Josep Benet i Morell

L'historiador Josep Benet i Morell ha mort la matinada d'avui, 25 de març de 2008. La seva obra Catalunya sota el règim franquista (1973, Edicions Catalanes de París), al costat d'altres igual d'importants, ens obre els ulls sobre la manipulació cultural i lingüística que ha hagut de patir Catalunya.

Llegint sobre la seva intensa vida, trobo una referència lexicogràfica que no vull deixar de banda. Josep Benet, en els seus inicis, va ser redactor del primer diccionari Vox. L'anècdota serveix també per copsar una mica l'ambient d'aquella època:

"Benet treballava per pagar-se els estudis. Va fer diverses feines com a músic i representant comercial i fent classes particulars. Una de les feines va ser la de redactor del primer diccionari Vox, a l’editorial Spes, que dirigia l’antic diputat d’Unió, Pau Romeva, el qual acabava de tornar de l’exili. En aquell equip hi havia, entre d’altres, Alexandre Galí, Alexandre Cirici i Pellicer –tots dos també havien tornat de l’exili– i alguns militants de moviments clandestins del FNC i fins i tot comunistes. Durant un estiu va donar classes particulars als fills de Fèlix Millet, del qual va ser, posteriorment, secretari particular. Així va ser com Benet va col·laborar en la tasca de Millet en favor de la cultura catalana perseguida, a través de l’entitat benèfica Minerva, que ajudava Carles Riba i Ferran Soldevila, que també acabaven d’arribar de l’exili. També per mitjà d’Edicions Calíope, Millet ajudava Josep Maria de Sagarra, que estava traduint el teatre de Shakespeare, el qual s’editava clandestinament: “És l’única edició de Shakespeare clandestina que hi ha al món”."

(Fragment d'una entrevista publicada la tardor del 2003 a Barcelona, metròpolis mediterrània)

Aquí trobem la història de les Edicions Catalanes de París. En comparació, és terrible pensar que la Catalunya actual és un país molt mediocre.