23 de febrer de 2008

34 anys del naixement d'un perdulari


Avui es compleix el 34 aniversari del naixement del perdulari Joan Puigmalet. Va ser el 23 de febrer de 1974 a la barcelonina clínica Dexeus.

Fa uns dies, la seva mare Montserrat Malet Costafreda, de cal Malet l'hereu, tingué l'amabilitat de deixar-li aquesta fotografia de quan tenia uns 34 mesos. Avui és un bon dia per mostrar-la i per donar gràcies a la mare que el va infantar.

Un servidor no vol establir (mai de mais) cap paral·lelisme amb algun apunt anterior. Aquest bloc potser no existiria si el mestre Fabra no hagués nascut fa 140 anys i 3 dies, però allò segur del tot és que aquest bloc no existiria si avui fa exactament 34 anys la Montserrat no hagués posat al món aquest perdulari. O sigui que és de justícia que el bloc expressi el seu més sincer agraïment. I així li permetem.

____________

PS:
En Robotet

Els Puig, que saben viure feliçment,
formen una parella prou corrent.
Fins que reben la gran notícia:
que la Sra. Puig ha de ser mare,
i el Sr. Puig, ves quina cosa, pare!
Però aquell fill no sembla del tot net:
no té un aspecte humà,
i és que és un robotet!
No és tendrissó ni calentó,
i en lloc de pell sembla exhibir
un tel de planxa de llautó.
Del cap li surten fils i tubs pel voraviu.
Només jeu sense dir ni piu,
no acaba de ser mort ni viu.

Tan sols remena l'esquelet
quan el connecten amb un fil
en un endoll de la paret.

El Sr. Puig brama al doctor:
- Què coi li heu fet al meu menut?
No és pas d'ossos i carn,
que és d'alumini rebatut!-

El metge fa tot dolçament:
- El que ara us haig de dir
us pot semblar un engany,
però no sou el pare
d'aquest infant estrany.
De fet, encara no en sabem el gènere definitori,
però creiem que n'és el pare
un microones giratori.-

Així el viure dels Puig s'embruta
d'un mal humor molt cridaner.
Ella odia el marit
i ell la muller.
El Sr. Puig no li perdona
aquell sacríleg operar:
fer-s'ho a casa mateix
amb un vil estri de cuinar!

Tot i així en Robotet es va fent gran
que quasi no ho creuries.

Llàstima que sovint el prenen
per un cubell d'escombraries.

"En Robotet", al llibre La trista mort del noi ostra de Tim Burton. Trad. de Miquel Desclot (Angle Editorial,2007). A l'original, "Robot Boy", els Puig són els Smith.



PS-2:

CANT ESPIRITUAL

No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creu-
re en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.

Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo
a creure en tu i crec que crec en tu quan no crec en ningú.

Però després em desperto, o penso que em desperto,
i m'arvegonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo
contra tu que no ets ningú. I parlo mai de tu com si fossis
algú.

Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit?
Quan estic més despert i quan més adormit? No seré
tot un son i, despert i adormit, somni la vida? Desperta-
ré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí, la
veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el mi-
llor de mi si no és això: sinò dient-te que no crec en tu.
Quina forma d'amor més estranya i més dura! Quin mal
em fa no poder dir-te: crec.

No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest en-
gany d'una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No
em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i
sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.

París, 14 de maig el 1950 (De Laberint)

Avui ha mort Josep Palau i Fabre (1917-2008). Aquí recita aquest poema, i d'altres, ell mateix.

11 comentaris:

  1. Felicitats, perdulari. No has canviat gaire des de la foto!

    ResponElimina
  2. Per molts anys germanet!! Cada vegada que veia aquella foto a casa sempre pensava que tenia una germaneta, però ara veig que eres tu!!!

    ResponElimina
  3. Gràcies, simpàtics (al faraó de les lletres Belart en sentit literal, al germa.net, en sentit irònic).

    ResponElimina
  4. Per molts anys, Puigmalet. No sé si ara fas la mateixa cara de bona personeta; com que et tapes la cara...

    M'ha agragat la història del robotet.

    Una petita esmena, em sembla: "Ell odia el marit" ha de ser 'ella'.

    Que no ens convides a res?

    ResponElimina
  5. Puigmalet, quan em deies el "23", jo estava pensant en el 23 de març, que és quan va néixer el meu fill gran. No pensava en el 23 de febrer!

    Per cert, m'alegra tenir una millor efemèrides per recordar aquest dia del mes de febrer, que una de les últimes, de trista memòria, amb mostatxos i "picoletos".

    Per molts anys, company!!

    ResponElimina
  6. Felicitats, Joan. Per cert, eres una nena del tot. Algun dia podries fer esment, al teu blox, de l'aniversari de la teva intervenció genitil.

    ResponElimina
  7. Per molts anys... curios que ningú no hagi fet cap referència a les falles que hi va haver un altre 23 de febrer, més recent, a la ciutat de València ;)

    ResponElimina
  8. Marc, s'accepta l'esmena, estupend. Us convido a llegir un poema que és natalici, tràgic, familiar i gazofilàctic, com la meva vida.

    Víctor, doncs sí, 23-F per tota la vida. Em fastigueja que sempre hi ha algun gili disposat a lloar la reialesa, aquest dia.

    Tonio, la meva gentil operació genitil deu molt al teu oferiment de donar-me el conducte urinari. Sóc conscient que et va costar aprendre a pixar pel llombrígol i mai t'ho agrairé prou.

    Xavier, serà que no en parlem gaire, de política, per aquí. Per no plorar, bàsicament. Merci!

    ResponElimina
  9. Aquesta cara prometia molt. I fins i tot anunciava premis que la vida li havia de portar més tard.

    ResponElimina
  10. Felicitats amb retard, noi.
    Una mica pinta de nino-robotet sí que tens sí... i ara que corres maratons, encara més.

    Déu el guardi!

    ResponElimina
  11. Merci, perico. Tu també corres, oi? Maratons?

    ResponElimina

Quelcom a dir?