19 de febrer de 2008

Resum d'ortografia catalana i vocabulari ortogràfic



En el nostre afany per recuperar obres menors de la lexicografia catalana, avui li toca el torn al:
Resum d'ortografia catalana i vocabulari ortogràfic, Joan Gelabert i Crosa, Dalmau Carles, Pla S.A. editors, Girona, 1931, 47 pàg.

Aquest llibret, amb un disseny que ens remet a l'escola de la república, és un intent més de popularitzar les obres fonamentals quant a normalització lingüística que havia publicat l'Institut d'Estudis Catalans. En concret, el vocabulari ortogràfic d'aquest llibre s'inspira en la segona edició del Diccionari Ortogràfic de Fabra (de 1927). Diem "s'inspira" perquè en fa una enorme selecció de les entrades. De les 47 pàgines del resum, de la 23 a la 47 es dediquen al vocabulari, mentre que el vocabulari de Fabra ocupa més de 300 pàg. La comparació és ridícula. La raó és que aquest llibret va adreçat als alumnes del primer grau de Gramàtica Catalana, i l'altre llibre era una obra adreçada a tothom.

El llibre Gramàtica catalana. Primer grau, del mateix autor, té el mateix disseny que el que presentem, però amb tons vermells; el de segon grau ja canvià. De l'obra que mostrem avui hi ha una reedició de 1932.



L'autor d'aquest llibret escolar és Joan Gelabert i Crosa, de qui sabem, gràcies a la GEC, que va néixer a Palamós l'any 1897 i va morir al poblet de Molinos (Pallars Jussà) l'any 1979.

Molinos és una caseria (o masada, que en diu el Marc) del municipi de La Torre de Cabdella, a la Vall Fosca lleidatana. Hem trobat dues dades demogràfiques diferents: 35 habitants (1981) i 21 (no sabem quan). L'Hotel Vall Fosca de Molinos és el seu màxim (únic?) servei turístic actual. Als anys 20 del segle passat va gaudir de més renom per la central hidroelèctrica que s'hi instal·là. Existeix un altre Molinos, també petit, que pertany a Petrel, Monòvar (Alacant).

El Sr. Gelabert va ser mestre d'ensenyament primari i poeta, com a mínim. Altres obres seves són: Gramàtica catalana. Primer grau (1932), Gramàtica catalana. Segon Grau (1934), Aritmètica. Primer grau (1936), Poemes de vida senzilla (1977) i Els pronoms febles (1979). També és l'autor del text d'alguna partitura musical. El llibre del pronoms febles l'ha anat reeditant Teide (4a edició de 1994). Per altra banda, l'editorial Garsineu va publicar el 2006 la seva Obra poètica, amb pròleg de Ramon Miró i Baldrich.

Finalment, constatem l'existència d'una obra biogràfica sobre l'autor, Joan Gelabert: gramàtic, poeta, educador, de Llorenç Sánchez i Vilanova, publicada a Lleida l'any 1988.

16 comentaris:

  1. Quan veig aquest disseny "que ens remet a l'escola de la república" em poso de mal humor. ¿Com seríem ara, sobretot pel que fa a l'educació, si no haguéssim estat 40 anys en la foscor?

    Molinos és una masada de la Torre de Cabdella, amb la 'l' minúscula i amb 'b' en comptes de 'p'. Si se'm permet la correcció.

    Segons l'OnCat, "amb -o conservada pel pre-català pallarès".

    ResponElimina
  2. I si no m'equivoco aquesta obra l'han reeditat a Ara Llibres, en la col·lecció dels llibres de la nostra escola que al setembre omplia els quioscs. Vaig fer una curta ressenya de la col·lcció.

    Però és clar, ja sé que preferiu els llibres de vell que les versions reimpreses. ;-)

    ResponElimina
  3. Marc, segons el Diccionario dialectal del Valle de Aneu, que vós teniu, el gentilici dels de Cabdella és "Saltarroques de Capdella". A la GEC diu que 'Capdella' és la grafia antiga de 'Cabdella'. I a l'enllaç que he posat (sembla bastant oficial) ho posen de les dues maneres. O sigui que tens raó i ho canvio.
    Sobre la ela minúscula no la canvio. Jo sempre escriuré "El Prat de Llobregat". Els de L'Hospitalet (mira el logo municipal: http://www.l-h.es/) han guanyat aquesta batalla. Els altres municipis ho tenim més difícil. Jo fa anys que col·laboro a l'entitat cultural Amics d'El Prat, on defensem aquesta proposta. És un tema llarg de discutir, però.

    Víctor, és comparable una nina de plàstic a una fembra de carn i ossos? (lamento la comparació però vós m'hi heu empès). Acabo de descobrir un grapat de refranys pallaresos al diccionari citat abans. Que els tens?

    ResponElimina
  4. A mi em sembla un error escriure El Prat perquè:

    1. No permet la contracció: "Me'n vaig a El Prat", "Passarem per El Prat". Això queda molt forçat.

    2. L'article desapareix quan s'hi afegeixen mots que fan la mateixa funció sintàctica: "Aquest Prat ja no és el que era". No diràs "He vist un El Prat molt desenvolupat".

    3. Què passa amb els adjectius qualificatiu? Per exemple: "L'enyorat Prat de Llobregat" o "L'enyorat El Prat"?

    4. El gentilici és pratenc, no 'elpratenc'.

    Ah! El fet que l'Ajuntament escrigui L'Hospitalet no vol dir que sigui el topònim oficial. Al Nomenclàtor oficial de toponímia major la grafia és l'Hospitalet.

    No et convenço, oi? He, he.

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó del món:

    1. És més forçat.
    2. L'article desapareix en alguns contextos.
    3. Sona estrany.
    4. El gentilici no inclou l'article.
    5. L'IEC fa molts anys que va discutir aquesta qüestió i, no sense polèmica (perquè es va acceptar finalment, m'han dit, per un argument d'autoritat) es decantà per la minúscula.

    Com pots comprovar, no m'has convençut. Amics d'El Prat (forçat o no) portem molts anys de reivindicació del menyspreat article. Tenim la llengua i la normativa en contra. Coses de bojos.

    ResponElimina
  6. Un article en minúscula no és un article menyspreat. Per mi, fins i tot és més maco, petitet, humil.

    A més, des del punt de vista morfosintàctic l'article continua operant com a tal (com hem vist abans). Per això cal donar-hi el mateix tractament tipogràfic que als altres articles definits:

    "Si l’article dels topònims presenta el mateix comportament formal —morfològic, sintàctic, geolingüístic— que els altres articles, no hi ha cap raó per no tractar-lo de la mateixa manera. [...] Aquesta concepció de l’article requereix escriure’l amb lletra minúscula (excepte a l’inici d’un text o després de punt) i formar amb les preposicions les contraccions normals (al, del, pel)."
    (BIBILONI 1985: 136)

    ResponElimina
  7. "Els apel·latius, doncs, esdevenen topònims quan, aplicats a un lloc de relleu o de l'hidronímia, o un indret poblat, el designen ben precisament, individualment, i sense al·lusió ni comparació amb un altre objecte o indret similars. Són emprats sols, i precedits de l'article: El Mont, El Puig, La Vila, La Vall. L'apel·latiu designa el lloc, el defineix"
    Enric Romeu-Rey (Els noms de lloc, p. 19)

    "Molts apel·latius evoquen les pastures: el terme molt general de Prat per exemple (...) Bellprat, El Prat de Dalt, El P. de Llobregat, P. del Comte..."
    Enric Romeu-Rey (Els noms de lloc, p. 81)

    El Moreu-Rey era dels que també ho feien malament.

    ResponElimina
  8. No si jo t'entenc, puigmalet. Però per a un depredador de la lletra com un servidor, puc passar de la cotilla per anar directament a l'esència, m'arribi en el format que sigui. :-)

    ResponElimina
  9. Un depredador de la lletra!
    En la lletra, la cotilla i l'essència són un tot indivisible. El significat i el significant. La forma i el contingut. La lletra i el suport. Els mots i els diccionaris.

    ResponElimina
  10. El Moreu-Rey parla de fossilització i em sembla més que demostrat que en aquests casos no es pot fer servir aquest terme. En canvi, a 'Espui' sí que s'ha fossilitzat l'article.

    Per mi, no es pot dir que l'article ja està integrat dins del topònim.

    A més, la seva posició només la defensa una minoria i aquesta batalla la teniu perduda malgrat la vostra encomiable lluita.

    "Per un El Prat amb majúscula, vota Puigmalet!"

    Encantat de mantenir aquest duel amb vós i us saludo atentament.

    ResponElimina
  11. Això no és un duel. Tot l'arsenal és al teu abast.
    En aquest tema, sóc un proscrit que resisteix més amb sentiments que amb raons.
    Bon profit!

    ResponElimina
  12. Va de llengües.

    Tot tracte d’amistat ha de estar basat en la igualtat o al menys en la simetria. Tot premi estableix un desequilibri, normalment amb menyscapte de qui el rep. Com que no sabia com compensar-te per aquest premi que tan generosament m’has atorgat, no he pogut donar-te les gràcies. Ara que sí puc, oferint-te aquesta estona de divertiment a costa del lletraferit de més renom, puc donar-te-les, doncs. Apa, moltes gràcies.

    ResponElimina
  13. avui ens han donat una noticia que ens sembla molt bona, l'Enciclopèdia Catalana ja és pot consultar a la web, tota ella

    salutacions

    ResponElimina
  14. Toni, realment bo l'enllaç. Està fet tot un polliglota l'Steiner. Qui vulgui saber perquè he doblat la ela, que llegeixi l'article enllaçat aquí dalt.

    Reusenc, és bona la notícia, però com el paper, res. Sóc així de reaccionari jo. :-)

    ResponElimina
  15. que puc copiar i ampegar el tres homes i un destí?

    lleig, no?

    ResponElimina
  16. Lleig, lleig. Endavant, home. No cal ni demanar-ho.

    ResponElimina

Quelcom a dir?