4 de novembre de 2007

Bloc o blog o altre mot

L'autoritat lexicogràfica es va pronunciar fa temps, però o molta gent ho desconeix o ho vol desconèixer. Malgrat que el DIEC2 encara no recull l'accepció, el TERMCAT sí que ha posat fil a l'agulla en aquesta controvèrsia.

Aquí presentem el document oficial del TERMCAT on s'explica amb arguments científics la qüestió de si escriure bloc o blog o algun altre mot:



Terme “
bloc

Extracte de l’acta del Consell Supervisor núm. 405 (10 de març de 2005)

weblog / blog
(Reconsideració dels termes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovats pel Consell Supervisor en l'acta 341.)

2 bloc m
es bitácora
es blog
fr blogue
fr carnet Web
en blog
en weblog

Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Terme relacionat:

2 blocaire m i f
es bitacorero
es bloguero
fr blogueur
fr carnetier
en blogger
en weblogger

Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web.

Criteris aplicats:

Es reconsideren les formes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades pel Consell Supervisor en l’acta 341 com a alternatives a l’anglès weblog, i s’aprova (en substitució de les anteriors) la forma bloc, amb el terme relacionat blocaire, pels motius següents:

• s’ha constatat que les denominacions diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades inicialment pel Consell Supervisor, pràcticament no tenen ús;
• la majoria d’usuaris consideren que són denominacions semànticament poc reeixides: creuen, d'una banda, que l’adjectiu interactiu és poc adequat, ja que no tots els blocs són interactius, i, d’altra banda, que la distinció feta entre diari interactiu i diari interactiu personal és artificiosa (si bé és cert que es podria fer, l’ús no la fa necessària i no es fa, de fet, en cap de les llengües estudiades);
• s’argumenta, igualment, que diari interactiu i diari interactiu personal són denominacions massa llargues que no permeten la creació de derivats (cal tenir present que la forma anglesa blog és molt prolífica pel que fa a la formació de derivats i ha donat lloc a formes com ara blogger, bloggish, blogable, blogosphere, blogroll, moblog, metablog, etc.);
• pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), és una adaptació gràfica de la denominació anglesa (a partir de la realització fonètica del terme en català) i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme: el concepte es refereix, de fet, a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes on es fan anotacions regularment;
• és, per tant, una denominació semànticament motivada;
• ha estat creada espontàniament en català i es difon des d’alguns mitjans de comunicació electrònics des de fa un cert temps;
• té l’avantatge, com el terme anglès, que és una denominació sintètica que permet fàcilment la creació de derivats;
• si bé la majoria dels experts en informàtica es mostren més aviat favorables a l’adopció del manlleu (blog), els usuaris més vinculats al món dels blocs han mostrat la seva preferència per l’adaptació bloc i han confirmat que aquesta denominació té bona acollida entre els blocaires;
• pel que fa a blocaire, és una forma que ja té ús;
• es prefereix blocaire, en comptes de bloquer -a, perquè el sufix -aire aporta un matís de popularitat que pot adequar-se millor als contextos informals en què sovint s’utilitza el terme.
Es desestima l’adopció del manlleu blog (reducció de weblog, compost creat a partir dels substantius web + log, aquest darrer reducció de logbook ‘quadern de navegació o de bitàcola’), tot i que té un cert ús i és una forma que s’adequa sense problema al sistema fonicogràfic del català (com buldog, demagog, gog, pedagog, psicogog, etc.), perquè s’ha preferit donar prioritat a una denominació catalana creada espontàniament i amb suport entre els usuaris.
Per motius similars s’ha descartat també l’alternativa bitàcola, que, com l’anglès logbook (que ha donat lloc a weblog i a blog), juga amb la idea d’aquest tipus de pàgines com a indrets per navegar.
L’alternativa quadern, que també s’ha tingut en compte, s’ha desestimat perquè no té cap ús.
Pel que fa a les formes dip i dipaire, procedents de la lexicalització de la sigla DIP (de diari interactiu personal), s’han bandejat, malgrat que també es tracta de creacions espontànies, perquè no tenen gaire difusió.
El Consell Supervisor ha descartat, de moment, d’aprovar una forma verbal en català anàloga al verb anglès to blog. Segons la recerca feta i els especialistes consultats, verbs com ara blogar o bloguejar s’utilitzen gairebé sempre en contextos argòtics, mentre que formalment se sol parlar de fer un bloc, redactar un bloc, visitar un bloc, navegar per un bloc, etc., segons el sentit i el context.
____

El bloc de notes que il·lustra aquest apunt (o article) és el que utilitzà Josep Pla per escriure el Quadern gris. Fa honor al títol.

37 comentaris:

  1. Excel·lent erudicció, company. A la meva última entrada ja he fet les esmenes que pertocaven.

    Una explicació com aquesta convenç qualsevol. Està bé comprovar que algú sí funciona amb sentit comú (com a mínim, pel que fa a la paraula "bloc").

    ResponElimina
  2. El principal defensor de la utilització de blog és el Biel Bibiloni. Jo personalment trobo tot això de parlar si cal fer servir bloc o blog com una solemne tonteria.. però ja se sap que en aquest país som quatre i tenim cinc discussions

    ResponElimina
  3. Ury, no t'ho pensis que és tan fàcil... Si llegeixes l'enllaç que ha posat el xavier ho veuràs.

    Xavi, després de llegir l'article del Biel (gràcies per l'enllaç) em reafirmo per l'opció 'bloc'. L'argument principal del Biel és que seríem una raresa en les llengües europees per no escriure 'blog'. I què? Doncs una raresa. Cada terra fa sa guerra. L'argument de l'associació metafòrica amb el bloc de notes em sembla correcte i més creatiu que no adoptar directament l'anglicisme.

    ResponElimina
  4. precisament ahir vaig veure al bloc/g do de llengua http://dodellengua.blogspot.com/) "Alguns blogs (que no blocs)", ja em llegiré les tesis per acabar de prendre una decisió.

    Per cert, he vist al comptador que he sóc el visitant número 5000. Tinc algun premi?

    ResponElimina
  5. bona explicació, però em sembla que no solucionarà res de res, que cada qui fagi servir el que li roti, no ens posarem mai d'acord

    salutacions

    ResponElimina
  6. Aristòcrata i obrer, ets benvingut a compartir la teva decisió (i els teus motius) amb nosaltres. El premi és l'enllaç que t'acabo de posar al bloc.
    Reusenc, les explicacions expliquen, no cal que solucionin. Si tu penses que és bona, has de regir-te pel sentit comú i obrar en conseqüència. La majoria de blocaires no s'ho plantegen, em temo.

    ResponElimina
  7. Els del Termcat com a molt seran arguments lingüístics, no científics.

    La paraula blog és primer una abreviació anglesa, i després internacional. El mateix amb weblog. No té massa sentit posar que en espanyol es diu blog, en francès blogue, i en anglès weblog, i menys que ho digui el Termcat que el que ha de fer és cenyir-se al català. Això és com els e-mails, que se n'acaba dient així en qualsevol llengua, adaptacions apart.

    El Termcat va normalitzar bloc perquè inicialment l'havia popularitzat Vilaweb a la internet catalana amb el seu servei de blogs, no és un fet tan espontani. L'adaptació fonètica no em sembla necessària. La paraula bloc (de notes) és tant catalana com espanyola, no veig quin sentit te la distinció. El Termcat generalitza massa en quant a qui utilitza bloc o blog. També hi ha informàtics que diuen bloc, i lingüistes que defensen blog.

    No crec que els del Termcat siguin arguments ni més ni menys correctes que els de Bibiloni, cadascú n'ha de treure les seves conclusions. Personalment, crec que una institució que d'entrada proposa l'adaptació dip i dipaire té una autoritat lingüística bastant discutible, per no dir de pixarrí.

    Referent al Termcat, Bibiloni en parlava al seu blog a

    bibiloni.net/blog/archives/00000091.html

    Al final però tant fa perquè cadascú seguirà fent el que li roti.

    ResponElimina
  8. Narval:
    1. La linguística és una ciència, i els seus arguments són, o haurien de ser, científics, per definició.
    2. Em sembla que 'correu electrònic' està bastant estès. No només tenim 'e-mail'.
    3. No crec que sigui important fer una adaptació ortogràfica o no. Del mot 'football' és necessària, de 'blog' no és imprescindible. Però, i la metàfora que guanyem? És un component semàntic afegit que trobo més interessant de defensar, tot i que tampoc és imprescindible.
    4. La lingüística és ciència, però no és ciència exacta, em temo.

    ResponElimina
  9. A mi m'agrada més bloc i és la forma que utilitzo, tot i això no crec que els arguments d'en Bibiloni siguin forassenyats.
    Salut

    ResponElimina
  10. M'han informat que en aquest bloG algú cometia l'error de defensar el terme "bloc (de notes?)"... ;-) Ai! A mi ja fa temps que els lectors em demanen un article sobre la qüestió, i està a punt de caure...

    Amb afecte i des del desacord, salutacions! ;-)

    ResponElimina
  11. Fa uns dies vaig fer on "post": VLOK, a Biblioaprenent, amb aquest tema, Bloc està bé i Blog també, és el que uso, però , com deia , crec que al final posaré VLOK i quedarà molt millor.

    ResponElimina
  12. Jo també n'estic fins als blocs d'aquesta discussió. Sóc blocaire però no tinc temps d'escriure al meu bloc.

    I no entenc per què sempre hem de buscar la maleïda equivalència, ja sigui de l'espanyol, ja sigui de l'anglès. Penso en 'blogar' o 'bloguejar'. No m'ho havia plantejat mai, ni falta que em fa. Faig una volta pels blocs, visito els blocs, navego pels blocs.

    ResponElimina
  13. Una llàstima, perquè a mi m'agrada més la denominació anglesa, ja que "bloc" em sona estrany... Bé, ja intentaré adaptar-m'hi ;)

    ResponElimina
  14. Una lingüista 'elitista'? En què consisteix aquest elitisme? Una mica pretensiós, no?

    Amb referència a aquest 'afer' de gran transcendència, el Bibiloni va dir: "Perdona'ls, Fabra, perquè no saben què fan."

    També va escriure que perdem "la possibilitat de distingir dues coses que, per molt que s'assemblin, són completament diferents, com és un bloc fet de fulls de paper i un blog d'Internet". Quina gran confusió que veig pertot arreu...

    L'altre argument, el manteniment de
    la 'g' final en les paraules procedents d'altres llengües, seria oportú si no hi hagués aquesta "imatge metafòrica del terme": bloc de notes.

    Senyor Fabra, no cal que em perdoni.

    ResponElimina
  15. Alguns dieu que cadascú farà el que li rotarà. Jo crec que tothom té les seves raons per fer una cosa o l'altre. La raó més estesa és la pura imitació, com en tot a la vida. Per això estic d'acord amb tu, Marc. No té sentit haver de buscar sempre l'equivalent total.

    Però és tan fàcil de trobar lingüistes que en saben més que el TERMCAT. Oi, lingüista elitista... ;-)? Escriu l'article que t'atacaré...

    ResponElimina
  16. Per als qui defensen la uniformitat romànica (com Bibiloni): a França utilitzen 'blog' i 'blogue' (com ell diu a l'article), però també 'bloc'. Tret d'Internet (d'un diccionari francès que defensa la forma 'blogue'):

    "En France, le terme bloc-notes et sa forme abrégée bloc ont été adoptés, le 20 mai 2005, par la Commission générale de terminologie et de néologie, comme équivalents français de blog."

    Que els blocaires copiïn directament l'anglès és una opció, però les llengües tenen més recursos.

    ResponElimina
  17. Que no siguem una raresa a Europa és el principal argument de Bibiloni. Aquesta és la decisió, a França, de la Commission générale de terminologie et de néologie:

    Journal officiel du 20 mai 2005
    NOR : CTNX0508288K
    Vocabulaire de l’internet
    (liste de termes, expressions et définitions adoptés)
    I. - Termes et définitions

    bloc-notes, n.m.

    Forme abrégée : bloc, n.m.

    Domaine : Informatique/Internet.

    Définition : Site sur la toile, souvent personnel, présentant en ordre chronologique de courts articles ou notes, généralement accompagnés de liens vers d’autres sites.

    Note : La publication de ces notes est généralement facilitée par l’emploi d’un logiciel spécialisé qui met en forme le texte et les illustrations, construit des archives, offre des moyens de recherche et accueille les commentaires d’autres internautes.

    Équivalent étranger : blog, web log, weblog.

    Per ara no investigo en els altres països, que potser trobaríem també sorpreses.

    ResponElimina
  18. I de cop i volta, un sol mot va provocar un cisma sísmic entre els lexicògrafs i lexicògrafes catalans, fossin o no elitistes.

    Uns es van moure en bloc i d'altres, també, però per atacar la polisèmia moderníssima de la paraula.

    I heus aquí que, en plena batalla, no es van adonar que un nou verb amenaçava en caure'ls a sobre: i és que s'estaven bloquejant.

    ResponElimina
  19. Hi ha qui diu, amb posat altiu:
    Tant se val, a mi m'és igual,
    Tant se me'n fot, a mi quin mot
    Hi ha qui fa palesa la seva incertesa:
    quin embolic, no sé què em dic
    Però jo opino, i així m'inclino:
    escric a un bloc, i d'aquí no em moc.

    ResponElimina
  20. En un dels comentaris que fas, parles, citant l'argument del Biel, de la "raresa" o no del mot Blog/Bloc i parles de " Cada terra fa sa guerra", crec que és millor raresa el mot VLOK, és més creatiu, més artístic, més diferent, és més raresa. Ni Blog ni Bloc, VLOK.
    No és català ni castellà ni anglès ni res de res, es el que a mi m'agrada.

    ResponElimina
  21. Xavi, el meu argument principal és la virtut metafòrica de 'bloc', no l'originalitat del mot, que tampoc ho és (els francesos també l'han adoptat). Qui li dóna importància a no ser una raresa dins d'Europa és el Sr. Bibiloni.
    Cada terra ha de fer la seva guerra, però la teva, de batalla, la veig peluda de guanyar. 'Vlok' sembla més bàltic que altra cosa. Però si tu ho creus així, endavant!

    ResponElimina
  22. No vull guanyar cap batalla i la guerra ja fa anys que la vam perdre, però el que és pitjor, la continuem perdent i no tenim el tarannà per guanyar-la.
    Ho de VLOK, BLOG, BLOC, BLOK, o en " bàltic" WHLÖCK, és ho de menys.

    ResponElimina
  23. Jo no sóc lexicògraf. Em vaig llicenciar en filologia catalana i faig el que puc.

    Ni sóc elitista. Sóc independentista,. Ah! I quan anava a l'escola era marista guitarrista.

    ResponElimina
  24. Tota una declaració de principis, Marc. Potser creus que jo sóc lexicògraf? Un lexicògraf pas que esmerçaria el temps en banalitats blocaires. Sóc un simple aficionat a la bibliografia lexicogràfica catalana que comparteix la seva dèria.

    Et veig pessimista, Xavier. Algun dia guanyarem batalles sense haver de lluitar-les. I nosaltres ho veurem.

    ResponElimina
  25. Ostres, Marc, a quins Maristes anaves? Jo, als de Sants.

    ResponElimina
  26. Jo als d'Igualada. Ai, com enyoro les hòsties que em fotien...

    Una vegada vam anar de campaments amb els de Sants i la veritat és que els vam apallissar en tot.

    (Volia dir 'guanyar', però m'ha sortit apallissar vés a saber per què.)

    ResponElimina
  27. 'Dos Maristes que s'havien estomacat de joves es retroben en un bloc de lexicografia.'
    Ni al DaliNews trobem titulars tan creatius.

    Em salten les llàgrimes. Ury, un poema! (Heu vist el meu sobre els blocgs, quina poca gràcia?)

    ResponElimina
  28. Pel nombre de comentaris ja es veu que els catalans de seguida ens apuntem a una polèmica, i si no la hi ha ens la inventem.
    Els temps donarà la raó a uns i altres. A mi, personalment, m'agrada més bloc, él trobo més agradable per la similitud al bloc-quadern.
    El principal desavantatge, si és que ho és, potser algú em contradirà amb raó, és si utilitzem la paraula bloc en català, i la resta del món utilitza blog. Si algú busca pel Google blocs que parlin d'un determinat tema, i posa la paraula "blog" al buscador, és possible que llavors el nostre "bloc" apareixi. Ja direu si això que he dit té sentit?

    Jo, de moment, utilitzo bloc normalment.

    ResponElimina
  29. puigmalet, jo també t'he fitxat

    i estic d'acord amb Tibau que els catalans perdem el temps en discussions bizantines

    ResponElimina
  30. Tibau: Oi que el blogger, que és el més gran servidor mundial de blocs, o dels més grans, els anomena també 'bloc' en català? Els cercadors de blocs o els cercadors en general no tindran problemes. Són blocs, indepedentment del nom.

    AiO: No només els catalans perdem el temps en discussions bizantines. Els francesos tenen tres formes: blog, blogue i bloc-notes/bloc (abreujat). La resta d'Europa ho desconec, per ara. Però ho buscaré.

    ResponElimina
  31. Apallissar, Marc? Si crec que l'únic hat-trick (futbolístic) que he fotut a la meva vida va ser contra els d'Igualada!

    Ei, potser que al teu col·le muntéssiu un mega-scalextric? Recordo haver-ne jugat en un més llarg que un dia sense par, però no sé si era a Igualada o a Lleida.

    ResponElimina
  32. puigmalet, d'acord que els francesos estan molt aficionats a les disquisicions lingüístiques, però ells s'ho poden permetre, tenen l'estructura muntada i protegida.

    ResponElimina
  33. AiO: Som llengua sense estat, però també podem parlar del que ens roti, no? De fet la disquisició lingüística en aquest cas no és artificial (no hi ha una postura de quatre acadèmics contra un ús majoritari d'una altra opció). L'ús està ben dividit. Un nou joc del llenguatge.

    ResponElimina
  34. Ury, els que van venir de campaments amb noslatres et ben juro que eren dolents en tot: futbol, bàsquet, vòlei, gimcanes, orientació, jocs d'estratègia, construcció de cabanes...

    I en futbol érem com el Mardrit: una llegenda. He, he.

    Segur que l'Scalextric era a Igualada. Hi ha molta afició. El cap de setmana passat hi van fer el campionat d'Espanyi.

    ResponElimina
  35. puigmalet, evidentment tothom pot parlar del que vulgui, però jo en aquestes qüestions no hi entro

    sobre Zweig, una noia ha comentat al meu bloc/g que Angustia es troba probablement dins "SUEÑOS OLVIDADOS Y OTROS RELATOS. Alba Editorial"

    ResponElimina
  36. AiO: Ja ho he vist, ja. Crec que deu ser el mateix que tinc jo que es diu "Miedo". T'ho escrit al teu blocg. Merci.

    ResponElimina

Quelcom a dir?