9 de novembre de 2007

Methodo-1718

La Llibreria Antiquària Catedral de Josep del Rio i Teresa Mercadé es va fundar a Tarragona l'any 1979. Pocs anys després d'obrir (en tot cas abans de 1985), anà a parar al seu fons un exemplar de diccionari manuscrit que resultaria ser una obra única en la lexicografia catalana. Fa uns dies el citava entremig d'altres diccionaris; ara m'hi referiré en particular.

Va ser la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus qui, atenta a la troballa, decidí comprar l'exemplar. I allà es troba:
Methodo per encontrar ab facilitát lo arreglament de varios, y differents vocables segons la construcció del Univérs ab los principals termes dels arts, y ciencias, 1718.

Aquest manuscrit anònim, de 185 pàgines, acompanya un diccionari del mateix desconegut autor titulat Diccionario de las dos lenguas espanyola, y francesa. Aquesta obra és una adaptació feta tretze anys després del Dicionario [sic] nuevo (1705), espanyol-francès, de Francisco Sobrino. En molts aspectes l'autor copià l'obra de Sobrino; en d'altres, la modificà lleument. El diccionari imprès de Sobrino, només en la seva primera edició, té, al final del seu segon volum, una nomenclatura titulada "Methode facile pour appendre la Langue Espagnole; par l'arrangement des mots selon la construction de l'Univers, avec les principaux termes des Arts & des Sicences". Aquesta nomenclatura serví de model a l'anònim autor dels nostre Methodo. Cal dir que Sobrino ja havia plagiat (o 's'havia inspirat') de l'Indiculus universalis del jesuïta Pomey (Lyon, 1677). On s'havia inspirat Pomey ho desconeixem, però "la cadena del saber" no deu acabar probablement aquí.

Es tracta d'una nomenclatura. Això vol dir que és un vocabulari temàtic i, en aquest cas, comparat entre el català oriental i el francès. Té vint capítols. No hi ha capítol 14 però hi ha dos capítols 18 que ens equilibren l'oblit. Són: 1: "de les parts del mon", 2: "del Foch", 3: "de la Terra", 4: "de la Aygua", 5: "del Cos humà", 6: "de l'Ànima", 7: Las malas accions que produeixan los Vicis, y las Pacions desenfrenadas", 8: "dels Vestits", 9: "de las viandas", 10: "de una Ciutat y de sas divisions", 11: "de una Casa y de ses divisions", 12: "de un Templa y de sas divisions", 13: " Audiencia de la Justicia"; 15: "de la Cort de un Príncep", 16: "de la Atrasana" (es refereix a vocabulari referit a armes i guerres), 17: "de la Academia de las Ciencias", 18: "dels Arts", 18a: "del Camp y ses partidas", 19: "dels Jochs y de ses diferencias" i 20: "dels Noms de Fonts".

El darrer dels capítols citats es refereix a noms de pila i l'autor anònim no el copià sinó que va ser enterament original. Tan original que hi trobem els noms catalans Adelelmo, Beda, Capracio, Farriol, Gall, Hynyigo, Januario, Liberata, Mamet, Macarí, Maxencio, Nerio, Prisca, Proto, Rudecindo, Turibio, Trifon o Vital, per posar alguns exemples. Antropònims curiosos, com a totes les èpoques.

La influència del castellà és molt forta, tant per l'ús 'inspirador' del llibre de Sobrino com pel moment històric quan apareix. Precisament aquest context sociopolític porta els estudiosos a pensar que potser l'autor era un botifler (que ve de 'botinflat', de galtes grosses) que volia facilitar als seus coetanis el coneixement del francès, la prestigiosa llengua materna del nou rei Felip V, monarca a Espanya de 1700 a 1746. Però això és entrar en les intencions i no en trauríem l'aigua clara.

Qui féu pública l'existència d'aquesta obra lexicogràfica va ser el Dr. Josep Murgades en el Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Tolosa de Llenguadoc del 12 al 17 de setembre de 1985. Les actes d'aquest col·loqui les publicà Publicacions de l'Abadia de Montserrat l'any 1988. Al segon volum d'aquestes actes hi trobem la ponència "Notícia d'un diccionari manuscrit català-francès de 1718".

L'única possibilitat de consulta d'aquesta rara obra, excepte anar a veure l'original, ens la proporcionà la Societat Castellonenca de Cultura, la qual l'edità sota el títol Una Nomenclatura catalano-francesa del 1718 (estudi de Germà Colón Domènech i Maria Pilar Perea), Col·lecció llibres rars i curiosos, núm. XXIX, Castelló de la Plana, 2005. Aquesta obra presenta una magnífica anàlisi lingüística detallada de l'obra. Agraeixo a la presidenta de la Societat cultural Elena Sánchez i al Sr. Olucha, del Museu de la Diputació de Castelló la tramesa d'aquest interessant estudi.

Per acabar, les imatges. Si observeu la primera d'elles (augmentarà si hi cliqueu) descobrireu amb precisió l'any de creació del món: el 4052 aC (amb permís de les múltiples i incomprensibles reformes de calendaris). L'autor del diccionari ho expressa amb més elegància: "Justament ha cinch mil set cents setanta anys fins al present de 1718". I que al present de 2007 encara hi hagi qui creu en sopes de gasos que exploten... I per als malpensats, direm que la segona de les imatges no està al revés; és així com penja al Museu de l'Almodí de Xàtiva, en reconeixement al calorós tracte que Felip V els dispensà ara fa justament tres segles.

8 comentaris:

  1. Com que l’elogi debilita, només diré que aquest article m’ha semblat ‘mo interes’.

    Trobo que hauries d’obsequiar els teus lectors amb algun fragmentet (per exemple) de “Las malas accions que produeixan los Vicis”.

    Si mai tinc un fill es dirà Josep, que ja serà molt original. I si no, Capracio.

    Crec que la cadena del saber i la del plagi s’acaben a l’inici.

    ResponElimina
  2. Ja em perdonaràs:

    Noms femenins de Sant Julià, anys 1670-1699

    Agna
    Agna-Maria
    Agnès
    Àgueda
    Ancil•la
    Andreua
    Àngela
    Angelina
    Antònia
    Bàrbara
    Basílica
    Caterina
    Coloma
    Damiana
    Dominga
    Dorotea
    Elena
    Elisabet
    Engràcia
    Esperança
    Estefania
    Eufèmia
    Eulària
    Francesca
    Germana
    Gerònima [o Jerònima]
    Gertrudis
    Gràcia
    Isabel
    Isabèl•lica
    Joana
    Josefa
    Llúcia
    Maciana
    Madrona
    Magdalena
    Margarida
    Maria
    Maria-Àngela
    Maria-Magdalena
    Maria-Rosa
    Maria-Tresa
    Martina
    Miquela
    Mònica
    Nadala
    Pasquala
    Petrona
    Petronil•la
    Rafaela
    Serafina
    Tadea
    Tecla
    Tresa
    Úrsula
    Valentina
    Varònica
    Victòria

    ResponElimina
  3. No cal perdó per la teva generositat onomàstica. Només agraïment.

    Som-hi. Faig una tria de

    Las malas accions que produeixan los Vicis, y las Pacions desenfrenadas.

    Bojarró, ò Sodomitich
    Borratxeria ò embriagués
    Crim, y Criminos
    Desvergonyiment
    Embustero
    Exis ò bruxeria
    Fornicació
    lladronici (en castellà, salteamiento, diu)
    Matansa
    Mormuracio
    Perfidia
    Puteria, ò Bordell (amb les seves companyes Putejar, Puto ò Putero, Puta ò Bagassa i la pitjor, Puta atrotinada)
    Desflorar una donsella
    Ruhí
    Trampos ò enganyador
    Arcaboteria
    etc.

    Encara penso en la teva darrera afirmació del primer comentari. És una bona paradoxa.

    D'on surten aquests noms? Capítols matrimonials, llibretes de baptismes? Són un pèl més vells que els que he posat jo (triats entre d'altres), però en general no són tan inusuals ara. A Andorra sou més assenyats o què?

    ResponElimina
  4. M'he deixat comentar que la "Puta atrotinada" en francès la tradueix per "Garce de soldat". Mala vida que donen els militars...

    ResponElimina
  5. Algunes d’aquestes males accions no han canviat d’estatus, he he.

    Més assenyats? A mi l’únic que se m’acudeix és que a Andorra no hi ha hagut decrets de Nova Planta, ni dictadures, ni guerres! Potser costa d’assimilar de lluny, però són molts segles en què les estructures de la societat andorrana es van mantenir gairebé inalterables. Ara, tot ha canviat, un canvi radical fins i tot en els noms de la canalla.

    Encapçalament:
    Repertori alfabètic dels noms femenins a Sant Julià de Lòria segons les actes dels anys 1670-1699

    Bibliografia:
    PALAU, Montserrat (1989). Els noms de bateig a Andorra al segle XVII. Andorra la Vella: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra.

    Mira, tot això m'ha fet pensar en la 'gràcies a deva', en la feminització de noms i cognoms. En faré unes 'aixarnoles'. A Sant Julià de Lòria hi ha una casa coneguda pel nom de cal Gràcies a Déu; a la mestressa tothom li deia la Gràcies a Deva.

    ResponElimina
  6. Llibretes de baptismes, llavors. Al Prat es van cremar a la guerra, però a Sant Boi n'hi ha de molt velles (en tinc una de 1700 amb una història ben curiosa).

    Només del meu llogarret, el Prat, tinc més de 900 registres de renoms, malnoms, motius, noms de casa i demés parents. I els fenòmens com feminitzacions són habituals, entre tota una amplia gamma de recursos que té la llengua viva. La discusió bloc/blog és una ximpleria davant del que els parlants realment fem amb les paraules.

    ResponElimina
  7. No trobo el teu mail i ho escric aquí. Crec és interessant per les teves coses de lexicografia. Casa de subhastes EDURAN, Catàleg nº 81- novembre,2007, a "Libros": 49.- ( Diccionari greco-latino). PORTUS, Emilio. "Suidae lexicón". ( 2 toms). Diccionari gres-llatí. Segle XVII. Génova. Apud Petrum & Iacobum Chouët. 1619. Preu de sortida: 35 €.
    www.eduran.com
    A reveure
    Xavierq

    ResponElimina

Quelcom a dir?