"Un diccionari no és mai complet, perquè un idioma, com tot ésser viu, canvia amb el temps."Just Cabot
Citació de Just Cabot (Barcelona, 1898-París, 1961), escriptor i periodista català, director de la revista Mirador. Just Cabot també utilitzava el diccionari per traduir i, als anys 30, va ser el primer traductor al català de Le rouge et le noir d'Stendhal.
Prové del llibre de Just Cabot Indignacions i provocacions (capítol "Una convenció necessària"). L'estupend Marc ha tingut l'estupend encert de penjar-la a l'estupend diccitionari.
Prové del llibre de Just Cabot Indignacions i provocacions (capítol "Una convenció necessària"). L'estupend Marc ha tingut l'estupend encert de penjar-la a l'estupend diccitionari.
Entrades
El Just Cabot és un personatge que em va fascinar quan a la universitat em van encomanar un treball sobre la revista 'Mirador'. A veure si el recupero (no sé on és!), perquè en faré un article.
ResponEliminaAra em limito a reproduir el que diu Sempronio sobre ell ('Del mirador estant, p. 12; llibre molt recomanable):
"Just Cabot, petit de còrpora i amb cara d'ocellot,, vestit de nàufrag, [...] fou un dels secrets animadors de la vida intel·lectual del país. L'animava tant per exclusió com per elecció. Ai del que prenia per cap d'esquila! Val a dir que la seva mordacitat rarament s'exercitava debades. Disparava les seves sagetes verbals contra els bufanúvols, contra els confusionaris. [...] La policia, en certa ocasió, va qualificar-lo de 'bohemio peligroso'.
[...]
Pel juliol de 1036, havent-se'l apropiat socialistes i comunistes, 'Mirador' no rutllava. El comitè tingué la fantàstica pensada de demanar ajut a l'ex-director. En Cabot ho explicava als amics:
-És com si t'haguessin pispat el rellotge i després et demanessin que hi donessis corda...
Tenia tants llibres, tants i tan valuosos, que va posar-los un pis, com els senyors d'aquells dies procedien amb les amistançades.
[...]
Ho havia llegit tot, d'ací que fustigués els falsos erudits, els transcendents de per riure. Va escriure molt i, curiosament, amb prou feines ha deixat bibliografia. [...]"
I pel que fa a 'Mirador':
"Tant de bo ara el tinguéssim! [1987] Molt de casa i molt internacional; intel·lectual ensems que plaent; obert a tothom..."
"Pel juliol del 1936", imagino...
ResponEliminaBen curiosa l'anècdota de posar un pis per als llibres. Més fidels que les amants, potser.
Gràcies per la troballa.
Perdona'm, Puigmalet, sé el que em faig però no puc evitar-ho. Sóc un pèssim corrector de mi mateix. Encara més: no em corregeixo. No repasso el que escric perquè ho canviaria tot. Sóc així de lamentable.
ResponEliminahehe
Si voleu consultar el Setmanari Mirador ho pudeo fer a //ddd.uab.cat/record/17654.
ResponEliminaës molt interessant.
A reveure
Xavier
I tant que ho faré!!!
ResponEliminaGràcies, Xavier.
T´he dedicat una entrada.
ResponElimina