I d'entrada, enciclopèdia, Esteve, estrangerisme, exemple...
-----
L'iconòfor principal és ben clar: l'ermità o eremita que llegeix a prop de l'ermita. A la part inferior el contempla una sargantana.
Bloc amateur sobre lexicografia catalana i altres lletraferidures
Buf, quina baixada, nen!
ResponEliminaEns instal·les a la polèmica i, quan més interessant està la cosa, ens poses aquest sedant...
La penya vol cascar-se una estona, home! Aparca tanta prudència!
No en vas tenir prou amb les pallisses dels Maristes o que?
ResponEliminaVeig que has captat perfectament la meva sibil·lina intenció. El tema és interessant i, a més, encén els ànims, i segur que tornarà a aparèixer, aquí, en els teus reflexos o en les reflexions d'altri. Ja ho veuràs...
Sobre la prudència escriu el Sostres avui a l'ídem, precisament.
Sang i fetge, clama el poble.
ResponElimina