31 d’octubre del 2012

¿Com ho sabríem? (II)


¿Si una paraula està malament lletrejada en el diccionari, com ho sabríem?

¿Qui vigila al vigilant de les paraules? Multitud d'usuaris, en l'actualitat. Una altra cosa és que els editors facin gaire cas de les incorreccions que aquests posen al descobert. Aquest acudit (de 2012) és una versió gràfica d'una citació del còmic estatunidenc Steven Wright que vam registrar a cal Gazo fa uns anys. Perquè el temps passa, però les idees continuen repetint-se (o versionant-se, o plagiant-se...)

Com ho sabríem?

Merci per l'aportació, zerosetze!

22 d’octubre del 2012

Antoni Maria Alcover: l'honor de les paraules


De la Institució Pública Antoni M. Alcover

Dins dels actes de l'Any Alcover 2012 (150è aniversari del naixement de mossèn Antoni Maria Alcover), demà s'inaugura, a la capella de la Misericòrdia de Palma i fins al 8 de desembre, l’exposició "Antoni Maria Alcover: l’honor de les paraules", comissariada per Gabriel Janer Manila.

L'antiga casa de la Misericòrdia de Palma, seu de l'actual Consell de Mallorca, havia estat una institució benèfica dedicada a acollir indigents. Els darrers governs balears semblen entestar-se, en els seus atacs contra l'ús del català a l'ensenyament, els mitjans de comunicació i l'administració pública, a convertir aquesta llengua pròpia de les Illes en un simple indigent cultural. Gegants de la llengua com mossèn Alcover dignifiquen allò que els polítics intenten denigrar. No podem oblidar ni una cosa ni l'altra.









Informació via Diari d'un llibre vell

19 d’octubre del 2012

Els mots de l'Alcover-Moll



Arran del 50è aniversari de la publicació del darrer volum del diccionari Alcover-Moll, el recomanable diari digital de cultura Núvol està publicant la secció "Els mots de l'Alcover Moll", dins d'Homo Fabra, l'espai dedicat a la llengua catalana i la ludolingüística. En aquest espai, demanen a lletraferits catalans que triïn una paraula del DCVB i en facin un breu escrit. Deixo la llista dels mots que hi apareixen per ara:

Enric Casasses. Aquesta dona ja ha clos
Jordi Raventós. Tenir sempre les oques a ferrar
Marta Rojals. Fato
Joan Sellent. Viuda
Joan J. Ignasi Gras. Espanyar
Maria Nunes. Llibertament
Carme Fenoll. Biblioteca
Màrius Serra. Mestrança
Carles Camps Mundó. Feina
Josep M. Fulquet. Taller
Àngels Codina. Figa
Josep Bargalló. Moll
Maria Cabrera. Coltell
Jordi Puntí. Pissiganya 
Muriel Casals. Passeig
Bel Olid. Sang
Enric Gomà. Burricada
Montserrat Camps i Piró. Quimera
Àlex Gutiérrez. Patata
Joana Serra de Gayeta. Horabaixa 
Joan de Déu Domènech. Espanya 
Biel Mesquida. Llefre
Maria Barbal. Arrecerar
Jordi Llavina. Pèlag
Víctor Pàmies. Dita
La llista la clou, ara mateix, el paremiòleg de capçalera de Catalunya, l'admirat Parèmies,  qui a banda d'haver començat a publicar llibres en paper, per sort dels seus lectors, s'estrena també com a tallerista, a Vilafranca del Penedés i a Barcelona. Si el tema us atrau, no ho dubteu i aprofiteu aquests tallers. 

Un Amades apòcrif al costat de l'Amades del segle XXI



15 d’octubre del 2012

L'obra més sòlida de Fabra


"Sempre que n'he tingut avinentesa, he proclamat que la Gramática de 1912 és l'obra més solida de Fabra, pel seu suport científic i per la seva expressió formal. [...] La Gramática de 1912 és, de més a més, la base de les altres gramàtiques que Fabra aniria publicant successivament. És innegable que, entre totes elles, la de 1918 esdevingué la més important, àdhuc transcendental, per tal com fou considerada, per l'Institut d'Estudis Catalans i per tots els catalanoparlants, com el text prescriptiu de la llengua catalana (i el que en dic s'aplica a totes les seves reedicions posteriors). No és menys innegable, emperò, que aquesta gramàtica descansa tothora en la doctrina lingüística de la de 1912 (havent-ne llevat tots els punts que podien ésser superflus en un text normatiu)."

Antoni M. Badia i Margarit


Demà es commemora al Palau de la Generalitat el centenari de la Gramática de la lengua catalana (1912) de Pompeu Fabra. En el prefaci que el professor Badia i Margarit escrigué a la reedició facsimilar de la Gramática (Barcelona: Aqua, 1982) digué d'ella que és l'obra més sòlida de Fabra. És la seva primera gramàtica, un any després vindrien les Normes ortogràfiques, i té el mèrit d'estructurar un pla de treball que després es plasmaria en d'altres obres obres gramaticals. 

Allò que passa més desaparcebut d'aquesta obra és que inclou també la primera aportació lexicogràfica del mestre Fabra, un Vocabulario catalán-castellano y castellano-catalán (p. 341-453), que, a més, és l'únic recull de lèxic bilingüe de tota la seva extensa obra lexicogràfica. Aquest vocabulari presenta uns criteris de redacció únics en tota la història de la lexicografia catalana, fet que el fa encara més interessant. Entre ells, la supressió de la hac (ome per home); el canvi de la i de diftong decreixent per y (eyna per eina), etc. També recull, en versaleta, formes antigues del català. 

De totes les característiques d'aquest vocabulari, la més curiosa, i que no he trobat en cap altre recull bilingüe semblant, és que ordena alfabèticament en una única llista totes les entrades, catalanes (en lletra normal) i castellanes (en cursiva): patge, patio, patir, patizambo, pato, pau... No separa en dues llistes català-castellà i castellà-català, com s'havia fet sempre (i es continuaria fent sempre després d'aquest experiment), sinó que trobem un únic vocabulari català i castellà  alhora. 


En l'acte de demà, a dos quarts de vuit del vespre, presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, hi intervindran Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC; Jordi Mir, director de les Obres completes de Pompeu Fabra, i Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística. També s'aprofitarà per presentar el vuitè volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, que recull l'epistolari conservat de Fabra i el seu Curs de llengua catalana per correspondència.

 




11 d’octubre del 2012

El viatge que fan nou diccionaris catalans de Portland a Tarragona



Entre uns pocs centenars de diccionaris, triar-ne nou: cinc de grocs i quatre de vermells, tenint en compte que, com si d'un castell es tractés, l'amplada ha d'anar disminuint des de la base cap al cim. Fer-ne una fotografia i tenir la sort que la premiïn en un simpàtic concurs de piles de llibres en un immens portal de biblioteques particulars de tot el món: Librarything. Més d'un any després, veure aquesta imatge a la portada del tríptic que anuncia el 6è Màster Oficial en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili. Un nou premi per als nou diccionaris.

8 d’octubre del 2012

Els dos diccionaris




Els dos diccionaris és un treball de Francesc de Borja Moll publicat el 1956 a Barcelona i editat per L'obra del Diccionari català-valencià-balear. Després de la mort de mossèn Alcover, el 1932, Francesc de Borja Moll va ser el principal responsable de la continuació del DCVB, que popularment es coneix com a Alcover-Moll, en referència als dos filòlegs. Cal no oblidar, però, que el DCVB va tenir molts d'altres col·laboradors al llarg de tants anys de feina (1900-1962). Entre ells, per exemple, en Joan Benejam, en Jaume Sastre, en Manuel Sanchis i Guarner o la menorquina Aina Moll, filla d'en Francesc i recent doctora honoris causa per l'UOC.

A Els dos diccionaris, en Moll comença reclamant la importància dels diccionaris, "tot català necessita posseir un diccionari català", i parla especialment de dues funcions d'aquestes obres: conèixer el significat o ús dels mots que nosaltres sentim o llegim i valorar els mots que nosaltres mateixos volem dir o escriure. Com que el llenguatge és molt viu i el lèxic que podem dir, sentir dir, llegir o escriure pot ser molt ric i variat, és molt útil disposar d'un diccionari  que reuneixi el major cabal possible de mots, i aquest és, el diccionari exhaustiu, que en el cas del català és el DCVB. Per altra banda, en Moll també veu la necessitat del diccionari que orienti sobre com emprar el lèxic i sobre quines paraules s'adapten o no a la norma. Aquest és el diccionari normatiu, que quan Moll redactà aquest treball era el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.

 Els dos diccionaris normatius del català: el GDLC (1932-1995) i el DIEC (1995-)
 
Els dos diccionaris tenen les seves limitacions. Per una banda, pensar que un diccionari pot ser exhaustiu és un desideràtum, un ideal que en la realitat és impossible de complir. Com diu en Moll, sempre apareixeran mots nous en racons inexplorats o en documents no analitzats. Tot i aquesta limitació, sempre s'ha dit que el DCVB és un monument únic dins de la lingüística romànica. No és exhaustiu, però és el més semblant a un diccionari exhaustiu que es podia fer en la seva època. El diccionari normatiu, per la seva banda, tampoc ho té fàcil. Donar normes sempre és desagraït, i els criteris que s'adoptin sempre es podran qüestionar, que és exactament el que va patir el DGLC, el diccionari normatiu de la nostra llengua entre 1932 i 1995, que no són pocs anys.

Un diccionari exhaustiu del català: el DCVB

En Moll és just quan es refereix als dos tipus de diccionaris: "Tot el que un diccionari normatiu ha de tenir de selecció i de síntesi, ho tenia de totalitari i d'analític l'esperit de col·leccionista de Mn. Alcover". I també és capaç de superar aquesta dicotomia, quan diu que un diccionari exhaustiu pot ser normatiu, quan utilitza marques sobre el valor dels mots. Un cas semblant el trobem actualment en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana, quan indica amb un quadradet inicial totes les entrades coincidents amb el DIEC, el nostre diccionari normatiu actual. 

El gran perill dels usuaris de diccionaris és reduir la llengua a la del diccionari normatiu. "El que fa perillar la unitat de la llengua no és l'ús de paraules dialectals, que són fruit de la mateixa llengua; el que fa perillar la unitat és el prurit d'imposar un motlle unitari a tothom i no respectar la personalitat dels escriptors comarcals, que tenen perfectíssim dret a matisar els seus escrits amb mots i formes de les seves regions respectives". Això és aplicable al lèxic i a la gramàtica, i era tan cert fa 50 anys com ara. I no cal ser col·leccionista de diccionaris per adonar-se de l'enorme riquesa lèxica que ens perdríem si no acceptéssim tot el que supera el sempre necessari diccionari normatiu.

Còpia digital del llibret:



 




4 d’octubre del 2012

Taula lexicogràfica



Hem vist parets de cases, d'estacions de tren, d'hotels... Hem vist passadors de cabells i arracades i samarretes i botons... Hem vist com els fulls de diccionaris vells formaven part d'una gran varietat d'objectes artístics: escultures, pintures, fotografies... Si n'hem vist, de coses meravelloses! Avui, simplement, una taula: una taula de tres noies de Seattle que es fan dir Hammer like a girl, creada amb fulls de diccionaris vells. 

L'obra parteix d'una taula d'Ikea que es vol redissenyar:


A la qual se li enganxen els fulls del diccionari de la iaia, que són considerats amb tota justícia i sense gaires escrúpols, com a "decorative papers":


Un llarg procés que es pot intuir a partir d'aquestes imatges:

 
  

No sabem si la iaia va donar el seu consentiment per al sacrifici diccionaire, però el producte final és prou acceptable. Això sí, aquestes tres de Seattle a casa meva no hi entraran pas.
 

Per als qui no en teniu prou, una altra taula prou lexicogràfica.

1 d’octubre del 2012

50 anys del DCVB

L'any 1962 es publicà el desè i darrer volum d'un dels diccionaris més importants mai fets en la nostra llengua. Per això darrerament hi ha molts actes que giren al voltant del Diccionari català-valencià-balear, com aquest:


Data: 5 d'octubre de 2012 de 09:00 a 14:00. Divendres.
Lloc de realització: Aula Magna. La Nau (Universitat, 2), València.


9’15h. Inauguració
9’30h. Santi Cortés: La presentació del DCVB a València el 1951
10’15h. Taula Redona: El DCVB i el valencià
Josep Lacreu (AVL): L’aprofitament normatiu del DCVB
Lluís Gimeno: El tortosí en el DCVB
Santi Vicente: La fraseologia en el DCVB
Modera: Emili Casanova
11’30h. Descans.
12h. Gabriel Janer Manila: Antoni Maria Alcover, el promotor del DCVB
12’45h. Maria Pilar Perea (UB): La tasca d’elaboració del DCVB
13’30h. Joan Veny (UB-IEC): Els criteris d’elaboració del DCVB

Entrada gratuïta, aforament limitat.
Organitza: Fòrum de Debats. Vicerectorat de Cultura i Igualtat. Acadèmia Valenciana de la Llengua.Contacta: cultura@uv.es. Més informació:http://www.uv.es/cultura/v/docs/actdebats

Alcover-Moll-Sanchis

La calaixera amb les fitxes de paraules






El diccionari