3 de juliol de 2019

El diccionari més reeditat de la llengua catalana


El Diccionari de la llengua catalana de Santiago Albertí és el diccionari més reeditat de la llengua catalana. Amb una primera edició de 1975, se segueix publicant el 2019, en la seva 41a edició. 

41a edició de maig de 2019


Aquest diccionari tan popular es troba recollit a la fitxa 58 del catàleg Els diccionaris catalans de 1940 a 1988 de M. Teresa Cabré i Mercè Lorente, on s'indica que és una obra amb 26.500 entrades, descriptiva, dirigida al públic general, i que recull informació de la categoria sintàctica i la definició dels termes inclosos. En canvi, la informació de l'editorial del 2019 indica que té 23.775 entrades en 18.355 accepcions. El corpus lèxic, com és lògic, amb els anys ha anat canviant.

D'ús principalment escolar, després de 44 anys i 41 edicions, aquest diccionari se segueix publicant adaptat a la nova normativa de l'IEC del 2017, en una obra coordinada i planificada per la filla de l'autor, l'escriptora Elisenda Albertí

L'autor, el barceloní Santiago Albertí i Gubern (1930-1997), en fou també l'editor, juntament amb altres diccionaris també molt reeditats, com els bilingües català-castellà i castellà-català, fàcilment identificables per les seves cobertes negres.

Coberta de les primeres edicions
Coberta de la darrera edició del segle XX i les primeres del XXI


Full informatiu dels preus dels anys 70. L'edició de 2019 té un preu al públic de 22€

"Santiago Albertí, l'editor historiador", article de Josep Maria Figueres a la revista Sàpiens.

22 d’abril de 2019

Diccionari terrassenc


Fa pocs dies ens ha deixat Josep Maria Domènech i Fargas (1925-2019), un erudit terrassenc autor de nombroses obres. Entre elles, un enorme diccionari enciclopèdic.



El Diccionari terrassenc és una obra enciclopèdica local de 22.000 entrades, distribuïdes en més de 200.000 fitxes, que ocupen 6 fitxers gravats amb el nom de l'obra. S'hi inclouen fotografies, postals i altres documents. "Fa uns 40 anys, després d'un atac de ciàtica, Josep Maria Domènech i Fargas va començar a fer unes fitxes dins d'una capsa de sabates"... Va començar recollint els diferents noms dels carrers, i ara s'hi pot trobar informació sobre persones, topònims, tradicions, institucions locals, paraules terrassenques...



És un treball de quatre dècades que l'autor va donar el 2011 a l'Ajuntament, i que es conserva a l'Arxiu Històric de Terrassa i Comarca.


Més:

Mor als 94 anys Josep Maria Domènech Fargas (El Món, edició Terrassa).

Mor el geògraf català Josep Maria Domènech i Fargas (Ara).

L'enciclopèdia local. Tot el saber acumulat sobre Terrassa, a l'abast del públic (Nació Digital).

La 'Gran Enciclopèdia' de Terrassa (El Punt-Avui).

22 d’octubre de 2018

Un manual d'esperanto en català publicat a Caracas



La relació lexicogràfica entre català i esperanto té més d'un segle de publicacions. Entre elles, trobem casos que, per la seva particularitat, mereixen especial atenció.



 Sota les inicials J. G. C., trobem una publicació esperantista en català amb peu d'impremta de 1960 a Caracas (Veneçuela). Es tracta del Primer manual de la llengua auxiliar internacional esperanto. El llibre inclou "arguments pro esperanto", "tota la gramàtica en una pàgina", "pronunciació", nou lliçons lingüístiques i un "vocabulari esperanto-català", tot en 28 pàgines. El llibre es publica amb permís de la Kataluna Esperanto Asocio. Al final del llibret, ens diuen que es tracta de l'adaptació catalana del "Premier manuel" francès, feta per J. G. C. . Tant el títol com les inicials de l'autor ens indiquen que es tracta d'una reedició catalana, a l'exili, de la mateixa obra, publicada a Barcelona trenta anys abans (Barcelona: Eldona Fako de K.E.F., 1930). El Premier manuel es tracta d'una obra de l'esperantista i matemàtic francès Carlo Bourlet. Així que estem davant d'una adaptació / traducció. 

Les inicials J. G. C. ens remeten directament al reconegut esperantista català Jaume Grau Casas, de qui l'any 1934, la Federació Esperantista Catalana va publicar a Barcelona un Curs complet de la llengua internacional esperanto (gramàtica, exercicis i diccionari). Durant els anys 30 trobem altres obres seves de divulgació de l'esperanto.



Jaume Grau Casas, després de passar per diferents camps de concentració, va morir a València el 1950. Deu anys després de la seva mort, trobem les seves inicials en un manual publicat a Veneçuela, lingüística esperantista durant l'exili català.

22 de juny de 2018

Any Pompeu Fabra 2018: Instal·lació d'una placa commemorativa al lloc on va néixer

Cartell oficial de la instal·lació de la placa commemorativa

 
El lloc va ser el carrer de la Mare de Déu de la Salut, 32, del barri de la Salut de Gràcia (actual Barcelona).  El dia va ser el 20 de febrer de 1868. Allí va néixer Pompeu Fabra i Poch. Era la casa de sons pares, Josep Fabra i Roca, alcalde de Gràcia en dues ocasions, i Carolina Poch i Martí. Era una torre petita d'estiueig, rodejada de camps, rieres i boscos muntanya amunt. Hi visqué pocs anys, fins abans d'anar a escola.

Recordem com Fabra recordava aquesta casa que ara no existeix, però que avui la fem una mica present. Com passant-hi per davant recuperava records d'infantesa i com tenia la intenció de comprar-la, ja gran: comprar-la, arreglar-la, anar-hi a viure amb la família i "morir-hi voltat de les filles, i la muller, i potser dels gendres i dels néts..." (Tele/estel, 19-1-1968, p. 25 i 26). Fabra s'exilià, amb la família i tants altres, i està enterrat a Prada de Conflent.

Acaba avui una campanya que es va començar al bloc Gazophylacium el juliol del 2009.


#AnyFabra


L'independent de Gràcia ho va anunciar el 6 d'abril de 2018











Logo de la campanya que es va realitzar a cal Gazophylacium


Imatges del dia: 






 

 





20 de febrer de 2018

Any Pompeu Fabra 2018: 150 anys del naixement de Pompeu Fabra



20 de febrer de 1868. Naixia Pompeu Fabra i Poch, el més petit dels tretze fills que van tenir Josep Fabra i Roca i Carolina Poch i Martí. De tots els germans, només tres, ell i dues germanes, van arribar a l'edat adulta.

Fa 50 anys, Josep Miracle començava detectivescament la seva biografia fabriana:

"El dia 12 de juliol de 1935, Pompeu Fabra i jo vam sortir de l'Ateneu com si el vent se'ns emportés. Anàvem en "missió especial", per emprar amb una certa propietat algun terme de caient detectivesc. La vigília, jo m'havia fet venir bé la conversa de manera que el Mestre s'avingués a acompanyar-me, tot i que, en realitat, ell seria el capdavanter i jo l'acompanyant.
L'objectiu era identificar —per no dir descobrir— la casa natal de Pompeu Fabra, si és que encara existia. Ell me n'havia parlat sovint d'aquella casa."

Aquí també n'hem parlat sovint, d'aquella casa (1 / 2 / 3). Fabra hi va viure els primers cinc anys de vida, en aquella torreta del número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut de la vila de Gràcia. El 1873, el pare de Fabra, republicà, fou nomenat alcalde de Gràcia i canviaren de casa. Fabra hi tornaria sovint passejant amb ell. Temps després, la intenció i il·lusió de Fabra va ser recuperar-la i tornar-hi, però la vida no va anar així.

Fa 50 anys, quan ens en parla Miracle, aquella casa encara existia. Ara ja no.  Ens en queda la feina detectivesca, recopilada en textos, en imatges. En definitiva, el record. El record d'on va néixer el Mestre. Algun dia tindrem una casa per omplir-la d'aquests records, un lloc en memòria de Pompeu Fabra. Per ara, però, aprofitem l'any Fabra per deixar algun senyal del lloc on va néixer i on volia descansar els darrers dies.

Deixem senyals escrits per als qui vindran, que, com ens diu el poeta Martí i Pol, "de nosaltres depèn que el pas del temps no malmeti els senyals que hi ha escrits a les pedres i que l'hoste que els anys anuncien no trobi la casa abandonada. I fosca i trista".

[imatge superior de Pere Català i Pic, publicada al primer volum d'Estudis de lingüística i de filologia catalanes dedicats a la memòria de Pompeu Fabra en el centenari de la seva naixença]  




24 de gener de 2018

Alguns noms de la ela geminada


Fotografia de unjoanqualsevol

Avui, 24 de gener de 2018, els catalanòfils celebrem el segon #DiadelPuntVolat. L'any passat vam parlar de les diferents solucions d'impressió per al punt volat que trobem al llarg dels segles i els  diccionaris catalans. Enguany fem un passeig purament recreatiu, sense cap afany d'exhaustivitat, per diferents noms que ha rebut la nostrada ela geminada. La tria d'obres no obeeix a cap criteri especial, més enllà d'aportar exemples de les variades denominacions.

Doble ela: 
 
En la pretèrita Gramática de la llenga catalana (1898) de Jaume Nonell i Mas trobem: "Sòls convé advertir que'l sò de doble l se representa duplicant la l, y separant la una de l'altra; per ecz.: il-lustre y no illustre; xarèl-lo, xarèllo". 


Ela doble:

En el llibre escolar Gramàtica catalana (1933) de Joan Gelabert i Crosa, quan es fa el repàs de les lletres no apareix el nom "ela geminada": "algunes consonants, com la m, la n, la d i la l, poden presentar-se dobles. La l doble és escrita l·l. Exemples: emmascarar, innocència, addició, col·legi".



Ela repetida / Ela doblada: 

En una obra contemporània, la Contragramàtica il·lustrada (2011) de Josep Millà i Llambí,  trobem una triple denominació per al nostre signe, quan es diu que "el català, a diferència del castellà però a semblança del francès o de l'italià, disposa de l'anomenada "ela geminada", és a dir, una ela repetida o doblada".



Lateral allargada:

Quan al primer volum de  la Gramàtica del català contemporani (2002) dirigida per Joan Solà es fa referència al so lateral alveolar velaritzat (sonor), la ela geminada també hi fa acte de presència. Aquí cal tenir en compte que estem parlant del so: "es poden presentar nombroses variants, com a pronúncies menys freqüents, entre les quals podem destacar la lateral allargada o geminada". Entre claudàtors, el seu símbol fonètic [ɫː]:
Ela prolongada:

En l'article "La ela geminada fa cent anys" (2013) de Jordi Palmer hi apareix aquest altre nom, referit també al so: "un grup de lletres consistents en dues eles amb un punt volat entremig que representa el so d'una ela prolongada i pronunciada en dues síl·labes diferents". 


Ela geminada:

L'Ortotipografia (1995) de Josep M. Pujol i Joan Solà és un manual clàssic per a editors, autoeditors i dissenyadors gràfics. Allí trobem aquesta definició, sota l'actual denominació de "ela geminada": "des del punt de vista gràfic, la ela geminada és un dígraf proveït d'un element diacrític, no un conjunt de tres signes".



Aquests autors ens deixen un avís sobre la ela geminada falsa o ela "desgeminada", amb el qual acabem aquest senzill apunt:
"La deixadesa pot arribar a extrems inconcebibles. La ela geminada s'escriu ja sistemàticament amb dues eles separades per un punt baix en molts llocs. ¿Ignorància, matusseria o pura deixadesa? Si no s'hi posa remei, d'aquí a quatre dies la ela geminada serà un record històric".

1 de gener de 2018

Any Pompeu Fabra 2018: logotip

Aquest és el logotip de l’any Pompeu Fabra que celebrem aquest 2018.

El disseny, de l’estudi Azcunce-Ventura, mostra un llibre-arbre obert on es barregen fulles i lletres, i servirà per identificar les activitats que s’organitzin aquest 2018 al voltant de la commemoració del 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i Poch.