17 de febrer de 2008

Premi Arte y Pico

L'inefable paremiòleg de capçalera m'ha concedit un premi. És el primer premi que li donen al Gazophylacium i n'estic content, tot i que encara no m'ha quedat clar el tema pecuniari. Aquest detall se li ha escapat al Víctor. A l'espera d'arreglar aquesta qüestió, li dono la més sincera enhorabona per haver-lo guanyat ell i per tenir el bon gust de triar-me a mi.

El premi va néixer a un bloc uruguaià i es diu Arte y pico. És un premi al foment artístic i la creativitat, sembla ser. Sobra dir que no en sóc mereixedor, però el Marc és amic meu. Aquí als blocs passa com al Planeta.

El premi funciona una mica com un mem. Te'l donen, ho fas públic, has d'escollir 5 premiats més i has d'incloure les bases del premi. I prou. Fàcil.

Doncs bé, jo concedeixo el premi a aquests 5 esperits creatius, i recreatius i tot (essent conscient que alguns d'ells potser no continuaran aquest cadena de generositat perquè són massa modestos per exhibir guardons):

- Els reflexos de l'Old Ravioli: literatura pura i dura, com el tabac de mastegar andorrà.
- L'au rapinyaire del Toni: far espiritual (no pas meu, eh! ;-) ) i estupend crític.
- El reusenc de Té la mà maria (no sé com es diu!): creativitat sense fronteres.
- L'Anna lectora, decoradora i traductora: l'art de defugir errades i errates .
- El Xavier biblioaprenent: art en els llibres, el meu art preferit.

El donaria a uns quants més del meu blogroll (bloc-rotlle?), però avui han tocat aquests, apa.

I com és un premi a la creativitat i el disseny, he estat molt curós amb els colors d'aquest apunt.

Aquí estan les bases:

El premi "Arte y Pico"
Aquest premi ha estat creat per
Eseya. Les regles del premi són les següents:
  • Has de triar 5 blogs que consideris que siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aport a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
  • Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.
  • Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
  • Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
  • Exhibir aquestes regles.

9 comentaris:

  1. gràcies molt agraïts el portarem al cor, però no en fem ostentació

    tot un detall de la teva part, si donguesim premis segur que tu series el premiat

    en veiem, salutacions

    ResponElimina
  2. En Marc no sé què en pensarà del tema, però a mi em sembla que de pecuniari, nasti de plasti. Figureta de llautó en format jpg i a campar-la!

    Va, no siguis rancuniós, que ja he arreglat allò del títol del blog i de la i entre els cognoms... ;-)

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, es massa per a mi, però que ningú sàpiga que soc del Prat, encara que ara visc en un altre lloc.Intentaré tirar el mem endavant.
    A reveure.
    Xavier

    ResponElimina
  4. Gràcies! Ara hauré de buscar una lleixa virtual per a la figureta, i m'agafeu amb el bloc ple de pols...

    ResponElimina
  5. Felicitats pel premi, puigmalet. Te'l ben mereixes malgrat la teva modèstia.

    Víctor, a mi em vas dir que em cauria alguna coseta...

    Parlant de premis, he pensat que els blocaires del Pirirneu podríem convocar-ne un sobre articles de temàtica pirinenca (o no, o potser fet per blocaires pirinencs). Què us sembla?

    ResponElimina
  6. Marc, t'havia de caure romesco als pantalons, que ja se sap quan un menja massa calçots... ;-)

    ResponElimina
  7. Reusenc, pots desvetllar el nom de pila o tampoc en faràs ostentació? :-)

    Pàmies, com vols que sigui rancuniós amb qui m'atorga premis immerescuts... Això del romesco deu tenir algun simbolisme que se m'escapa.

    Xavier, jo ja sé que ets pratenc. Un punt més al teu favor.

    Anna, a fer dissabte, traductora.

    Marc, i per què no les dues coses? D'algú pirinenc i sobre temàtica pirinenca. Amb premis reals, millor, eh! I aniria bé afegir al jurat algú de fora dels Pirineus, imparcial. Com el Víctor, pensava.

    ResponElimina
  8. Perdó pel temps que he trigat a pujar a l'escenari, Puigmalet.

    Diríem que aquests dies estic vivint episodis d'aquells que demostren empíricament que la realitat sempre va més enllà que la ficció i estic per poques literatures.

    Però res, de vegades ens toca fer d'àngels de la guarda dels altres. Tot s'arreglarà.

    ResponElimina
  9. Ai, el món real... Que s'arregli aviat, company.

    ResponElimina

Quelcom a dir?