Un any

Avui fa un any que rondo cementiris de paraules dins d'un bloc.

Vaig entrar en aquest món per una raó ben simple: el 25 de juny del 2007 vaig rebre aquest missatge d'Infozèfir: Blogger també s'apunta al català. Si el major servidor mundial de blocs s'apuntava al català, el català també s'apuntaria al Blogger. Dit i fet. El mateix dia començava aquest inescribible Gazophylacium.

Però clar, com tants d'altres, també vaig entrar a la blocosfera per una segona raó no tan simple: volia aprendre. Vull, volem, aprendre de moltes coses, de tot el que ens envolta i del que hi ha més enllà del que ens envolta. I jo estic envoltat de diccionaris. Són la meva mania. 'Mania' ve d'un mot grec que significa bogeria. Compartir aquesta mania potser era la manera de no parar boig del tot.

Fer un bloc basat només en diccionaris no és tasca fàcil. I quan t'agrada parlar bàsicament de diccionaris catalans prefabrians, la cosa es torna un pèl estrambòtica, al segle XXI. Per no ser monotemàtic vaig decidir anar omplint els calaixos també amb imatges, citacions, algunes notícies d'actualitat i moltes altres coses que un no busca i vénen soles. I així ha anat la història.

M'estalvio estadístiques que no interessen a ningú (probablement ni a mi) i em quedo amb el més important: les bones experiències i la bona gent que he conegut durant aquests 366 dies. El malparit de mon germà ja el coneixia d'abans. La resta ha estat un regal. No cal que digui noms ni que esmenti cap moment en especial. Com li agrada recordar-me a mon germà, tot sovint els comentaris superen el meu escrit. Sens dubte. Aquesta és la meva tasca filantròpica: fer que sigueu millors que jo :)

Gràcies per aquest primer any.