha impulsat tota mena d’iniciatives que
fomenten l’ús del català com a llengua comuna.
La Fundació Hospital Sant Jaume és una
institució benèfica sense ànim de lucre, i és també un model pel que fa a
la planificació lingüística dins la sanitat pública. El premi és un
reconeixement a la gran tasca que ha fet aquest centre per tirar
endavant iniciatives que fomenten l’ús del català com a llengua comuna.
PREMI ROBÈRT LAFONT:
FELIP GARDY
Per la seva destacada contribució a la
preservació i difusió dels valors de la llengua occitana i del seu
patrimoni escrit des dels àmbits de la ciència i de la creació
literària.
Felip Gardy és un poeta i occitanista
francès, deixeble de Robèrt Lafont. Ha escrit diverses obres en occità,
en les quals es declara deixeble de Max Roqueta i Teodòr Aubanèl i
d'altres en francès sobre temàtica occitana. És professor de literatura
occitana a la Universitat Pau Valèri de Montpeller i ensenya aquesta
matèria també a la Universitat de Bordeus.
L'acte dels Premis Pompeu Fabra tindrà lloc el 5 de maig, a les 19 hores, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana. Us deixo la invitació (cal confirmar) per si voleu assistir-hi.
Merci per la informació, Caballé!
Entrades
