21 de novembre de 2007

Durem polsim de sal als diccionaris i escates de sirena a les teulades

Embullarem les roses d'aigua blava
a on els joncs amaguen els aucells,
Vent de la mar!

Sota de l'herba sembrarem corals
perquè les cabres es facin de porpra,
Vent de la mar!

Farem trenelles d'assutzenes i algues
als campanars de viles lluny de l'aigua,
Vent de la mar!

Als sementers hi sembrarem copinyes
i als olivars hi penjarem les xarxes,
Vent de la mar!

Durem polsim de sal als diccionaris
i escates de sirena a les teulades,
Vent de la mar!


Fragment del poema "Vent de la mar" de Cèlia Viñas Olivella, al llibre Del foc i la cendra (1953).


Escoli: embullar és entrellaçar, desordenar; les trenelles són cordes primes trenades, en aquest cas d'assutzenes, que són lliris blancs; els sementers són les terres on se sembra; les copinyes són les cloïsses, però no necessàriament les escopinyes.

L'autora nasqué a Palamós l'any 1915. El 1943 guanyà unes oposicions a càtedra per ensenyar literatura a Almeria. A l'any següent de la publicació de Del foc i la cendra, únic llibre seu de poemes en català, moriria. Diuen que la seva poesia catalana està influenciada pels poetes mallorquins.

5 comentaris:

  1. Aquesta dona fugaç va deixar empremta a Almeria, on han batejat un institut amb el seu nom. A Catalunya és una desconeguda, jo el primer.

    Vent de la mar!

    ResponElimina
  2. Bona redescoberta, soci.
    Palamós és una gran terra que ha donat grans productes, a banda de les gambes autòctones.

    Delícies per a tots els paladars.

    ResponElimina
  3. Marc, la poesia sempre és fugaç, i el nostre record dels poetes, també. Aquí és molt desconeguda, em temo.

    Ury, no et creuràs que les gambes que et venen dient que vénen de Palamós ho són realment, oi? Els peixaters enganyen més que els poetes.

    ResponElimina
  4. Home, les gambes de Palamós que he menjat a Palamós sí que són de Palamós. I són la puta bomba (sense perdó).

    Li recomano el restaurant L'Arcada (si no recordo malament). Toca la butxaca, però la toca en ple estat de satisfacció. I si és així, perfecte: ja sabem a què juguem.

    ResponElimina
  5. 'Arcada' (sobretot en plural) té una polisèmia ben graciosa per ser el nom d'un restaurant... M'ho apunto.

    ResponElimina

Quelcom a dir?