Khalil Rabal és un artista palestí nascut a Jerusalem l'any 1961. En aquesta ciutat es dedica a ensenyar el seu ofici i a potenciar l'art contemporani. Essent un dels artistes palestins més importants, la seva obra també es cotitza bé. Un exemple de la seva producció es va subhastar a Sotheby's l'octubre passat:
Porta per títol Philistine i és de l'any 1997. I sí, és un diccionari (un Oxford Desk Dictionary and Thesaurus, concretament) manipulat amb una clara intenció artística (i fins i tot, crematística). L'artista ha clavat tot de claus a la part del text, amb unes ressonàncies religioses evidents. Les imatges no tenen prou definició com per saber a quin mot correspon l'únic requadre que l'artista ha salvat de la tatxonada general. Potser el mot del títol? Un enigma lexicogràfic que per ara queda irresolt.
El preu de sortida va ser d'entre 24-30.000$. Un dels diccionaris més cars amb què per ara he topat. Tenint en compte que un filisteu també es algú "que sols té en compte els interessos materials", el títol està molt ben posat. Crec que es va vendre, però jo no en vaig ser el comprador. El dia que Antoni Tàpies pinti amb gargalls i excrements diversos un Fabra, la meva decisió, òbviament, s'haurà de meditar més.
PS: El ràbula i insigne col·laborador d'aquest bloc puigmalet.com ha trobat aquesta altra imatge, on, ampliant-la, sí que s'intueix, sobretot pels mots que encapçalen les pàgines, que la definició no tapada és la de 'philistine'. Ara bé, ni a mi ni a ningú escaparà que aquesta imatge NO és la del diccionari subhastat a Sotheby's. Però sembla lògic que si té el mateix títol l'autor s'autoplagiés. De fet en aquest altre diccionari els claus no estan tan clavats, fet que deu tenir una misteriosa explicació, probablement plena de ressonàncies místiques. Es veu que la idea de l'obra és tan bona que hi ha més d'un diccionari tatxonat de claus pel món:
El preu de sortida va ser d'entre 24-30.000$. Un dels diccionaris més cars amb què per ara he topat. Tenint en compte que un filisteu també es algú "que sols té en compte els interessos materials", el títol està molt ben posat. Crec que es va vendre, però jo no en vaig ser el comprador. El dia que Antoni Tàpies pinti amb gargalls i excrements diversos un Fabra, la meva decisió, òbviament, s'haurà de meditar més.
PS: El ràbula i insigne col·laborador d'aquest bloc puigmalet.com ha trobat aquesta altra imatge, on, ampliant-la, sí que s'intueix, sobretot pels mots que encapçalen les pàgines, que la definició no tapada és la de 'philistine'. Ara bé, ni a mi ni a ningú escaparà que aquesta imatge NO és la del diccionari subhastat a Sotheby's. Però sembla lògic que si té el mateix títol l'autor s'autoplagiés. De fet en aquest altre diccionari els claus no estan tan clavats, fet que deu tenir una misteriosa explicació, probablement plena de ressonàncies místiques. Es veu que la idea de l'obra és tan bona que hi ha més d'un diccionari tatxonat de claus pel món:
Entrades
Bé, com a pista inicial per trobar la paraula emmarcada, pots veure que el diccionari és una mica més enllà de mitja obra, entre la J i la M, més o menys.
ResponEliminaPotser això és casual o es deu a la llargada dels claus que va trobar... vés a saber!
La clau potser és als claus...
ResponEliminaSegons la teva hipòtesi no és 'philistine'. Potser algú que sapigués fer més coses amb les imatges que jo (simplement posar-les al photoshop i fer-ne un zoom) trobaria la resposta.
30.000 dòlars? Molt crematístic, diria jo.
ResponEliminaPotser el Rabal no és filisteu, però amb un 'interès material com quest...
Què esperes per treure rendiment dels teus diccionaris?
Posaria la mà al foc que la paraula a la qual no han fotut un clau és 'philistine'.
Per 30.000 dòlars, me'l deixo clavar jo mateix, el clau. Tot depèn de qui vingui la proposició, clar ;-).
ResponEliminaPerò als meus diccionaris no els posa ningú un clau a sobre.
Les ressonàncies religioses que li dones no són tant evidents. Diria que és més evident que l'autor intenta fer una exaltació del Sant Prepuci(http://es.wikipedia.org/wiki/Santo_Prepucio).
ResponEliminaSuposo que les poques coneixences que tenim entre nosaltres dels filisteus venen del pobret Samsó, que, entre d'altres coses, li va passar això:
(Judges 14:1-4) Then Samson went down to Timnah and saw a woman in Timnah, one of the daughters of the Philistines. {2} So he came back and told his father and mother, "I saw a woman in Timnah, one of the daughters of the Philistines; now therefore, get her for me as a wife." {3} Then his father and his mother said to him, "Is there no woman among the daughters of your relatives, or among all our people, that you go to take a wife from the uncircumcised Philistines?" But Samson said to his father, "Get her for me, for she looks good to me." {4} However, his father and mother did not know that it was of the LORD, for He was seeking an occasion against the Philistines. Now at that time the Philistines were ruling over Israel.
Exacte, els filisteus eren l'únic poble de la zona que no es circumcidaven el penjoll, que no tenien la costum d'aplicar eines punxants i tallants als seus òrgans i vet aquí el motiu pel qual en Rabal deixa intacte el terme 'filisteu' sense aplicar-li cap 'incisió punxant'.
Així, en Rabal, tot i que potser ni ho sap (per això estem els crítics d'art) ens fa una punyent i dolorosa exaltació del Sant Prepuci, l'únic que es conserva intacte des dels fets bíblics: en no clavar el terme 'filisteu' ens està dient que els filisteus no es deixaven tallar o punxar el membre, doncs es crea un tros de carn morta i sense utilitat...tret del cas de Sant Prepuci...objecte de viva adoració per tantes vídues encara avui.
Possiblement ens està dient, que Jesus, antic portador de l'únic prepuci que encara dona voltes per aquests mons de Déu, ERA FILISTEU!!
Apadew.
Tota la meva persona (prepuci inclòs) s'inclina davant la sapiència i l'evidència de la teva explicació. Meravellós!
ResponEliminaSi el Dan Brown llegeix aquest bloc (cosa que no descarto) segur que trobarem aviat aquesta història tan ben trenada a les llibreries.