10 de febrer de 2008

Gazophylacium 100

Davant la comprensible allau de demandes rebudes i l'interès que tal qüestió òbviament genera, em disposo a explicar d'on ve el nom d'aquest bloc que teniu davant dels ulls. Avui que, precisament, arribem als 100 apunts.



'Gazophylacium' no sembla un mot gaire català. Perquè no ho és. Però sembla llatí. I aquí l’encertem. 'Gazofilaci' és la forma catalana correcta i actual que anem a definir:

- Segons el DIEC2, 'gazofilaci' era el lloc on es guardaven els tresors, les rendes i les almoines del temple de Jerusalem. Com a segona accepció, ens diu que s’aplica a una col·lecció d’objectes de valor.


- El GDLC registra dues accepcions, de les quals la primera té dues subaccepcions. Un 'gazofilaci' és un lloc per a guardar el tresor; la segona subaccepció ens diu que és el tresor mateix, com si el cofre ja fos el tresor. La segona accepció, primera referència lexicogràfica que trobem, ens diu que un 'gazofilaci' és també el nom donat a certs diccionaris llatins, equivalent a “tresor de la llatinitat”.

- L’Alcover-Moll registra els mateixos significats que el GDLC, i ens afegeix uns versos de Marià Aguiló que tenim presents sempre al bloc: “La llengua del Laci / m’ensenyava un Reverent / a colps de Gazophilaci”.

Etimològicament gazophylacium prové del grec gazophylákion, i aquest és un compost dels mots perses gaza ‘tresor reial’ i phylássō ‘guardar’.

En llatí tenim un altre mot que n'és equivalent, thesaurus, que també vol dir tresor i que també s’aplica a diccionaris o a col·leccions d’objectes de valor. Tenim diccionaris catalans que reben aquest nom, com el Thesaurus puerilis (1575) d’Onofre Pou o el Dictionarium, seu thesaurus catalano-latinus (1640) de Petro (Pere) Torra.


Després d’aquesta introducció, afegirem que la lexicografia catalana té un sol diccionari amb aquest nom, el Gazophylacium de Joan Lacavalleria:

Lacavalleria et Dulach, Ioanne (1696): Gazophylacium catalano-latinum, dictiones phrasibus illustratas, ordine literario comprehendens, cui subjicitur irregularium verborum elenchus, Antonium Lacavalleria, Barcinone.

D’aquest gran diccionari només se’n va fer una primera edició. Té 1.047 pàgines format foli (20x29), a dues columnes, les quals ocuparen gairebé vuit anys de la vida del seu autor, que era Doctor en Dret i advocat barceloní. L’editor del llibre fou el seu germà Antoni, qui heretà la impremta barcelonina del seu pare Pere Lacavalleria, francès d'Aquitània. El permís d'impressió i els drets durant deu anys d'aquest llibre els va atorgar el Marquès de Gastañaga, l'11 de febrer de 1696.

Com és habitual a l’època, és un diccionari creat per tal de traduir el català en llatí. En paraules del Doctor Lacavalleria, "La consideració de no tenir nosaltres Vocabulari copiós pera traduhir lo Catalá en Llati, me ha fet dar á la Estampa lo present; y si be lo Fons verborum, y lo Vocabulari de Torra son llibres molt erudits, totavia se troban tant succints, que en ells falta un numero casi innumerable de vocables, ..." i "Lo desitg de contribuyr á la conveniencia publica, es lo unich motiu, que me ha obligat de empendrer una obra tant laboriosa...".

Aquesta obra té la novetat d’incloure terminologia científica i abundosa exemplificació de frases en llatí. En el seu moment se’l podia considerar el millor dels diccionaris existents, i aquesta preponderància li durarà fins l’aparició del Labèrnia (1839), als inicis de la Renaixença, o sigui durant gairebé un segle i mig. És una font excel·lent per conèixer la llengua catalana d’un dels períodes foscos de la nostra història.

I el bloc porta el seu nom perquè és el tresor més antic, que no el més rar, de la col·lecció del seu humil propietari. En concret, el nostre exemplar havia pertangut a Ramón Vernaus y Sebastian, "Cursante 2º año de Gramatica Colegio de S. Ramón, Solsona".

Aquest bloc és en ell mateix un petit tresor per al seu escrivent. Avui aquest tresor arriba al comentari núm. 100, bon moment per parlar una mica del gran Gazophylacium. Així acaba el diccionari, i així acabem aquest apunt:

18 comentaris:

  1. Felicitats germanet!!! Cada dia tens el blob més gran i formós.

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats, Puig!!

    100 escrits en poc més de mig any. Això comença a ser compulsiu, eh?

    Felicitats al Gazophilacium centenàrium!

    Víctor

    ResponSuprimeix
  3. Doncs, per una vegada, et dono la rao, sense nosaltres seria un blob més ensopit, però tens la virtut de despertar, amb més o menys (o nul) encert acadèmic, la creativitat i la imaginació dels qui et seguim.

    Felicitats!

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies Mr. Blob! (ja vas assumint identitats mucolítiques)

    Gràcies, Anna!

    ResponSuprimeix
  5. Cazophylacium 100 sembla un medicament.

    Espero que per molts anys puguis enszenyar-nos de tant en tant aquest tresor.

    Salut i ja ho sabeu, si us trobeu, malament, un Cazophylacium 100.

    ResponSuprimeix
  6. Felicitats per l'efemèride... ara a pel post número 1000.

    ResponSuprimeix
  7. Marc, gràcies per la comparació, tan poètica... Gazophylacium 100: l'antídot a la lexicomania.

    Xavier, ho deus dir per experiència pròpia, oi? Em sembla que tu en portes uns quants més...

    ResponSuprimeix
  8. puigmalet... no pas; al 'diari del llibre vell' el tauler de control em diu això:

    "En aquest moment hi ha 344 entrades i 177 comentaris, continguts en 21 categories i 43 etiquetes."

    i a l'home dibuixat, "407 entrades i 425 comentaris".

    Em falta molt per arribar als 1000 posts.

    ResponSuprimeix
  9. Si els sumes, no tant...
    A més, aquí, com en d'altres qüestions més virils, importa més la qualitat que la quantitat.

    ResponSuprimeix
  10. Joan, t'he enviat un correu. L'has rebut?

    Com tergiverses les meves comparacions. Jo que comparo el Gazophylacium amb remei guaridor, i tu, au, ho capgires tot.

    Ai...

    ResponSuprimeix
  11. Primer, tu has tergiversat el primer, en posar-li de nom Cazophylacium. I ara retergiverses, perquè jo també l'interpreto com a guaridor. De la lexicomania, clar. O sigui que ara t'hauré de reretergiversar. Ara penso com.

    T'he respost, afable pirinenc.

    ResponSuprimeix
  12. Allà on hi ha una falta de picatge hi veus intencions obscures. Pren-te un Gazophilacium 500. He, he.

    ResponSuprimeix
  13. La falta és doble i la intenció perversa. Tant, que la meva càndida ment ni l'entrelluca.

    ResponSuprimeix
  14. Centenario... ¡y a por todas!

    Espero que arribis a les 100.000 entrades (sobretot, perquè així n'hi haurà de ben friquis, a la força).

    És un plaer fer tastets del seu gran saber. El misògin d'en Fabra n'estaria orgullós.

    ResponSuprimeix
  15. Sens dubte que us interessarà aquest article, que s'acaba de publicar: http://revistes.iec.cat/index.php/LLiL/article/view/136751
    "La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria", de Pere Montalat.
    Fins ara,

    ResponSuprimeix
  16. Sens dubte, Amadeu. Li dec un apunt al Pere. Aviam si no trigo massa. Gràcies per avisar!

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?