22 de juny de 2018

Any Pompeu Fabra 2018: Instal·lació d'una placa commemorativa al lloc on va néixer

Cartell oficial de la instal·lació de la placa commemorativa

 
El lloc va ser el carrer de la Mare de Déu de la Salut, 32, del barri de la Salut de Gràcia (actual Barcelona).  El dia va ser el 20 de febrer de 1868. Allí va néixer Pompeu Fabra i Poch. Era la casa de sons pares, Josep Fabra i Roca, alcalde de Gràcia en dues ocasions, i Carolina Poch i Martí. Era una torre petita d'estiueig, rodejada de camps, rieres i boscos muntanya amunt. Hi visqué pocs anys, fins abans d'anar a escola.

Recordem com Fabra recordava aquesta casa que ara no existeix, però que avui la fem una mica present. Com passant-hi per davant recuperava records d'infantesa i com tenia la intenció de comprar-la, ja gran: comprar-la, arreglar-la, anar-hi a viure amb la família i "morir-hi voltat de les filles, i la muller, i potser dels gendres i dels néts..." (Tele/estel, 19-1-1968, p. 25 i 26). Fabra s'exilià, amb la família i tants altres, i està enterrat a Prada de Conflent.

Acaba avui una campanya que es va començar al bloc Gazophylacium el juliol del 2009.


#AnyFabra


L'independent de Gràcia ho va anunciar el 6 d'abril de 2018











Logo de la campanya que es va realitzar a cal Gazophylacium


Imatges del dia: 






 

 





20 de febrer de 2018

Any Pompeu Fabra 2018: 150 anys del naixement de Pompeu Fabra



20 de febrer de 1868. Naixia Pompeu Fabra i Poch, el més petit dels tretze fills que van tenir Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí. De tots els germans, només tres, ell i dues germanes, van arribar a l'edat adulta.

Fa 50 anys, Josep Miracle començava detectivescament la seva biografia fabriana:

"El dia 12 de juliol de 1935, Pompeu Fabra i jo vam sortir de l'Ateneu com si el vent se'ns emportés. Anàvem en "missió especial", per emprar amb una certa propietat algun terme de caient detectivesc. La vigília, jo m'havia fet venir bé la conversa de manera que el Mestre s'avingués a acompanyar-me, tot i que, en realitat, ell seria el capdavanter i jo l'acompanyant.
L'objectiu era identificar —per no dir descobrir— la casa natal de Pompeu Fabra, si és que encara existia. Ell me n'havia parlat sovint d'aquella casa."

Aquí també n'hem parlat sovint, d'aquella casa (1 / 2 / 3). Fabra hi va viure els primers cinc anys de vida, en aquella torreta del número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut de la vila de Gràcia. El 1873, el pare de Fabra, republicà, fou nomenat alcalde de Gràcia i canviaren de casa. Fabra hi tornaria sovint passejant amb ell. Temps després, la intenció i il·lusió de Fabra va ser recuperar-la i tornar-hi, però la vida no va anar així.

Fa 50 anys, quan ens en parla Miracle, aquella casa encara existia. Ara ja no.  Ens en queda la feina detectivesca, recopilada en textos, en imatges. En definitiva, el record. El record d'on va néixer el Mestre. Algun dia tindrem una casa per omplir-la d'aquests records, un lloc en memòria de Pompeu Fabra. Per ara, però, aprofitem l'any Fabra per deixar algun senyal del lloc on va néixer i on volia descansar els darrers dies.

Deixem senyals escrits per als qui vindran, que, com ens diu el poeta Martí i Pol, "de nosaltres depèn que el pas del temps no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres i que l'hoste que els anys anuncien no trobi la casa abandonada. I fosca i trista".

[imatge superior de Pere Català i Pic, publicada al primer volum d'Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença]  




24 de gener de 2018

Alguns noms de la ela geminada


Fotografia de unjoanqualsevol

Avui, 24 de gener de 2018, els catalanòfils celebrem el segon #DiadelPuntVolat. L'any passat vam parlar de les diferents solucions d'impressió per al punt volat que trobem al llarg dels segles i els  diccionaris catalans. Enguany fem un passeig purament recreatiu, sense cap afany d'exhaustivitat, per diferents noms que ha rebut la nostrada ela geminada. La tria d'obres no obeeix a cap criteri especial, més enllà d'aportar exemples de les variades denominacions.

Doble ela: 
 
En la pretèrita Gramática de la llenga catalana (1898) de Jaume Nonell i Mas trobem: "Sòls convé advertir que'l sò de doble l se representa duplicant la l, y separant la una de l'altra; per ecz.: il-lustre y no illustre; xarèl-lo, xarèllo". 


Ela doble:

En el llibre escolar Gramàtica catalana (1933) de Joan Gelabert i Crosa, quan es fa el repàs de les lletres no apareix el nom "ela geminada": "algunes consonants, com la m, la n, la d i la l, poden presentar-se dobles. La l doble és escrita l·l. Exemples: emmascarar, innocència, addició, col·legi".



Ela repetida / Ela doblada: 

En una obra contemporània, la Contragramàtica il·lustrada (2011) de Josep Millà i Llambí,  trobem una triple denominació per al nostre signe, quan es diu que "el català, a diferència del castellà però a semblança del francès o de l'italià, disposa de l'anomenada "ela geminada", és a dir, una ela repetida o doblada".



Lateral allargada:

Quan al primer volum de  la Gramàtica del català contemporani (2002) dirigida per Joan Solà es fa referència al so lateral alveolar velaritzat (sonor), la ela geminada també hi fa acte de presència. Aquí cal tenir en compte que estem parlant del so: "es poden presentar nombroses variants, com a pronúncies menys freqüents, entre les quals podem destacar la lateral allargada o geminada". Entre claudàtors, el seu símbol fonètic [ɫː]:
Ela prolongada:

En l'article "La ela geminada fa cent anys" (2013) de Jordi Palmer hi apareix aquest altre nom, referit també al so: "un grup de lletres consistents en dues eles amb un punt volat entremig que representa el so d'una ela prolongada i pronunciada en dues síl·labes diferents". 


Ela geminada:

L'Ortotipografia (1995) de Josep M. Pujol i Joan Solà és un manual clàssic per a editors, autoeditors i dissenyadors gràfics. Allí trobem aquesta definició, sota l'actual denominació de "ela geminada": "des del punt de vista gràfic, la ela geminada és un dígraf proveït d'un element diacrític, no un conjunt de tres signes".



Aquests autors ens deixen un avís sobre la ela geminada falsa o ela "desgeminada", amb el qual acabem aquest senzill apunt:
"La deixadesa pot arribar a extrems inconcebibles. La ela geminada s'escriu ja sistemàticament amb dues eles separades per un punt baix en molts llocs. ¿Ignorància, matusseria o pura deixadesa? Si no s'hi posa remei, d'aquí a quatre dies la ela geminada serà un record històric".

1 de gener de 2018

Any Pompeu Fabra 2018: logotip

Aquest és el logotip de l’any Pompeu Fabra que celebrem aquest 2018.

El disseny, de l’estudi Azcunce-Ventura, mostra un llibre-arbre obert on es barregen fulles i lletres, i servirà per identificar les activitats que s’organitzin aquest 2018 al voltant de la commemoració del 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i Poch.


16 de novembre de 2017

Any Pompeu Fabra 2018: Calendari


El 20 de febrer del 2018 es compleixen 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, i l'efemèride se celebrarà de diferents maneres, totes agrupades dins de l'Any Pompeu Fabra. Una de les primeres ha estat l'edició d'un calendari dedicat a la seva vida i obra. És un calendari commemoratiu de paret de mida gran (30 x 45 cm), amb anotacions i frases diverses, i algunes de les millors fotos del Mestre.

Els interessats d'adquirir-lo poden contactar amb els organitzadors de la Ruta Pompeu Fabra, David Paloma i Mònica Montserrat. 




21 d’octubre de 2017

Els diccionaris de la Marta


Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades,
habitem en elles, així en
els mots elementals 
de la infantesa, o en les
acurades oracions
dedicades a lloar l'eterna
bellesa femenina,
o, encara, en les darreres
frases del discurs
de la vida. (...)

Miquel Martí i Pol, "Cançó"

"Els diccionaris" és un projecte cultural de la vigatana Marta Salarich Bardia per tal de reviure i difondre paraules catalanes a través de diferents suports i formats. S'articula al voltant d'un eix temàtic, que en el cas de la primera proposta és la festa. 

La idea va acompanyada d'una publicació, un llibre a dues tintes, blanca i vermella, que inclou una paraula per a cada inicial del nostre abecedari (menys per a la dissortada i grega). Cada mot, que ocupa una plana, inclou definició, etimologia, sinònims i un exemple d'ús. Com a colofó, traduccions a sis llengües de cada paraula. Un llibret amb una acurada edició, limitada a 500 exemplars.


Aquesta festa de paraules s'ha presentat a Vic (a la Capella de la Casa Ricart) i a Barcelona (a la gracienca Galeria Visions). Li desitgem una llarga travessia plena de mots i alegria.


18 d’octubre de 2017

Per molts anys de Moll


L'univers lexicogràfic del menorquí Francesc de B. Moll ha estat present en aquest bloc des dels seus inicis. Recordem quan vam difondre el seu article "Criteris lexicogràfics" (1928) i el seu opuscle Els dos diccionaris (1956); quan vam escriure sobre la gran tasca de l'Editorial Moll, més d'un cop; i quan vam dir quatre mots sobre el diccionari bilingüe català-castellà més bellament editat que tenim. 

En definitiva, estem parlant del principal col·laborador de Mossèn Antoni Maria Alcover en el Diccionari català-valencià-balear, conegut popularment com a Alcover-Moll, un dels principals diccionaris de la lexicografia catalana, d'ara i sempre.

Aprofitem així ara per recordar que el 10 d'octubre és el dia Francesc de B. Moll (és el dia en què nasqué el 1903). Dins dels actes de celebració d'aquest dia, a Barcelona, el divendres 20 d'octubre, en el nou Espai Mallorca, hi haurà una lectura de rondalles catalanes, unes paraules del lingüista mallorquí Joan Veny sobre "Francesc de B. Moll i el tresor del DCVB" i la inauguració d'un "Racó Francesc de B. Moll a la llibreria de l'Espai Mallorca.




Aprofitem també per ampliar el racó particular que Francesc de B. Moll té en aquest bloc amb algunes imatges més de la seva obra. Per molts anys de Moll!

Conferència a Barcelona el 1950

El 1956 es complia el centenari del naixement de Don Marcelino Menéndez Pelayo 

Publicat per ell a Palma el 1968, 2a ed.

Felicitació del Nadal de 1970 d'en "Mollet"
Lliçó inaugural del cursos de català balears, 1978

Editorial Moll, 1981, 2a ed.