14 abril de 2014

14


Catorze prové del numeral indeclinable llatí quattuordecim (de quattuor i decem: quatre i deu). Entre d'altres faramalles al voltant del XIV (i a semblança del que férem l'any passat amb el 13, en fa dos amb el 12, en fa tres amb l'11, en fa quatre amb el 10, en fa cinc amb el 9, en fa sis amb el 8 i ja fa set anys amb el 7), esmentarem aquestes 14:

14 és el nombre atòmic del silici, el segon element més abundant de l'escorça terrestre després de l'oxigen. S'utilitza en diferents dispositius semiconductors, d'aquí que la regió de Califòrnia en què es concentren nombroses empreses d'electrònica i informàtica s'anomeni la Vall del Silici (Silicon Valley).

 
El 14 és l'únic nombre de Catalan que és semiprimer. Sóc incapaç d'explicar què és un nombre de Catalan i què vol dir ser semiprimer; per això ja existeix la Viquipèdia. Eugène Charles Catalan va ser un matemàtic belga noucentista.

14 són les estacions, moments, del Camí de la Creu (Via crucis) de Jesús de Natzaret, entre la condemna a mort i la sepultura. Durant el papat de Joan Pau II es van reformular canviant passatges d'evangelis apòcrifs per moments presents al Nou Testament. Però abans i ara, continuen essent 14.


Al grup de dues setmanes, en moltes llengües romàniques se l'anomena a partir del 15, com a l'expressió "la segona quinzena d'agost". En anglès, no: s'anomena fortnight i es refereix realment a 14 nits (de l'anglès antic fēowertyne niht). Astronòmicament, és el temps mitjà entre la lluna plena i la lluna nova (i a la inversa) o la meitat d'un mes lunar, que equival a 14,77 dies.

Els porquets de Sant Antoni són crustacis terrestres amb 14 potes, coneguts perquè quan se senten amenaçats formen una bola. Reben molts d'altres noms, sovint amb referències religioses: truja, trugeta, trujola; porqueta o tocinet; panerola, pastera o pastereta; somereta (del bon Jesús), muleta del bon Jesús; cuc de bola, cuc de Sant Antoni, cuca de la Mare de Déu, cuqueta del bon Jesús; aranya del bon Jesús, bouet de Sant Antoni; gitano, oriol, marraco, marrameu, paternostrera; caterineta, gallinorba...


Els sonets poden tenir variacions, però sempre tenen 14 versos. Es considera que el poeta sicilià Giacomo da Lentini inventà aquesta composició poètica, al segle XIII. El mot "sonet" prové del llatí sonus (so). El poeta Josep Pedrals ens explica la seva història, en sonets, és clar.
La sonata per a piano número 14, de Beethoven, és més coneguda per "Clar de lluna". Aquest sobrenom prové d'una comparació que el crític musical alemany Ludwig Rellstab, contemporani del músic de Bonn,  va realitzar entre el primer moviment de la peça i el clar de lluna del llac de Lucerna.


De Beethoven a Bach: hi ha crítics que diuen que el músic barroc tenia obsessió pel 14. El valor numèric del seu cognom suma 14 (BACH, 2+1+3+8: 14), però dins de la seva extensa obra deu haver-hi coincidències numerals diverses.


14 dies va durar la festa de dedicació del Temple de Salomó, cap al s. X aC, segons diu l'Antic Testament (1 Re, 8,65: "Salomó va celebrar després la festa dels Tabernacles amb tot el poble d'Israel, una gran assemblea que havia vingut des de Lebó-Hamat fins al torrent d'Egipte. La van celebrar davant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies i set dies: en total, catorze dies". El "gazofilaci" era el lloc on es guardaven els tresors, les rendes i les almoines del temple.

Fa segles 14 soldats espanyols van morir a mans d'indígenes txitximeques del nord de Mèxic. Aquest fet donà nom al poble del "Real de Álamos de la Purísima Concepción de los Catorce", o "Real de Minas de Nuestra Señora de la Limpia Concepción de Guadalupe de los Álamos de Catorce". Curiosament,  actualment s'ha reduït a "Real de Catorce".

Fou un 14, i d'abril, que Macià proclamà la República Catalana. És per això que el catorze d'abril s'identifica amb aquesta demanda política, com al llibre 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) de Joaquim Roglan o a la pel·lícula 14 d'abril: Macià contra Companys de Manuel Huerga.


Quan una quantitat ens quadra podem utilitzar parèmies de l'estil "set calçots, catorze camals", "set senalles, catorze anses" o "set camals, catorze saragüells" (o a la inversa, que els referents es perden): una manera com qualsevol altra de "fer el compte de la vella", una altra expressió que en Parèmies ens ha d'explicar.

De tots els jocs lingüístics amb números, el cagarro que s'agafa per esmorzar associat al catorze és un dels més populars. Aquesta facècia s'entén al joc del quinto, en què aquest número es canta amb alguna d'aquestes expressions: "nyam, nyam", "agafa'l", "ca, ca, ca, ca, ca, catorze" o "agafa un cagarro i... (tots) esmorza!". A vegades aquesta dita s'acompanya de la torna "agafen dos i esmorzarem tots dos". També hi ha la variant "set i set catorze, quan veges una merda estaca el colze" (Escatologia popular, p. 60).

Finalment, els diccionaris catalans. Del 1914 tenim una edició del Diccionari català-castellà & castellà-català de Rovira i Virgili. També fou l'any d'inici de publicació del Diccionari Aguiló de Marià Aguiló i Fuster. Es tracta d'una obra vuitcentista, però no es publicà fins al segle XX (1914-1934), a cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. La Gramática y apología de la llengua cathalana de Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona: Estampa de Joan Francisco Piferrer) es diu que és del 1814, però no tothom hi està d'acord.


Nota: casualment aquest apunt és del dia 14 del 4 del 14, a les 14.14h.

12 abril de 2014

Premis Pompeu Fabra 2014


 
Els premiats en la 5a edició dels premis Pompeu Fabra (2014) han estat:

- En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana: el grup musical Manel. Aquí la cançó "Desapareixíem lentament", on es parla de pujar a un arbre per veure el Llobregat:



- En la categoria de trajectòria professional, científica o cívica: el sociolingüista mallorquí Joan Melià i Garí.

- En la categoria de l'àmbit socioeconòmic, els establiments d'entrepans Viena.

- En la categoria de comunicació i noves tecnologies, Núvol, el digital de cultura, idea d'en Bernat Puigtobella.



- En la categoria d'incorporació a la comunitat lingüística catalana, la santcugatenca Ileana Belfiore, voluntària del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL).

- En la categoria de voluntariat lingüístic, el projecte solidari Rossinyol de la Universitat de Girona i la Fundació Servei Solidari.

El lliurament va tenir lloc el 8 d’abril al Palau de la Generalitat. El premi Robèrt Lafont d'enguany es lliurarà el mes de juny, en el marc de l’XI Congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, a Lleida.

 
Premis anteriors: 2008, 2009, 2010, 2012.

25 març de 2014

Vent de futur


A la proa del llenguatge hi ha escuma i turbulència,
més escuma com més corre el món,
com més gran el món més resistència;
a la proa del llenguatge les paraules ja no són
ni una plàcida rutina ni una amable confidència.
A la proa del llenguatge el món és nou,
la vida hi canta i el futur hi balbuceja,
els mots es fan batalla i enrenou
i la incertesa hi tempesteja.
Triar, buscar, adaptar, jutjar, discernir,
incorporar mots nous on xiuxiueja el destí,
tractar de convèncer els usuaris...
A la proa del llenguatge, si hi aneu, podreu sentir
quin vent de futur hi ha al fons dels diccionaris
.

Poema "Terminologies" del sitgetà David Jou i Mirabent (L’èxtasi i el càlcul, Barcelona: Columna, 2002). Dedicat al Termcat, evidentment.


O també aquest altre dedicat a Joan Coromines: 
Etimologies
Cada paraula és un viatge en el temps; cada mot que ara dic va ser dit amb accents diferents:

de vegades el so d'una síl·laba s'obrí com un clar enmig d'un bosc i el vent hi plantà remolins palatals; de vegades un tro s'amagà en una lletra;

altres cops un accent s'enfosquí, com si l'ombra d'un núvol s'hi hagués aturat, i una vocal s'allargà com amb por de morir o de trobar consonants al darrere;

alguns sons s'extingiren i d'altres van créixer -fogall, averany, mercadeig, deixondir- fins a ser una música pròpia que anava adaptant al seu to els mots nouvinguts a la llengua.

I anava formant-se un nou ordre en la frase -una forma d'obrir-se la ment a la vida i al món, de fixar-se i de créixer en un flux de paraules.

Ah, que fascinant

haver preguntat a pastors, mariners, filadores, pagesos, els mots amb què deien i feien el món, el nom de muntanyes i pobles, de núvols i d'eines, els fràgils cognoms que perdem d'any en any,

i pujar tenaçment, d'indici en indici, aigua amunt de la història, als mots primitius, als prats o deserts dels orígens, a la glòria fontal del silenci!

Cada mot és un pou i és un cim, una espurna de llum, una onada que trenca en els llavis, feixuga de canvis i segles.

6 març de 2014

Diccionari de sinònims en línia OpenThesaurus


Dues importants eines lingüístiques es presenten avui a Vilaweb: el diccionari de sinònims en línia Openthesaurus i el corrector gramatical Language Tool, que s'ha utilitzat per a corregir articles de la Viquipèdia. 

OpenThesaurus-ca és un projecte de codi obert per al català en el qual Softcatalà ha treballat durant 4 anys.  Ve a omplir una demanda real dels usuaris, que fins fa poc només disposàvem del diccionari VOX de Larousse a diccionaris.cat. Al diccionari OpenThesaurus s'hi podia arribar actualment per la web de diccionaris del Punt AVUI.

Es tracta d'un diccionari de sinònims, antònims i mots afins que es pot consultar tant pel navegador web com des d'altres programes, com el LibreOffice, l'Apache OpenOffice o el Kword. El coordinador del projecte és el pratenc Joan Montané, i a la presentació d'avui també intervindrà Lluís de Yzaguirre, que ha participat aportant col·laboracions d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra per millorar-ne el corpus lèxic. Aquí trobareu més dades del projecte.

 
http://www.softcatala.org/diccionari_de_sinonims
Accés per Softcatalà
http://openthesaurus.softcatala.org/
Accés per OpenThesaurus

1 març de 2014

L'espill


L'anglesa autora del bloc Carnival Crafts fa un temps va dedicar un apunt a mostrar com dissenyava un marc de mirall amb fulls de diccionari vell, a banda de molta altra faramalla. Entre l'ètica de conservar el diccionari i l'estètica de manipular-lo artísticament, sovint triomfa la segona, per a gaudi d'alguns i plany d'altres, com tot a la vida.

L'obra resultant porta per títol "Time gentlemen please", que també és una comèdia britànica dels anys 50, una sèrie televisiva de principis del XX, un videojoc de Zombie Cow Studios i, sobretot, la frase que es diu quan els pubs estan a punt de tancar. Tot de referents per a la reflexió.




24 febrer de 2014

La dansa com a diccionari


 
Fa un temps parlàvem de diccionaris no verbals, i ens referíem a alguns catàlegs de llenguatge corporal, obres d'Andrea de Jorio, Bruno Munari, Joan Amades, David B. Givens... Puma Dance Dictionary és un projecte, per definir paraules amb moviments del cos, executat per ballarins bastant talentosos. En aquest diccionari, els moviments de dansa esdevenen la representació física de les paraules. El seu origen està en una aplicació social per enviar missatges codificats en moviments. L'afany comercial és evident, però la creativitat de la idea també és notable. Crec que porten ballades unes 280 paraules, que combinades permeten un cert joc lingüístic no verbal a les xarxes socials.


Introducing: The Puma Dance Dictionary from Grey London on Vimeo.

Desconeixem si la història quedarà on és ara o continuarà, però, no contents amb paraules aïllades, aquests experts mims lexicogràfics ja s'han atrevit amb un clàssic: el monòleg de Hamlet mot a mot, moviment a moviment.


Puma Dance Dictionary presents 'A Classic' from Grey London on Vimeo.

17 febrer de 2014

Camilo José Cela de la Real Academia Española



 Si els continguts dels diccionaris són tresors, de tant en tant també descobrim pròlegs que susciten un interès comparable al de les entrades que els segueixen. És el cas del doble pròleg que presenta el Diccionari manual Vox castellà-català català-castellà (Barcelona: Biblograf, 1974; reeditat durant més de vint anys). Fent honor al concepte de diccionari bilingüe, hi trobem dos pròlegs en dues llengües: un en castellà de Camilo José Cela i un en català d'Antoni Maria Badia i Margarit. El prólogo del Nobel Cela porta per títol "Breves palabras para servir de pórtico a una noble empresa" i, només en quatre pàgines, està farcit de reflexions sobre temes diversos de la nostra realitat lingüística. Aquestes en són algunes.

- El patiment del bilingüisme: "El fenómeno del bilingüismo suele caracterizarse más por el aproximado conocimiento de dos lenguas que por el puntual uso de una sola de ellas; el bilingüismo es fruto que nace como la yerba borde, sin que nadie se cuide de su buen concierto, y con él sufren —que no gozan— las dos lenguas, quienes, en su estéril dolor, engendran monstruos". A continuació Cela posa molts exemples d'aquests monstres trets de la toponímia fronterera entre Aragó i Catalunya. El primer ja mostra per on va: el falsament castellanitzat Aguinalíu, amb origen a Aguilaniu, clar i català. A la Franja, precisament, en el Viaje al Pirineo de Lérida, Cela dóna testimoni que s'hi parla una llengua que s'anomena "català".

- El català i el castellà a l'escola: "Siempre he creído que para que los catalanes, pongamos por caso conveniente al trance, hablasen mejor el castellano sería prudente que en las escuelas, además del castellano, se les enseñase también el catalán". Malgrat els intents barroers d'alguns de canviar-ho, ara tenim català a l'escola i el castellà té una salut de ferro als carrers. Tot i que Cela no es refereix a parlar més castellà, sinó a parlar-lo millor. 

- La ràbia del monolingüe: "al hombre castellano, lo han venido educando históricamente en la falsa idea de que el catalán, el gallego y el vasco, el hombre catalán, gallego y vasco, habla en su lengua "para darle rabia a él". Cela insisteix que no és culpa de l'home castellà, sinó de l'educació enverinadora que ha rebut de la realitat de les altres llengües veïnes. 

- Separadors i separatistes: "desde que España es España [...], siempre fue más peligroso el separatismo de Burgos o de Valladolid que el periférico o, dicho de otra manera: siempre fueron más nocivos y numerosos los separadores que los separatistas". Reflexió que ens porta a pensar que ara hi ha més separatistes perquè també hi ha més separadors que mai.

- El nacionalisme lingüístic del castellà: "La resistencia a no considerar al gallego y al catalán como lenguas se prolongó en el registro oficial de voces del castellano  —el Diccionario de la Real Academia Española— hasta fechas bien pròximas: hasta el año 1970. En su edición anterior (la XVIII, 1956) se llamaba "lenguaje" al catalán y "dialecto" (!) al gallego". Cela explica que fou gràcies a la seva intervenció que es canvià aquesta situació. La disputa en la definició de les llengües no acaba aquí; sant tornem-hi recentment amb el valencià.  

- El divorci entre cultures i literatures: "Entiendo pecaminoso y hasta suicida el divorcio existente entre las culturas y las literaturas expresadas en castellano y en catalán (lo mismo habría de decir del gallego y del euskera en circunstancia paralela)". A alguns sembla que sempre els ha interessat aquest divorci, lluny de la natural fraternitat lingüística que s'hauria de respirar en un estat plurilingüe real. Educar en la ràbia cap al qui no parla en castellà, com abans deia Cela, acaba provocant aquestes situacions.  

Cela, de múltiples facetes, era procliu a polèmiques que feien créixer el seu personatge, com si la seva vida fos una novel·la que anés escrivint amb cruels estirabots i estranyes genialitats. Aquest pròleg ens parla d'una visió crítica de la realitat lingüística espanyola que amb el temps, lluny d'arreglar-se, encara s'ha agreujat. De aquellos barros, estos lodos.

Escultura de Cela a Padrón, vila natal