El vell combat entre bloc i blog

Avui, a les pàgines de La Vanguardia s'ha reprès el vell combat entre els blocaires i els bloguistes (?). El subscriptor José María Martín ha preguntat el següent a la molt llegida secció de "Cartas de los lectores":

"He observado que en catalán se escribe blocs en lugar de la palabra blogs, universalmente reconocida y utilizada en internet para definir un web-log, un diario en la red. Me pregunto si el término blocs define algo diferente a blogs y, de no ser así, por qué se ha decidido cambiar esta palabra en catalán."

L'ínclit i admiradíssim Màrius Serra ha dit la seva:

"LA RESPUESTA: 'Blog' frente a 'bloc'

Màrius Serra
Escritor. Su último libro es 'Enviar i rebre'

Un bloc es un blog. El vocablo con c final proviene de una adaptación fonética que toma como analogía los blocs de notas tradicionales. No es un uso oficioso, sino oficializado por el Termcat, que es el centro de referencia en el trabajo terminológico en lengua catalana y cuya neoloteca es como una sala de espera para palabras susceptibles de ser adoptadas por el diccionario normativo. Pero esta decisión del Termcat ha suscitado notable debate entre la extensa comunidad de bloggers catalanes, algunos de los cuales se niegan a ser denominados blocaires, tal como también propone el Termcat, y reivindican que sus blocs son blogs. El lingüista Gabriel Bibiloni, apoyándose en autoridades como Joan Solà y Pompeu Fabra, es el abanderado del retorno al término original inglés blog, abreviatura de web-log (cuaderno de bitácora de la red), cuya terminación en g no es ajena a la lengua catalana (nàufrag, filòleg, pedagog...). Las espadas están en alto. La autoridad lingüística autoriza bloc-blocaire y muchos usuarios prefieren blog-bloguista.En el ámbito tecnológico, la adopción de neologismos sigue avatares curiosos en todas las lenguas. Cabe recordar que, en castellano, la Real Academia insta a llamar cederrones a los CD-Rom."

Al lector no escaparà amb quina fina subtilitat (àdhuc, subtilesa) en Màrius Serra mostra clarament la seva preferència bloguista. Només dues mostres. Primer, l'exemple final desacreditador de l'opció acadèmica castellana, cederrones, utilitzat com a conclusió (!), mostra de quin peu calça en Màrius. Segon, la frase "La autoridad lingüística autoriza bloc-blocaire y muchos usuarios prefieren blog-bloguista" fa el mateix, però en aquest cas amb mitja veritat. La contraposició autoritat-usuari és falsa. El TERMCAT només va recollir una opció que ja utilitzaven molts blocaires abans. El Consell Regulador va atorgar de iure allò que ja estava estès a Internet de facto: la forma bloc.

Una última cosa. Fent una recerca a sant Google (pàgines en català, l'àmbit de què parlem) avui m'apareixen 257 entrades per a 'bloguista' i 37.800 per a 'blocaire'. El combat bloc-blog està ben viu, però en aquest derivat concret la preferència dels catalans sembla evident. Que la lluita continuï.

Informació addicional a Eines de Llengua, al bloc de Gabriel Bibiloni, al Raons que rimen (amb un munt d'enllaços), i aquí mateix.

(La il·lustració pertany a un altre cèlebre combat: The Battle of the Books (1705) de Jonathan Swift).

_________

PS a l'endemà: El bitòleg mallorquí Benjamí m'informa que el mot 'blocaire' també s'empra en el món del voleibol, fet que desconeixia. O sigui que les xifres de la comparació no són tan exagerades com jo creia. Prefereixo deixar l'error, posar aquí l'esmena i fer manifest l'agraïment, que això de la memòria digital és molt fràgil.