Avui es compleix el 140 aniversari del naixement del lexicògraf Pompeu Fabra i Poch. Va ser el 20 de febrer de 1868 al barri de Gràcia barceloní.
Fa un temps, el Sr. Miquel Colomer Planagumà, de la Llibreria Catalònia, tingué l'amabilitat d'enviar-me aquest cartell modern que evoca l'edició, per part d'ells, del Diccionari General de la Llengua Catalana, l'any 1932. Avui és un bon dia per mostrar-lo.
El Diari d'un llibre vell s'ha fet ressò de la data abans que un servidor (imperdonable... jo, clar), les biblioteques de la Diputació de Barcelona ho recullen com a efemèride, però a la Universitat Pompeu Fabra, a hores d'hora, no els fa ni fred ni calor, o jo no sé trobar la informació, que tot pot ser.
Sí, noi, poca gent s'ha fet ressò d'aquesta efemèride.
ResponEliminaSigui dit, com a desgreuge, que 140 tampoc és una quantitat de mesura que s'acostumi a celebrar.
A Can Google he pogut trobar que a la Rambla Pompeu Fabra, 140 de Gavà hi ha una botiga d'alimentació, que a la Universitat Pompeu Fabra hi haurà fins a 140 places per estudiar medecina, que al BOE 140, del juny del 2005, també s'hi diu alguna cosa de la Universitat Pompeu Fabra o que al carrer Pompeu Fabra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), es ven un xalet de 140 metres quadrats.
Res a veure amb aquest article, però. Ah!, i ets al capdamunt dels resultats de la cerca. Felicitats, "peaso SEO" ;-)
Has fet amb Mr. Google la mateixa recerca que jo.
ResponElimina140 tampoc és la xifra més especial del món, però pensa que fins d'aquí a 10 anys, quan farem festa grossa, queda mooooolt de temps.
Un xalet de 140 m2 tampoc és gran cosa, la veritat.
SEO? Ja hi tornem?
És ben veritat: com volem ser un país normal si passem olímpicament d'un dels personatges més il·lustres del segle XX?
ResponEliminaLi he fet un petit homenatge al Diccitionari i al meu bloc, on he enllaçat el teu article, Puigmalet.
Salut.
Tinc pendent d'estudi el pas de Fabra per Andorra.
Pompeu Fabra a Andorra
ResponEliminaRealment tant és que en faci 140 o 273. L'important és recordar qui era. Molt bona pensada.
Jo és que vaig anar a l'Autònoma.
ResponEliminaFora conyes, algú hauria de fer un acte de desgreuge per totes les vegades que s'ha dit "vaig a la Pompi" o coses semblants.
Per últim, Puigmalet, acabo de recordar que al periòdic Blanc i Blau hi escriu de tant en tant un tal "Pompeu Kabra" que de tant en tant publica un "Diccionari perico-alternatiu" sobre l'Espanyol i les seves circumstàncies.
Quan vegi que es queda sense temes, li faré arribar alguns capítols. Pel 150 aniversari, potser!
Pericos irreverents...
ResponElimina