Gazophylacium ha parlat d'un tema actual. Sorprenent, però verídic. Fa molt poc, el 6 de febrer, parlàvem de l'obra lexicogràfica de l'americà Brian Dettmer. Doncs resulta que la galeria d'art barcelonina MiTO ha portat l'obra de Dettmer al cap i casal de Catalunya. Coincidència, influència gazofilàctica, atzar lexicogràfic... Res d'això, de fet l'exposició s'inaugurà el 31 de gener, però quan nosaltres vam escriure aquell apunt no sabíem pas que teníem l'obra d'aquest artista tan a prop.
MiTO, ubicada al carrer Rosselló, 193, és una galeria especialitzada en art contemporani d'àmbit internacional (tan internacional que la seva pàgina web només és en castellà i en anglès, ejem).
L'exposició porta el nom de "The Cemetery of Forgotten Books", una referència directa (imaginem que volguda) a l'obra de Carlos Ruiz Zafon La sombra del viento, on apareix el misteriós "cementerio de los libros olvidados". Copio directament un fragment d'una recent anotació del Diari d'un llibre vell que parlava d'aquest lloc imaginari, a propòsit de la desapareguda llibreria Grau de Terrassa:
MiTO, ubicada al carrer Rosselló, 193, és una galeria especialitzada en art contemporani d'àmbit internacional (tan internacional que la seva pàgina web només és en castellà i en anglès, ejem).
L'exposició porta el nom de "The Cemetery of Forgotten Books", una referència directa (imaginem que volguda) a l'obra de Carlos Ruiz Zafon La sombra del viento, on apareix el misteriós "cementerio de los libros olvidados". Copio directament un fragment d'una recent anotació del Diari d'un llibre vell que parlava d'aquest lloc imaginari, a propòsit de la desapareguda llibreria Grau de Terrassa:
"El Carlos Ruiz Zafón va escriure a «L’ombra del vent» sobre el cementiri dels llibres oblidats que descrivia amb aquestes paraules:
Un laberint de passadissos i prestatges farcits de llibres pujava des de la base fins a la cúspide, formant un rusc ordit de túnels, escales, plataformes i ponts que deixaven endevinar una gegantina biblioteca de geometria impossible.
(…)
Quan una biblioteca desapareix, quan una llibreria tanca les portes, quan un llibre es perd en l’oblit, els qui coneixem aquest lloc, els guardians, ens assegurem que arribi aquí. En aquets lloc, els llibres que ja no recorda ningú, els llibres que s’han perdut en el temps, hi viuen per sempre, esperant arribar algun dia a les mans d’un nou lector, d’un nou esperit."
Els llibres esbudellats de Dettmer es podran veure a la ciutat comtal fins el 8 de març. Nosaltres la visitarem aviam si hi ha alguna obra lexicogràfica. Aquí també en parlen.
Entrades
No sé el teu correo. Catáleg 83 llibreria Farré, per si no ho has vist:
ResponElimina-Diccionario (El) Aragonés.1902.
- Diccionario de Faltriquería Italiano-Español. 1805.
-Diccionario catalan-castellano-latino. 18??-
- Dictionnaire universel d'histoire naturelle. 1849.
Moltes gràcies, Xavier!
ResponEliminaLa llibreria Farré, al carrer Canuda barceloní, és una de les que millor qualitat de tracte i de llibres proporciona.
Per qualsevol cosa, el meu correu és puigjoan at yahoo.com
Algunes d'aquestes obres semblen llibres que han patit els efectes dels tèrmits i altres enemics...
ResponEliminaDettmer secciona, separa allò que li interessa i reconstrueix. Un Frankenstein bibliòman.
ResponEliminaFeliç coincidència i esplèndida elecció de "La sombra del viento", que és un tros de llibre sensacional.
ResponEliminaPer cert, quan podrem llegir una novel·la o un relat de Monsier Puigmalet? Alguna cosa en projecte per fer-ne degustació?
Hi ha tota una iconografia recurrent i suggestiva entre laberints i biblioteques. Recordo especialment els casos d'Umberto Eco, amb El nom de la Rosa (deliciós el llibre i deliciosa la pel·lícula) i Jorge Luis Borges.
ResponEliminaEl saber sempre ha anat relacionat amb el poder i amb l'exclusivitat i el secret.
Pst... però no ho diguis a ningú, eh? ;-)
Sr. Vidal, la meva visió sobre el llibre no és tan positiva (i mira que m'agraden els llibres vells), però ha estat el Sr. Dettmer qui ha triat el nom per a l'exposició.
ResponEliminaLa meva novel·la, com bé diu el Sr. Pàmies, és un secret personal. I dir això ja és massa.
Borges, Eco, Perucho... Els grans.
A Igualada encara hi ha un cementiri d'aquests, Cal Jordana, però mkalauradament la mestressa de tota la vida es va morir. Era capaç de trobar un llibre en un espai absolutament desordenat però fantàstic, en què m'agradava molt remenar i olorar.
ResponEliminaAra ja no. Els seus fills són uns dropos i no saben trobar res ni et deixen remenar. Ara, allà hi ha llibres anteriors a l'era dels dinosaures.
Per cert, has fet esment del cap i casal i de la ciutat comtal. Si Barcelona fos el cap i casal, no hi hauria MiTOs internacionalíssimes que fessin exposicions i webs només en castellà i anglès.
Encara que visqués a Barcelona, no aniria a veure aquesta expo si no me l'expliquen en lameva llengua; per descomptat.
Que hi vagin els internacionals.
Poca informació a Internet, d'aquesta Jordana. Tampoc la trobo dins del Gremi de Llibreries de Vell de Catalunya. Però la propera visita a Igualada intentaré no perdrem ni les coques que es mengen a la plaça ni aquesta llibreria.
ResponEliminaLa web de MITO és un TIMO; però això no vol dir que tota la galeria no tingui informació en català. En principi. Espero i desitjo.