Bloc o blog o altre mot

L'autoritat lexicogràfica es va pronunciar fa temps, però o molta gent ho desconeix o ho vol desconèixer. Malgrat que el DIEC2 encara no recull l'accepció, el TERMCAT sí que ha posat fil a l'agulla en aquesta controvèrsia.

Aquí presentem el document oficial del TERMCAT on s'explica amb arguments científics la qüestió de si escriure bloc o blog o algun altre mot:

Terme “bloc”

Extracte de l’acta del Consell Supervisor núm. 405 (10 de març de 2005)

weblog / blog
(Reconsideració dels termes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovats pel Consell Supervisor en l'acta 341.)

2 bloc m
es bitácora
es blog
fr blogue
fr carnet Web
en blog
en weblog

Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Terme relacionat:

2 blocaire m i f
es bitacorero
es bloguero
fr blogueur
fr carnetier
en blogger
en weblogger

Persona que gestiona un bloc o que és aficionada a navegar per aquest tipus de pàgines web.

Criteris aplicats:

Es reconsideren les formes diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades pel Consell Supervisor en l’acta 341 com a alternatives a l’anglès weblog, i s’aprova (en substitució de les anteriors) la forma bloc, amb el terme relacionat blocaire, pels motius següents:

• s’ha constatat que les denominacions diari interactiu i diari interactiu personal, aprovades inicialment pel Consell Supervisor, pràcticament no tenen ús;
• la majoria d’usuaris consideren que són denominacions semànticament poc reeixides: creuen, d'una banda, que l’adjectiu interactiu és poc adequat, ja que no tots els blocs són interactius, i, d’altra banda, que la distinció feta entre diari interactiu i diari interactiu personal és artificiosa (si bé és cert que es podria fer, l’ús no la fa necessària i no es fa, de fet, en cap de les llengües estudiades);
• s’argumenta, igualment, que diari interactiu i diari interactiu personal són denominacions massa llargues que no permeten la creació de derivats (cal tenir present que la forma anglesa blog és molt prolífica pel que fa a la formació de derivats i ha donat lloc a formes com ara blogger, bloggish, blogable, blogosphere, blogroll, moblog, metablog, etc.);
• pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), és una adaptació gràfica de la denominació anglesa (a partir de la realització fonètica del terme en català) i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme: el concepte es refereix, de fet, a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes on es fan anotacions regularment;
• és, per tant, una denominació semànticament motivada;
• ha estat creada espontàniament en català i es difon des d’alguns mitjans de comunicació electrònics des de fa un cert temps;
• té l’avantatge, com el terme anglès, que és una denominació sintètica que permet fàcilment la creació de derivats;
• si bé la majoria dels experts en informàtica es mostren més aviat favorables a l’adopció del manlleu (blog), els usuaris més vinculats al món dels blocs han mostrat la seva preferència per l’adaptació bloc i han confirmat que aquesta denominació té bona acollida entre els blocaires;
• pel que fa a blocaire, és una forma que ja té ús;
• es prefereix blocaire, en comptes de bloquer -a, perquè el sufix -aire aporta un matís de popularitat que pot adequar-se millor als contextos informals en què sovint s’utilitza el terme.
Es desestima l’adopció del manlleu blog (reducció de weblog, compost creat a partir dels substantius web + log, aquest darrer reducció de logbook ‘quadern de navegació o de bitàcola’), tot i que té un cert ús i és una forma que s’adequa sense problema al sistema fonicogràfic del català (com buldog, demagog, gog, pedagog, psicogog, etc.), perquè s’ha preferit donar prioritat a una denominació catalana creada espontàniament i amb suport entre els usuaris.
Per motius similars s’ha descartat també l’alternativa bitàcola, que, com l’anglès logbook (que ha donat lloc a weblog i a blog), juga amb la idea d’aquest tipus de pàgines com a indrets per navegar.
L’alternativa quadern, que també s’ha tingut en compte, s’ha desestimat perquè no té cap ús.
Pel que fa a les formes dip i dipaire, procedents de la lexicalització de la sigla DIP (de diari interactiu personal), s’han bandejat, malgrat que també es tracta de creacions espontànies, perquè no tenen gaire difusió.
El Consell Supervisor ha descartat, de moment, d’aprovar una forma verbal en català anàloga al verb anglès to blog. Segons la recerca feta i els especialistes consultats, verbs com ara blogar o bloguejar s’utilitzen gairebé sempre en contextos argòtics, mentre que formalment se sol parlar de fer un bloc, redactar un bloc, visitar un bloc, navegar per un bloc, etc., segons el sentit i el context.

____

El bloc de notes que il·lustra aquest apunt (o article) és el que utilitzà Josep Pla per escriure el Quadern gris. Fa honor al títol.