3 de juliol de 2015

A la descoberta de les lletres il·lustrades dels diccionaris


En aquest bloc fa anys i panys que vam descobrir els iconòfors: n'hem anat mostrant d'Apel·les Mestres en diccionaris catalans, de Paul Hadol en una obra francesa...

Però si hi ha una entesa en la qüestió és la professora Thora van Male, de qui ja havíem parlat anteriorment. Aprofitem que recentment s'ha inclòs un vídeo a Youtube sobre la seva exposició Art Dico títol que comparteix amb un llibre deliciós del qual és autora—, per reprendre la qüestió. Aquesta exposició es va inaugurar el 2005 al Museu de la Impremta de Lió, una ciutat increïble en més d'un aspecte. L'exposició és itinerant, i el vídeo, en francès, es va enregistrar el 2012 a la capella del Calvari de Rousset (Bouches du Rhône). Recordem que dico és un mot francès abreujat de dictionnaire. L'art dels diccionaris. Tot un regal per als ulls. En directe, millor, esclar.


28 de maig de 2015

Situacions lèxiques a Espanya


Si intentem construir situacions a Espanya des del punt de vista lexicogràfic del català, llengua oficial en una part del territori d'aquest Estat, i sortim dels Països Catalans, no trobarem pas una cadena d'esdeveniments gaire plena. L'atenció que les llengües no oficials en tot el territori espanyol han rebut ha estat, "desde que España es España", singularment deficient. Per això mostrem avui una excepció a aquesta dinàmica: el Léxico para situaciones: español/catalán català/espanyol de Fina Llorca, més coneguda com a especialista en Maria-Mercè Marçal. Es tracta d'una obra del Centro de Lingüística Aplicada Atenea de Madrid que es publicà i imprimí a Madrid el 2003,  i amb dipòsit legal de l'any següent.


Aquest lèxic inclou més 4.400 mots agrupats en 12 situacions, dividides en camps semàntics. La presentació és diferent de la de molts altres lèxics: tres columnes (mot castellà, mot català i pronúncia en català). Les 126 pàgines es presenten en fulls de molt de gramatge i que se separen fàcilment del llom.  En realitat ens informen que són fitxes extraïbles que es poden separar una a una i que després és possible tornar-les a enquadernar, pressionant-les contra el llom. Un lèxic que es fa i es desfà, com una sardana.


Full quadrat de publicitat que acompanya l'obra

L'obra és curiosa perquè es publicà a Madrid. I malgrat ser de principis del segle XXI, no la sabem trobar en les biblioteques públiques catalanes, però a la Biblioteca Nacional d'Espanya. Deixem així constància digital de l'existència de publicacions madrilenyes bilingües en català. Una flor no fa estiu. Tant de bo nasquessin flors més sovint, encara que no sigui a cada instant.

25 de maig de 2015

La càtedra Pompeu Fabra




La UPF, en un acte de coherència amb qui els dóna el nom, ha creat la càtedra Pompeu Fabra, amb la finalitat de "donar més difusió als recursos emprats i els resultats obtinguts en relació al català des d'un punt de vista docent a la UPF, i en aquest sentit, promoure accions en favor de l'ús i la qualitat de la llengua catalana a la Universitat, i també participar en empreses col·lectives que es materialitzen a través dels departaments universitaris de català d'altres universitats i altres institucions que tenen la llengua i la cultura catalanes com objectiu, tot això en el context d'una societat alhora local i global, i doncs, catalana i multilingüe. Així mateix, podrà preveure i impulsar activitats relacionades amb la figura científica de Pompeu Fabra i els temes que va conrear així com amb el seu compromís cultural i cívic". 

Els dies 5 i 6 de novembre de 2015 s'organitza, en col·laboració amb l'IEC i el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, la Primera Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, sota el nom "Una mentalitat d'enginyer al servei d'una llengua i d'un país". S'hi tractarà el Fabra enginyer, el lingüista i el ciutadà compromès. Ja es pot consultar el programa. L'assistència a la Jornada és gratuïta però cal inscriure-s'hi prèviament (catedrapompeufabra@upf.edu). Com va dir el Mestre durant la Setmana d'Estudis Catalans a Perpinyà (1947): "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".


23 de maig de 2015

"La independència d'una nació"




Dins de l'Espai Pompeu Fabra de l'IEC hi ha un apartat de consulta de les fitxes originals manuscrites del Mestre. Avui hem triat la fitxa que inclou el mot independència, amb l'exemple "La independència d'una nació". I ara a reflexionar assenyadament.

5 de maig de 2015

El llibre de Peter Sarkisian


Peter Sarkisian: Book, 2011 from Peter Sarkisian Studio on Vimeo.

El videoartista californià Peter Sarkisian va crear el 2011 aquesta obra que barreja el vídeo i l'escultura, i on trobem un ús divertit de les diferents dimensions de la realitat, al costat d'un discurs, potser no tan divertit, sobre el camí a què ens porta la cultura digital, aparentment allunyada de les edicions en paper dels diccionaris, posem per cas. A banda de l'interès visual de l'obra, en aquest cas també tenim un punt de partida per pensar en el present i el futur del llenguatge digital, amb les seves virtuts i les seves mancances. Qui apareix al vídeo és ell mateix armat d'un retolador negre.

 

20 de març de 2015

Català a WordReference


WordReference és un dels principals llocs web del món. Va ser creat el 1999 per l'estatunidenc Michael Kellogg per tal de posar en línia diccionaris bilingües que fossin gratuïts, i s'ha convertit en un dels principals diccionaris en línia a nivell mundial. El català hi és present, i això que actualment només inclou 16 llengües. Concretament, inclou el Diccionari manual de la llengua catalana de Vox (edició 2011): 24.000 entrades amb mots d’ús quotidià i neologismes, 41.000 accepcions, 24.000 exemples, 2.100 locucions i frases fetes i prop de 2.000 anotacions gramaticals. WordReference és també conegut pels seus fòrums lingüístics, on els usuaris plantegen dubtes que altres usuaris responen.  


La presència del català a llocs com el traductor de Google o WordReference són bones notícies. Tant de bo n'hi hagués moltes, d'aquestes.


19 de març de 2015

La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria


 
El títol d'aquest apunt no és meu, sinó que és manllevat d'un magnífic article de Pere Montalat que aborda la qüestió de la font principal del diccionari Gazophylacium (1696) de Lacavalleria. Fa uns cinc anys vaig dedicar el centè apunt d'aquest bloc a explicar l'origen del seu nom, qüestió que engloba què és un gazofilaci i què és el Gazophylacium de Lacavalleria, l'únic diccionari de la nostra llarga història lexicogràfica, que sapiguem, que porta aquest mot al nom.

Recentment aquest obra ha estat objecte d'un detallat estudi per part d'en Pere Montalat, de les Oficines Lexicogràfiques de la Secció Filològica de l'IEC. Ningú millor que ell per fer-nos un resum de la seva feina: 
El propòsit d’aquest treball consisteix a evidenciar que la font principal del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria és el diccionari francès Le dictionaire royal augmenté, l’autor del qual és François-Antoine Pomey, publicat a Lió l’any 1671. L’acarament de les dues obres posa de manifest que Lacavalleria segueix de molt a prop el model francès, fet que explica l’origen dels nombrosos gal·licismes lèxics i sintàctics localitzats en el Gazophylacium per diversos lingüistes i lexicògrafs. Per tot plegat, es pot considerar que el Gazophylacium és una versió catalana d’aquella obra. Amb tot, Lacavalleria no es limita a traduir l’obra francesa sense més ni més, sinó que duu a terme una tasca considerable de selecció i adaptació del material lèxic del seu model i, entre d’altres aportacions, desenvolupa alguns aspectes de la tècnica lexicogràfica de Pomey.
El diccionari de Pomey en una edició de Lió de 1684

Tot un descobriment, el de Montalat, que, lluny de treure-li valor a l'obra, ens acosta al seu procés de creació per entendre-la millor. Aquest article forma part d'una recerca més àmplia sobre el diccionari Gazophylacium, dins d'una tesi doctoral de la qual esperem gaudir ben aviat. A banda de trobar-se en línia a l'enllaç indicat al principi, aquest article també apareix publicat en paper al núm. 25 (2015), ps. 7-27 de la revista Llengua & Literatura.