El francès és, després del castellà i del llatí, la llengua amb què més diccionaris bilingües o multilingües trobem en la lexicografia catalana fins al Fabra (1932). Anem a fer una llista cronològica d'aquesta relació amb els veïns de dalt:
- 1642: Dictionario castellano - Dictionaire françois - Dictionari català, de Pere de Lacavalleria, Barcelona: n'hi ha una altra edició de 1647 i, segons alguns autors, una prèvia de 1641. Aquest diccionari és una reedició del vocabulari plurilingüe de Noel de Berlaimont (1a ed.: Anvers, 1530, flamenc-francès; 2a ed.: Lovaina, 1551, on afegeix el castellà i el llatí.). Lacavalleria només va afegir el català a l'obra de Berlaimont. És el primer manual de conversa en català.
- 1718: Mèthodo per encontrar ab facilitat lo arreglament de vàrios y differents vocables segons la construcció del Univers, ab los principals termes dels arts y cièncias: sota aquest títol s'amaga un diccionari manuscrit català-francès en 92 pàgines. L'únic exemplar existent és a la important Biblioteca del Centre de Lectura de Reus. L'any 2005 la Societat Castellonenca de Cultura en féu una edició impresa, sota el títol, Una Nomenclatura catalano-francesa del 1718 (estudi de Germà Colon i Maria Pilar Perea).
- 1771: Promtuario trilingue (Cathalan, Castellano y Francés), de Joseph Broch, Imprenta de Pablo Campins, Barcelona: l'autor era mossèn i professor de francès, i en un deliciós pròleg del qual algun dia parlarem es declara directament imbècil (!). Els termes estan agrupats per camps temàtics i separats en tres columnes. A les pàgines d'aquest diccionari que reproduïm (clicar per ampliar) hi apareixen només diferents tipus de cavalls, un animal que al segle XVIII devia ser tremendament popular:
- 1839: Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans, de Martí, Bordas i Cortada, Imprèmpta de Joseph Torner, Barcelona: diccionari quintilingüe en dos volums. N'hi ha una altra edició de 1842, en tres volums i amb la llengua castellana en primer lloc. Justifica la inclusió del francès "habend observad las infinitas relaciòns que per sa incomparable industria tè aquest Principat ab lo vehí regne de Fransa".
- 1905: Diccionari Català-Francès-Castellà, d'Antoni Bulbena i Tosell, Stampa d'en Francesch Badia, Barcelona: aquest diccionari fou molt útil pels estudiosos estrangers de fa cent anys.
- 1917: Vocabulaire Français-Catalan de Blanic. Rara obra manuscrita que no va ser publicada fins l'any 2005 per Edicions Trabucaire (Canet de Rosselló). Recull 10.269 mots i altres aspectes de la llengua.
- 1921: Diccionari de les lléngues Francesa & Catalana / Dictionnaire Catalan - Français, d'Antoni Bulbena i Tosell, Impremta Badia, Barcelona: aquest és el primer dels diccionaris publicats abans de Fabra on trobem un vocabulari francès-català.
- 1927: Pal·las. Diccionari Català-Castellà-Francès, d'Emili Vallès, Editorial Pal·las, Barcelona.
- 1932: Diccionari Català Francès i Francès Català, d'A. de Rius Vidal, Llibreria Bonavia, Barcelona: desconeixem si és anterior o posterior al Fabra del mateix any.
Entrades
Algunes d'aquestes obres es poden consultar i descarregar en PDF a través del Google books. Per exemple el Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá de 1839.
ResponEliminaAquesta mateixa obra també es troba, en dos volums, a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.
Salutacions cordials
Vïctor Pàmies
[Raons que rimen]
Certament,Víctor.
ResponEliminaEls de Google Books, però, no han fet del tot bé la feina. Moltes de les pàgines parelles del pdf no es poden llegir completament. Aquest és un diccionari voluminós, de més de mil pàgines cada volum, i amb l'enquadernació del seu exemplar no el devien poder obrir del tot a l'hora d'escanejar. A la Vives està millor. I és una obra de fàcil localització, per sort.
Salutacions per a tu també!
N'he trobat un altre:
ResponElimina- Diccionari bàsic francès català, amb la col.lab. d'en Bernat Rieu, Reinald Dedies, Domènech Bernardó. Perpinyà, Centre pluridisciplinari d'estudis catalans, 1975^ 19 cm. 203 pàgs.
Ressenyat a:
- d'en Robert Lafont, professor de la Universitat de Montpeller a la "Revue des langues romanes", n^^ LXXXI-1974, p. 517.
- del romanista i sociolingüista alemany Georg Kremnitz a la revista OC, n- 248, hivern 74-75, p. 57-58.
- de l'hispanista Daniel Meyran a "Les langues Neolatines", any 75, fascicule I, na212,p. 119-20-21.
- del professor de la universitat de Barcelona Joan Solà al seu llibre "Del català incorrecte al català correcte", p. 227-77, edicions 62.
- de la revista SERRA d'OR, Barcelona, primavera 1975.
- d'en Gerard Vassalls de la Universitat de Perpinyà a "Sant Joan i barres", n- 58, hivern 74-75, p. 25-27.
Hi ha molta bibliografia sobre el rossellonès en una obra de Pep Vila: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/viewFile/54078/64513
Mare meva, quina senyora referència...
ResponEliminaA l'apunt només he posat diccionaris prefabrians, però. De després em temo que n'hi ha una bona pila.
Miro això del rossellonès.
Gràcies!
Quatre ínfimes contribucions a aquesta excel·lent pàgina:
ResponElimina1626: Vocabulario de seis lenguas en que se declaran los nombres de los arboles, yerbas, frutas y otras cosas [les llengües en qüestió són: castellà, català, llatí, italià, portuguès i francès] dins la trad. cast. del Llibre dels secrets d'agricultura, de fra Miquel Agustí (Lluís Roure, Perpinyà). L'edició prínceps es reproduí en facsímil anys enrere (Alta Fulla, Barcelona, 1988). El facsímil digital d'una reedició posterior, de 1722 (el vocabulari comprèn les pàgines 479-495), és consultable a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives. Encara que no es tracta d'un diccionari independent, sinó un lèxic auxiliar d'un manual, i que l'accés s'ha de fer pel castellà i no pas pel català, sembla que podria obrir aquest llistat (encara que llavors potser l'hauria d'encapçalar la trad. cast. del Dioscòrides feta pel Dr. Andrés Laguna a Segòvia la primera meitat del segle XVI, vg. Colón i Soberanas 1986: 85).
1718: La primera notícia d'aquest diccionari manuscrit la va aportar el meu compatrici Josep Murgades a l'AILLC el 1988: "Notícia d'un diccionari manuscrit català-francès del 1718", dins Actes del Vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Tolosa de Llenguadoc, 12-17 de setembre de 1988), vol. II, p. 109-120. Barcelona: PAM, 1989. Fou qui descobrí el manuscrit i l'adquirí per a la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, de la qual era aleshores director.
1841: Diccionari Menorquí, Español y Francês, d'Antoni Febrer i Cardona (vg. Marcet i Solà, fitxa n.º 1986), editat modernament per Maria Paredes (Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2001, 1a reimpr. 2005).
1902: Vocabulario trilingüe castellano-menorquín-francès, [atribuït a Salvador Fàbregues per Rico i Solà (1995: 141)], Salvador Fábregues, Ciudadela.
1917: Diccionario de diccionarios; castellano, latino, portugués, francés, italiano, catalán, inglés y alemán, d'Artur Masriera, Montaner y Simón, Barcelona: malgrat que la llengua que relaciona les equivalències d'aquest diccionari en quatre volums és el castellà, es podria considerar incloure l'obra en aquest llistat.
Encara alguna altra cosa menor:
ResponElimina1844: «Mots catalans-français» i «Mots catalans-français groupés autour d'un mot principal», tots dos dins Leçons pratiques de grammaire, faites à l'École d'adultes de Perpignan: dans lesquelles l'orthographe d'usage est enseignée au moyen de la langue catalane, p. 150-168 i 169-191, respectivament, de Jean Mattes, J.-B. Alzine, Perpinyà. Se'n pot consultar el facsímil digital a Gallica: http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k4240673
Li agraeixo molt la feina que em dóna, benvolgut anònim! L'apèndix ja és en camí.
ResponElimina