24 de novembre de 2007

Pompeu Fabra era misogin?


"Parlant de Fabra, sabeu si era misogin?

Ja fa uns mesos vaig arreplegar aquestes perles del seu diccionari.

Quatre ‘perles’
1. Al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC, el de Fabra) dos dels exemples de ‘cervell’ són aquests: ‘El savi X és un gran cervell’. ‘És una dona sense cervell’. Ara, al Diccionari de la llengua catalana (el DIEC) hi ha aquests dos: ‘Aquella dona és un gran cervell’. ‘No té ni mica de cervell’.

2. El mateix ha passat amb ‘banya’.

(DGLC)
‘Posar banyes a algú’: enganyar-lo la seva muller mancant a la fidelitat conjugal; tenir un altre tractes il·lícits amb la seva muller.
‘Portar banyes’: es diu del marit enganyat.

(DIEC)
‘Posar banyes a algú’: la seva parella, enganyar-lo mancant a la fidelitat conjugal.
‘Portar banyes’: haver estat enganyat pel cònjuge.

3. Un exemple de ‘provocar’ al DGLC: ‘Una dona que provoca els homes’. Ara no trobareu aquest exemple al DIEC.

4. Fabra va posar com a exemple d’‘intel·ligent’: ‘És un home intel·ligent, molt intel·ligent’. I ara, al DIEC hi trobem (ai las!): ‘És una dona intel·ligent, molt intel·ligent’."

Aquest documentat comentari el feia el sempre punyent Marc de Reflexions en català a l'apunt anterior, "F de Fabra". El reprodueixo sense el seu consentiment però amb la seva tàcita aprovació (perquè li he promès un sopar a canvi d'una marmita).1

Per
alguns la qüestió potser semblarà anecdòtica (o incòmoda, o...). A ells em dirigeixo citant els lexicògrafs normatius contemporanis, quan ens diuen que:

"s'ha prosseguit la labor de desideologització empresa ja en la primera edició damunt el corpus elaborat per Pompeu Fabra, és a dir, de descarregar-les
(les definicions) tant com s'ha pogut i sabut de condicionaments produïts per determinades visions de la realitat que han estat o que són hegemòniques en la cultura..." o bé "S'ha mirat d'afinar encara més en el tractament igualitari de les persones, al marge del sexe..." (Introducció al DIEC2, pàg. XX).

Sense restar ni un punt de mèrit personal i científic a l'enorme tasca i sapiència d'un dels més grans dels nostres lingüistes, algun lletraferit s'atreviria a fer un judici sobre les relacions (lexicogràfiques o no) de Pompeu Fabra amb les dones?

En els comentaris de l'apunt anterior hi ha les opinions sobre el tema de Víctor Pàmies i de mi mateix.

La fotografia que il·lustra aquest article pertany a l'esplèndid catàleg fotogràfic d'aquesta web, i com és el meu costum també està reproduïda sense permís. ;-)

PD: Serà interessant llegir l'article que la filòloga Eulàlia Lledó, una de les màximes especialistes en la qüestió, va publicar fa anys a la revista Llibreria, que era la del Gremi d'Editors de Barcelona i Catalunya:

Lledó, Eulàlia: “Fabra i el sexisme” a Llibreria, 1988, núm. 122, pàg. 48
Per ara només sé que aquest article existeix. Quan pugui el buscaré i el llegiré.


1 Ell ignora que si mai localitza aquesta extraordinària marmita la meva sana intenció és fer-ne un guisat a dintre.

24 comentaris:

  1. No ho se si ho era o no... la pregunta més encertada seria si la societat catalana de començaments del segle XX era misògina.

    IMHO, és un (greu) error voler jutjar l'actuació de persones que van viure una època amb els criteris ètics i socials d'una altra època.

    ResponElimina
  2. Però la teva pregunta no és tan difícil de respondre. L'altra costa més.
    Tinc diccionaris més vells que el DGLC on no he trobat aquest tipus d'exemples (però tampoc he fet una cerca exhaustiva). I afirmar que Fabra compartia certes actituds misògines tampoc seria tan greu en comparació amb la grandesa de la seva obra. Però ens ajudaria a entendre-la millor. Respecte a la 'perla' del terme 'banya' ja he trobat que ho havia tret probablement del Labèrnia. Potser els altres exemples també els havia copiat o traduït sense reflexionar-hi. Això és el que m'agradaria saber, tot i que veig que és difícil qüestió.

    IMHO?

    ResponElimina
  3. IMHO = In My Humble Opinion ;)
    El cas de banyes no és només al Fabra que s'associa a l'actuació femenina... si mires l'Alcover-Moll diu:

    j) Dur (o portar) banyes: esser víctima d'infidelitat de l'esposa

    I sobre el cervell de les dones, el gran Ramon Muntaner tampoc es queda curt: Dona del món no vol cor ne cervell...

    ResponElimina
  4. D'acord amb les banyes (ja havia dit que Fabra probablement ho recull de Labèrnia, molt anterior a ell).
    Això de Ramon Muntaner no és d'un diccionari. Les cites literàries o parèmies misògines són la mar d'habituals.

    ResponElimina
  5. Acabo d'afegir una postdata amb una referència bibliogràfica (crec que important) sobre el tema.

    ResponElimina
  6. IMHO, what level!

    L’exemple ‘És una dona sense cervell’ em sembla brutal. Per això vaig dir que l’autor, sigui qui sigui, tenia algun ‘problema’.

    El fet que la societat catalana de començament del segle XX fos misògina no altera la pregunta: era misogin o no?

    Em sembla que tres perles les vaig trobar a Internet. Ho buscaré.

    El catàleg de fotos val molt la pena.

    ResponElimina
  7. K kaaabrooon!!!Ja rebràs una carta del meu advocat!!!

    ResponElimina
  8. No tinc ni idea de si era o no era misògin (de fet, avui cre que podré dormir tranquil sense saber-ho, però (1) fins a quin punt el genere masculí s'emprava com a neutre, de manera que qualsevol generalització sobre els dos sexes sempre es feia en masculí, i (2) a veure, si l'exemple "per se" no és denigratori per comparació sino descriptiu, quina importància té que s'hi posi un home o una dona? No s'estableix cap comparació que denigri un dels dos dos sexes: obviament, les definicions traspuen un cert masclisme, però potser ho feien per adaptar-se a la societat i fer-se més entenedors, no pas amb un afany ideologitzant. És que ara ens creiem tots que som l'òstia de moderns i igualitaris i, francament, hi ha moltes coses inventades.
    Dic.

    ResponElimina
  9. Hòstia, m'has descobert! (Ostia és una bonica ciutat històrica). Com veus algun dels comentaristes ja s'ha passat pel teu cau. "Lo tomao por la prestao" (que deu ser una de les bases més fermes del dret natural).

    Tu sí que vas de modern! Fixa't en l'entrada de 'cervell'. Dos exemples. Un de masculí (elogiós) i un de femení (denigrant). O la qüestió unidireccional de 'portar o posar banyes'. Tinc altres diccionaris més vells on no passen aquestes coses. El cas del masculí que fa de 'neutre' no explica res
    aquí. I sí que hi ha comparacions. Arguments més sòlids!
    Potser el Marc ja ha trobat tots els casos sexistes i no hi ha res més sospitós en tot el DGLC? L'article de la Lledó crec que donarà llum a aquestes ombres.

    ResponElimina
  10. Aclareixo per si de cas que "puigmalet.com" i "puigmalet" no són la mateixa persona individual (tot i que comparteixen alguna cèl·lula mare), no fos cas que algú sospités d'un arravatament lexicofrènic.

    ResponElimina
  11. Doncs si:
    (1) Puigmalet.com i puigmalet no és el mateix: un és la vessant comercial ".com" de l'altre. Per aquesta justa vergonya aliena és propi que facis l'aclariment, jeje.
    (2) Hòstia! tens raó. Però si no recordo malament Ostia no era el port de l'antiga Roma?
    (3) Sí, home sí, ja ho sé que és denigrant el tractament sexista que es feia.El que jo dic és si es feia amb afany d'ideolotgizar (i llavors sí que podriem dir que era misògin), o només amb afany explicatiu adaptat a l'entorn, per fer-se més entenedor?

    ResponElimina
  12. FYI, coincideixo amb en Xavier Caballé, que no es pot descontextualitzar una obra i jutjar-la ara amb els nostres ulls.

    Tintín al Congo, el que van fer a l'Havanna els qui hi tenien terres, la roba rosa o blava, la coeducació, el servei militar, el sufragi censitari... Trobaríem tants casos d'exclosió per motiu de sexe... Digueu-li misogínia, digueu-li prehistòria.

    Penso que l'important és que ara s'aposta per una societat igualitària en tots els sentits, no només per raó de sexe.

    PD.: FYI = For Your Information :-)

    ResponElimina
  13. Coi amb tanta sigla...

    Puigmalet.com, crec que sí que era el port de Roma. El teu tercer comentari és molt adequat. ¿Només per facilitar la comprensió o també per transmetre certs valors? El llenguatge s'utilitza de manera sexista a vegades inconscientment, per això els diccionaris tendeixen cap a una neutralitat difícil però molt volguda. A un especialista tan rigorós com ell no sé si això li podia passar per alt. Ho dubto.

    Víctor, ¿estàs afirmant amb això que penses que sí, que potser era misogin, però que s'ha d'entendre només perquè el context era misogin?
    Perquè el context sí que era sexista, però no totes les produccions culturals d'aquell context ho són, en absolut. Cal contextualitzar, clar, però també es poden donar exemples de postures personals sobre el tema. Sinó, no podríem mai girar la vista enrere.

    Poses l'exemple de Tintín al Congo. Conec bé el cas. I al llibre Converses amb Hergé de Numa Sadoul trobem una confessió d'Hergé de les pressions que va tenir (per part del director de la revista on treballava) i diu que anys després no faria l'àlbum com el va fer de cap de les maneres. Perfecte. La història s'ha aclarit i podem llegir-lo sabent perquè va fer aquella obra. Aquesta mateixa informació és la que estaria bé saber sobre Fabra, no? Això, repeteixo, no li restaria cap alçada intel·lectual, però ens ajudaria a entendre'l millor.

    ResponElimina
  14. Efectivament era una colònia romana a la desembocadura del Tíber i avui és un districte de la Città aperta conegut com Òstia Antica.

    ResponElimina
  15. Heu descartat una teoria que trobo molt factible: que en Fabra fos just el contrari d'un misogin i, en veritat, li agradessin molt les dones.

    Amb exemples com els que va posar, el paio es devia garantir que centenars d'elles s'adrecessin a ell indignades (i, per tant, arrauxades i amb el seny aparcat). És un truc molt vell que jo practico des que em trobava amb les nenes de les Monges a la catequesi.

    Òstia -efectivament, l'antic port de Roma- és un dels escenaris de "Les hores detingudes", una excel·lent novel·la de Ramon Solsona. Us el recomano.

    IMHO, FYI... només puc dir una cosa: OMG! OMG! OMG!
    (És a dir: Oh My God!)

    ResponElimina
  16. Hòstia, Xavier, moltes gràcies! I llarga vida als viquipedistes!

    ResponElimina
  17. Hòstia, una altra sigla!

    La teva teoria, Ury, és pròpia d'una 'particular' comprensió del fet femení. Creus que Fabra va utilitzar el DGLC com a instrument de flirteig? El vessant humà del científic? La rauxa que sorgeix entre les línies del seu seny lexicogràfic? Ets poeta (i encara més, provocador).

    ResponElimina
  18. Puigmalet, no gosaria pas dir si Fabra era misògin o no ho era, perquè ho desconec i penso que agafar amb pinces algunes definicions no poden donar mostra de tot un tarannà.

    Ara, que en aquells moments la societat era masclista, ja tindria més elements per afirmar-ho. I els diccionaris, en el fons, són un reflex de la realitat, més o menys flexible i distorsionada.

    ResponElimina
  19. La possibilitat que Fabra fos misogin no desvirtua la seva obra.

    Només volia saber té algun indici que Fabra fos misogin. Jo he sentit alguna cosa en aquesta direcció, però no puc dir res més. Ara, em sobta molt que Fabra, per més que la seva època fos més masclista que la nostra (misògina?), ens hagi obsequiat amb algunes perles realment poc justificables.

    Avui he remenat una mica més. Només una mica perquè, com veureu, no m'he mogut de la lletra 'e'; de fet, no m'he mogut més enllà de dues o tres pàgines de la lletra 'e'.

    No en trec conclusions. Ho deixo anar i au, que cada pal aguanti la seva espelma.

    Exemples del diccionari de Fabra:

    enganyar. 'Un marit enganyat per la seva dona'

    enginy. 'Un home d'enginy'

    enginyar. 'Ell no sé com s'ho enginya, però aconsegueix tot el que vol'

    enginyós. 'És un home molt enginyós'

    engrossir. 'Com s'ha engrossit! no sembla la mateixa'

    ResponElimina
  20. Puigmalet, ets viquipedista?

    He convençut el meu cap (de la feina) per organitzar un concurs sobre continguts d'Andorra a la Viquipèdia; en català, per supuest.

    Necessito ajuda.

    ResponElimina
  21. Víctor, precisament es tracta de trobar qui domini les pinces per agafar tot el DGLC i poder jutjar amb més coneixement. D'aquí l'interrogant de l'apunt.

    Els exemples que ens va fornint el Marc fan que la pregunta sigui pertinent, com a mínim.

    He de trobar l'article de la Lledó!

    Marc, ja sabia jo que barrejar Fabra i misogínia no era fàcil...

    La setmana passada vaig impartir una formació sobre la Viquipèdia a profes del Prat i pel mes de gener m'han demanat que la repeteixi a bibliotecaris. Potser (només potser) sóc el teu home.

    I tu, com vas amb la marmita?

    ResponElimina
  22. Bé puigmalet, vist i llegit el volum de comentaris generats, tinc dues propostes (jo sempre sóc cartesià i quantificador):
    (1) Que valoris l'empenta "comentarística" que sens dubte s'ha sentit atreta per la imatge introductòria: una imatge val més que mil paraules.
    (2) Que, "vistus" els arguments a favor de la misogínia del pobret Pompeu, proposo argumentar un "post" amb el sugerent títol "A Pompeu Fabra li agradaven les cabres?" Si, si, no riguis, el pobret va neixer per aquí, però va escollir viure i morir a la Catalunya Nord, allunyat del soroll, a Prada de Conflent, prop del Canigó, terra d'isards lliures de oferir el seu cos nu, fibrat i muntanyenc. Bé, potser trasbalsem moltes idees i acabem tots al "Diario de Patricia".
    Lexicografia? Millorem, millorem... el suficient perque gent com jo no sapiquem què dir... jejeje

    ResponElimina
  23. Puigmalet.com, estic segur que la majoria dels qui s'han passat per aquí darrerament ho fan atrets per la meravellosa fotografia que il·lustra aquest apunt tan iconoclasta.

    A la definició de 'cabra' del DGLC Fabra comença dient que és un mamífer semblant a l'ovella, però més lleuger i esvelt. No sembla que li desagradessin, no...

    Ara bé, tres petites consideracions:
    - Entraria dins la casuística de l'exili la teva descripció "escollir viure i morir a la Catalunya Nord"?
    - Tots sabem que criticar el pare sempre està mal vist. Però a vegades el mateix respecte que li professem ens empeny a la crítica, que intentem sigui raonada.
    - El proper apunt serà tan estrictament lexicogràfic que no despertarà en vós cap frenesia satírica per tal de ridiculitzar-lo.

    ResponElimina
  24. Bé, tampoc cal que ens posem a parlar de les reflexions del DGLC sobre el sexe de les consonants fricatives. Ja saps que pateixo d'una certa tendència enciclopèdico-renaixentista i, com a bon indocumentat, m'agrada opinar del que no en tinc ni idea.

    ResponElimina

Quelcom a dir?