15 de febrer de 2008

Tres homes i un destí

El Víctor, el Marc i el Joan són tres homes temeraris

Audaciosament, s'exposen i es llancen als perills sense reflexionar. Plens de coratge, s'enfronten diàriament a una tasca feixuga, però plena de gratificacions: fer de notaris de la sapiència de la humanitat, o sigui, mantenir al dia l'imponent


Els annals de la història recordaran per sempre més aquella matinada del dissabte 16 juny de 2007 quan el Víctor Pàmies i Riudor, enfervorit i compulsiu com d'habitual, va llegir això a Microsiervos:
Ernest Hemingway dijo una vez: «El mundo es un bello lugar por el que merece la pena luchar.» Estoy de acuerdo con la segunda parte.

– Somerset (Seven, 1995)

Immediatament el seu cervell es posà en marxa. En menys d'un minut (ostenta el récord vallesà de configuració de blocs al Blogger), ja tenia enllestida la primera entrada del que avui és encara una font de cultura que sadolla els esperits inquiets del seu país. Microsiervos ens diu al seu registre que l'apunt inspirador de l'Alvy és del dissabte 16 de juny. Doncs a les 00:51 del mateix dia, sense que hagués passat ni una hora (qui sap si molt menys!), el Diccitionari ja havia obert els ulls al món. I el món havia obert els ulls al Diccitionari.

Les frases enginyoses, intel·ligents i sorprenents s'anaven acumulant sense aturador. Però encara no prou satisfet amb la seva iniciativa, recentment decidí contractar dos sequaços, mercenaris a sou, per tal de fer encara més grandiós allò que ja era magnífic.

El món és un bloc bonic pel qual val la pena lluitar. El Víctor ho sap molt bé.

(Per cert, si algú té a bé de voler millorar el logotip d'aquest diccionari de citacions, se li entregarà una suculenta recompensa. Una citació dedicada, per exemple...)

10 comentaris:

  1. Joan, si passarem als annals com a notaris de la sapiència de la humanitat, no ho sé pas.Però que xalem i ens ho passem d'allò més bé, no hi ha cap dubte.

    Només cal veure l'intercanvi epistolar, sovint reflectit en els mateixos comentaris del Diccitionari que està generant aquesta societat.

    Divertida l'epopeia històrica que has fet sobre els orígens del Diccitionari. Ni jo era conscient de tants detalls que ens has ofert en la teva investigació lexicogràfica.

    Accepto la paternitat del Diccitionari, perquè és així, però des del moment que accepteu el meu repte de coeditar-lo, deixa de ser una obra personal, per esdevenir una obra coral.

    No sou pas mercenaris a sou, sinó coeditors de ple dret. Així consta al subtítol del blog, als crèdits de la llicència Creative Commons... i al meu cor.

    Compartir aquest blog em sembla que ha estat de les millors decisions que he pres mai.

    Gràcies, amics!

    ResponElimina
  2. Per cert, me n'oblidava: el logo és horrorós!!

    Però noi, hom té les seves limitacions. Està fet amb la bonica utilitat del WordArt, per a crear títols jugant amb les lletres.

    No us he dit mai que vaig començar la primera pàgina personal editant-la amb el Word i desant-la com a html? :-)

    ResponElimina
  3. He, he.

    Un article brillant i divertit. Com diu l'Oriol, a veure quan ens obsequies amb un novel·la o similar.

    Un dia d'aquests faré una entrada sobre el Diccitionari, però amb aquest nivell en farà vergonya i tot. Potser el copiaré i els nostres milers de seguidors no tindran l'oportunitat de fer comparacions odioses.

    Ah! A mi em va contractar però encara no he vist ni un cèntim. Se t'ha escapat o què? Quin sou tens?

    Víctor, que sí, que el coeditem, però el Diccitionari és un fill teu. Al Cèsar...

    Tinc un amic dissenyador gràfic que em deu uns quants favors. Segur que em dirà que sí.

    Si em fa el logo, va bé que sigui en FreeHand?

    Digueu-me qualque, que dilluns l'empaitaré.

    Salut i endavant.

    ResponElimina
  4. Joan,

    Podries especificar-me quin dels tres de la foto es el pare de la meva filla!!! :.)

    En el meu estat els ensurts no són bons companys!!!

    Felicitats als tres!!!!!

    Cristina.

    ResponElimina
  5. Heu sortit guapos, eh, punyeteros?

    Això del logo és necessari.

    Cristina, tu mateixa si vols triar-ne algun (el de l'esquerra, potser?, jeje), però aquest és un d'aquells casos que la realitat supera, per sort, la ficció. I moltes felicitats per la teva gràvida realitat! Tens la blocosfera pendent de la teva panxa.

    ResponElimina
  6. A mi em sembla que l'escàner del Joan fa figa. La foto que ens vam fer, abans de l'acord, mentre acordàvem el detall i fent pública l'entesa, fan més justícia. Encara que el Marc feia cara d'haver dormit poc.

    ResponElimina
  7. jejeje. La més fidedigna és la del 'mentre', sens dubte. No hi ha res com enfotre's d'un mateix.
    Sort que mon germà està de viatge. Sinó també ens dedicaria alguna floreta.

    ResponElimina
  8. Joan,

    En aquest annus laudatus teu i del teu magnífic blog, em vull afegir a la festa i m'agrada poder-te anunciar que
    t'he dedicat un premi, que m'ha sobtat que encara no tinguessis.

    Felicitats!

    Salutacions cordials des de Vallromanes (Vallès Oriental)

    Víctor Pàmies
    [Raons que rimen]

    ResponElimina
  9. Marc,

    Suposo que de Freehand després es deu poder aconseguir un PNG o JPEG o JPG amb facilitat, no?

    Endavant amb el logo!!!

    ResponElimina

Quelcom a dir?