12 de març del 2008

Lo diccionari lleidatà-català

Voltant per la catosfera, afedeneu que un troba molts recursos lexicogràfics en català. Alguns tenen una àmplia difusió. Altres, no tanta. Un d'aquests darrers és Lo diccionari lleidatà-català. Devem a l'amiga Neus Foix l'haver-nos recordat la seva existència, i davant la seva natural insistència en què aquí se'n parli (perquè és lleidatana, filòloga i eventual lectora gazofilàctica), ens pleguem gentilment als seus desitjos.

Comencem per referir-nos als tres autors, que queden molt ben protegits darrere la icona corresponent: © Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit.

Així sabem, a més, que la història degué començar el 1998. La última actualització, si aquesta informació és correcta, és del 2005.

A més d'aquest trio (i molts col·laboradors), lo diccionari també té patrocinadors. En aquest cas són, curiosament, els del grup musical Tremendos. És dins la web d'aquest grup on està ubicat lo diccionari. No s'ha de ser cap bevedor compulsiu per veure que aquests Tremendos tenen flaca per la cervesa argentina:




L'obra, en general, és magnífica. Desconeixem si són lingüistes, però la seva tasca de recopilació i de publicació és un exemple a seguir per tots els parlants de totes les llengües. Els mots estan en perill d'extinció, i només amb aquestes iniciatives, alguns d'ells es salvaran.

Els autors, amb sentit comú, admeten la unitat de la llengua. En cap moment posen en qüestió que el lleidatà no pertanyi al català. El seu criteri ha estat fer repertori dels mots que s'usen per les terres de Ponent que no s'accepten normativament al català estàndard. Geogràficament, han recollit el nord-occidental bàsic (dit popularment lleidatà) de la zona del Segrià, la Noguera, les Garrigues, l'Urgell, el Pla d'Urgell i la Segarra.

Les entrades no tenen informació morfològica. D'alguns mots expliquen el significat i d'altres donen un sinònim propi del català estàndard. De tant en tant, ens ajuden amb algun exemple, sovint molt graciós ("Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire").

Com a curiositat, aquí tenim una versió antiga de lo mateix diccionari.

Des de la mateixa web dels Tremendos s'accedeix a apartats de dites lleidatanes, conjugació verbal en lleidatà i cançons populars. Tremenda la seva aportació al mapa lingüístic nord-occidental!

Com diuen ells: Sutgerències, paraules, comentaris a: lodiccionari@tremendos.net


Amb molt de sentit de l'humor, també ens mostren lo importants que són. De raó, no els en sobra.


PD (16/10/09): "Hi ha una versió actualitzada (amb moltes aportacions recents), al blog de l'Espai Internet de TV3 http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=10787" (dels comentaris).


10 comentaris:

  1. Sisquere plogués!!!

    Jo el tinc fotocopiat i ben a prop perquè em trasllada a la infància, quan passava els estius a cals padrins de Barbens (Pla d'Urgell).

    Afedelisto que n'he sentit moltes, com les que hi ha a n'aquet diccionari.

    Alego ens veiem, encara que estiguis als collons d'Andares.

    Adéu, farigoleros.

    ResponElimina
  2. Naigüe! Afedelòstia que jo la farigola la cullo a Montserrat.

    ResponElimina
  3. Puigmalet, fas unes disseccions en els teus articles sublims.

    D'una pàgina web estàtica des del 2005, amb tres pàgines html n'has fet un article ben complet.

    TRobar la versió antiga al WebArchive.org ha estat d'una subtilesa envejable.

    No cal dir que aquestes dites ponentines han anat a engrossir la meva BBDD paremiològica...

    ResponElimina
  4. Tu que em mires amb bons ulls, Víctor. Les dites eren per a tu, òbviament.

    ResponElimina
  5. Una que no surt al diccionari:

    "Ets l'amo i sinyor de totes les bèsties de la clamor."

    O sigui, ets el rei, ets el puto amo.

    ResponElimina
  6. Escriu-los aviam si encara està actiu el tema.

    ResponElimina
  7. La meva memòria és molt selectiva, potser més que la de la majoria.

    Ara recordo una expressió pla-urgellenca que m'agrada molt: cagondéu busques!

    O sigui, 'no m'emprenyis', o 'què dius, ara?!', o 'calla, ruc!'.

    El meu tiet d'Ivars d'Urgell sempre es referia als d'Arbeca i rodalia com 'els argentinos', perquè "parlen amb la 'a'".

    Em feia molta gràcia, i afededéu que és veritat, des de la seva perspectiva.

    ResponElimina
  8. Una memòria lingüística, que bé. Que gran és la llista dels mecagons, per cert.
    Vés fent memòria i escriu-los, que estan actius. M'han escrit per confirmar-ho.

    ResponElimina
  9. Hi ha una versió actualitzada (amb moltes aportacions recents), al blog de l'Espai Internet de TV3
    http://blogs.ccrtvi.com/espaiinternet.php?itemid=10787

    ResponElimina
  10. Gràcies per l'actualització. Jo també he actualitzat l'apunt amb una postdata.

    ResponElimina

Quelcom a dir?