Facsímils amb musclos

Ai, els facsímils... Exactament no sabia què em trobaria, quan vaig adquirir, via Amazon, un facsímil americà del Promtuario trilingue de Joseph Broch (Barcelona: Campins, 1771). Un amic més informat em va advertir que es tractaria exactament del que he rebut: fotocòpies enquadernades d'un dels exemplars escanejat a Google Books (en aquest cas, del Promtuario que hi ha a la Bibliotheca Bodleiana d'Oxford). Això sí, inclou una coberta marinera amb unes roques plenes de musclos en primer terme i unes embarcacions de vela sobre un mar de núvols. Tot plegat, molt idíl·lic i deliciosament descontextualitzat.

La comanda la vaig fer el 7 de juny. El meu exemplar porta, al darrer full imprès, una espècie de peu d'impremta amb la informació "Breinigsville, PA USA 10 June 2010". Aquesta data em confirma que es tracta d'impressió per encàrrec, una modalitat bastant nova de negoci de les actuals impremtes digitals. Dic impremtes digitals perquè no sé si empreses com Nabu Press (la dels musclos) o Kessinger Publishing, per posar un parell d'exemples, es poden considerar editorials. La seva feina consisteix a fer reimpressions de llibres publicats abans de 1923, o sigui, obres sense drets d'autor, agafades de Google Books, Internet Archive... I si en la reimpressió hi ha imatges que no es veuen bé o pàgines borroses o que directament no hi són, no passa res. Ells ja t'avisen: "This book may have occasional imperfections such as missing or blurred pages, poor pictures, errant marks, etc. that were either part of the original artifact, or were introduced by the scanning process."

Com va suggerir el meu amic, una alternativa a aquest tipus de facsímils a la carta és imprimir l'escaneig que es troba per Internet i portar-lo a la papereria del barri per enquadernar-lo. I llavors un podrà escollir entre posar a la portada idíl·lics paisatges mariners amb musclos o una fotografia de la comunió del nebot. Encara més personalitzat, el sistema!

A Catalunya, hi ha una experiència semblant, però de més qualitat, la de l'editorial Tria Llibres. En aquest cas es tracta d'una editorial que té uns llibres en catàleg (ara mateix, cinc) i que proporciona els seus títols en format electrònic o en impressió per encàrrec. Però aquí hi ha una selecció de títols (una línia editorial), uns drets d'autor a respectar i no crec que mai ens trobem amb fulls borrosos. Res a objectar, ans el contrari.

Joan Solà a TV3

Avui dilluns 28, al programa Àgora (23:23 a TV3),
Xavier Bosch entrevista al professor Joan Solà.

PD: Aquesta anunciada entrevista no existí, ja que es dedicà el programa a parlar de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Aviam si la setmana vinent...

Gràcies per la informació, terrassenc
Fotografia a Òmnium Cultural Bages

Tres anys

Avui fa tres anys que rondo cementiris de paraules dins d'un bloc.

Bàsicament per tres raons.

1. M'agraden els diccionaris. M'agraden perquè són altament educatius i saludables, siguin de paraules que conec o que desconec, siguin grans o senzills, siguin convencionals o definitivament estranys. M'agrada col·leccionar-los i m'agrada llegir-los, tant per a mi, com per als altres. I m'agrada que me'n regalin.

2. M'agraden els blocs. M'agraden perquè són altament educatius i saludables, sobre temes que conec o que desconec, siguin d'apunts llargs o curts, siguin convencionals o definitivament estranys. M'agrada llegir els que sempre llegeixo i m'agrada conèixer-ne de nous.

3. I sobretot, m'agradeu vosaltres. M'agradeu perquè sou altament educatius i saludables. A alguns uns conec i a d'altres encara no; sigueu alts o baixos, convencionals o definitivament estranys, he après molt en la vostra companyia. Perquè els blocs i els seus lectors formen un bloc conjunt. Gràcies per la paciència!

Un any
Dos anys

Desena Ateneuesfera: piscolabis blocorum

La desena edició de "l'esfera barcelonina més transversal de les que es fan i desfan", mèrit "bàsicament de l'impulsor d'aquestes trobades, l'amic Guillem Carbonell", va tenir lloc el passat dissabte 19 de juny, i tant si el que ens "agrada més dels blocs són les costellades" com si pensem que un "bloc pot ser allò que tant els creadors/res com els lectors/res vulguin que sigui", bàsicament plataformes de "varietés", en el fons "sabem que la vida real serà sempre millor que la 2.0", tot i que també és "interessant veure tants exemples de com cada un aprofita la seva xarxa social per crear un entorn que potenciï el tema que li interessa", sobretot ara que sabem que la "secció àuria" ens empara.

L'última classe, però no l'última lliçó: el vídeo

Clicant la imatge superior anireu al web de la Facultat de Filologia de la UB on està hostatjat el vídeo de l'emotiva darrera classe del professor Joan Solà: "Construcció d'una sintaxi normativa: criteris. Exemples". Durant l'hora que dura hi trobareu "les coses de tota la vida" d'aquest eminent lingüista català: referències a Fabra (a l'exili), a Coromines, a l'IEC, als gramàtics actuals i, sobretot, algunes de les qüestions sintàctiques que més l'han ocupat durant tants anys d'investigador i docent (el complement directe amb preposició, el pronom en, la distinció per/per a, la caiguda de preposicions, etc.).

Ha estat agradable constatar que el darrer acte com a professor en actiu ha estat una classe igual que les que ha fet sempre. Dins d'un to distès, Solà sempre utilitza molts exemples, afegeix alguna vivència personal entremig i, principalment, et deixa amb l'estimulant sensació d'haver-te plantejat més interrogants que no respostes. Bé, igual del tot, no. Les classes normals no eren tan plenes ni hi havia cap ovació, merescudíssima, de cinc minuts al final.

Joan Solà rodejat d'admiradors, l'1 de juliol de 2009 (font)

Més: Premsa que n'ha parlat (via Bloc de lletres) / 10 fotografies de l'acte

Merci a tots els que m'heu fet arribar l'enllaç del vídeo!

Pompeu Fabra amb dos pratencs

Aquest apunt d'avui, tot i la tristesa de la seva motivació, em fa il·lusió, ja que uneix dues de les meves passions: una, més pública, és la lexicografia catalana, especialment l'antiga; l'altra, de la qual aquí no acostumo a parlar, és el meu llogarret, El Prat de Llobregat.

El motiu és una fotografia que es troba a l'Arxiu Municipal del Prat (cedida per Joan Bruxola) i que es va publicar al llibre Memòria i compromís. Classes treballadores, sindicalisme i política al Prat de Llobregat (1917-1979) de Soledad Bengoechea i Mercè Renom (Barcelona: Columna i Ajuntament del Prat de Llobregat, 1999).

D'esquerra a dreta, hi apareixen Josep Gibert i Pascual, Pompeu Fabra i Joan Bruxola i Marcé. Josep Gibert era alcalde del Prat de Llobregat i Joan Bruxola formava part del mateix consistori com a regidor de Cultura i Finances. La imatge té una aparença de completa normalitat, però de normal no té res, ja que va ser presa en la coberta d'una presó flotant, el vaixell de vapor Uruguay, al port de Barcelona, l'any 1934.

L'ús improvisat d'un vaixell com a presó va ser causat pels Fets dels 6 d'octubre de 1934, el moviment d'insurrecció del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola. La reacció va ser immediata i des de l'endemà l'autoritat militar espanyola va intervenir la Generalitat portant a terme fortes mesures de repressió. Una d'elles va ser l'empresonament del govern català i d'altres polítics d'ERC.

Gibert i Bruxola formaven part d'un dels cent vint-i-nou ajuntaments governats per ERC que van ser dissolts, i els seus membres, processats. Unes 3.000 persones, entre regidors i sindicalistes, van ser empresonades. En el cas pratenc, com explica Josep Camps, la suspensió del consistori es va produir dues setmanes després dels Fets. L'autoritat militar se'n va fer càrrec, amb el comandant Felip Díaz Sandino al front. Dotze pratencs van ser empresonats. Se sap que pel març de 1935 tots els detinguts ja estaven alliberats. Bruxola, per exemple, va estar quatre mesos empresonat a l'Uruguay.

Al vaixell Uruguay hi van anar a parar tres pratencs: l'alcalde Gibert i els regidors Joan Bruxola i Josep Burgos (¿potser aquest darrer és qui va prendre la foto?). El 3 de desembre de 1934, Josep Gibert, alcalde destituït, explicà en una carta la seva vivència al vaixell presó (publicada al núm. 37 del butlletí pratenc d'ERC, El mosquit republicà). En aquest fragment, veiem com els ideals republicans es barregen amb la quotidianitat de la vida pagesa del Prat:

"Efectivament, és un digníssim recolliment per aquells qui com jo i tots els demés companys de causa hi som per l'amor al nostre estimat poble i per Catalunya. Quan siguem alliberats que tard o d'hora arribarà, no tindrem d'abaixar el cap davant de ningú; al contrari. Prompte farà 40 dies que sóc pres i si no fos per la temporada d'enciam que tinc a sobre encara voldria que fos més llarg el meu captivi perquè crec que res tant aglutinant existeix per enfortir l'esperit i ampliar les conviccions."

Fabra, a la coberta de l'Uruguay (1934), pàg. 561 de
Pompeu Fabra (1968) de Josep Miracle

De la història d'en Fabra en parlaré menys, ja que és més coneguda. Va ser detingut el 27 d'octubre de 1934 per ser president del Patronat de la Universitat Autònoma i va ser suspès del càrrec de director de la Càtedra Superior de Català. Primer, juntament amb tots els membres del Govern de Catalunya, el van portar al vaixell Ciudad de Cádiz. Pocs dies després els van traslladar al vaixell Uruguay, on, tot i empresonat, va prosseguir els seus estudis lingüístics i hi va donar una conferència sobre l'evolució dels mots. Hi va estar sis setmanes i un dia, fins al 8 de desembre de 1934, que va ser alliberat.

L'última classe, però no l'última lliçó

Foto d'Ivan Giménez, Anoia Diari

A Joan Solà l'he llegit tot el que he pogut, ja que el considero el lingüista viu que més ha fet i més fa per la llengua catalana. Les seves aportacions, en múltiples àmbits, depassen l'estricte clos acadèmic (on ha tingut un recorregut completament admirable) per convertir-se en fites que marquen camins a seguir, tant a nivell de pensament com d'acció. I no continuo el panegíric; no per no tenir-ne ganes sinó per no ser reiteratiu.

Placa de Josep Maria Subirachs a l'edifici històric de la UB

Aquest dijous, 17 de juny, a les 6 de la tarda, el catedràtic de filologia catalana de la UB Joan Solà impartirà la seva última classe a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB. Aquesta classe també serà l'acte de cloenda del màster oficial interuniversitari en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB) i del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (UB).


Entrevista a Anoia Diari

Des del 1966 Joan Solà, actualment amb 70 anys, és professor de Lingüística Catalana a la UB. A partir del curs vinent passarà a ser-ne professor emèrit. Potser se li acabaran les classes, però les seves lliçons, com "La paraula" que ens adreçà no fa gaire al Parlament, ni de bon tros.

Informació via infozèfir

PS: La darrera classe, «Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris. Exemples», es podrà seguir per Internet: http://bit.ly/b3Q1ZR (merci, Bloc de Lletres!)