23 de setembre de 2007

L'enigma Paton III

Aquest acudit contemporani del dibuixant britànic Fran ens mostra la vigència del personatge del Dr. Johnson dins de la cultura anglòfona.

Respecte al ressò del cas, cal destacar l'article escrit per l'ínclit Màrius Serra a la secció "El runrún" de La Vanguardia del 13 de setembre. Serra ens recorda que la monumental biografia del Dr. Johnson escrita per James Bowell, Vida de Samuel Johnson, ha passat a la història com la primera obra del gènere biogràfic.

Estem en un moment crític dels nostres escudrinys. Hem escrit a l'amo del pub "Dr. Johnson" d'Ilford per aconseguir respostes però només hem obtingut silenci, el silenci de qui no vol parlar perquè sap que ha de callar, o a l'inrevés. Hem escrit comentaris als blocs més importants sobre la nostra pista del pub, com el de l'editor del Times Literary Supplement, però tampoc n'hem tret l'aigua clara. Sembla que molts prefereixen oblidar abans de plantar cara als fets.
Però no tot són males notícies. Tenim la transcripció de dos moments del judici especialment significatius:

1- Euan Macmillan, l'advocat defensor: "I am not in the position to elaborate further on the reasons for this offence, although Paton said that he will tell me at some stage."

Tot i que no ha donat les raons del seu acte, Paton ha confessat a l'advocat que les donarà en algun moment, però no davant del tribunal.

2- El Jutge Purdy:
"It seems to me pre-meditated. He purchased the hammer on his own admission. Depending on what the psychiatric team say, I will inform the court what reports to order and whether we will commit this case to the crown court or not."

Pel jutge és un acte premeditat. Paton, un sense sostre, comprà el martell el mateix dia i podem dir que gairebé s'entregà després de donar-li ús a l'eina.

Aquí trobem més diàlegs de la vista.

Des de l'objectivitat que ens proporciona la distància, continuem atents als esdeveniments.



3 comentaris:

  1. Teoria 1: Paton va assolir la condició de homeless quan la seva dona, professora de Gramàtica, li va demanar el divorci i va pirar amb els fills per anar a viure amb un company de càtedra, deixant el nostre home mig mort, tant en el pla espiritual com en l'econòmic.

    Conclusió: algú n'havia de pagar els plats i el pobre Johnson, inductor de coneixences perverses, hi tenia tots els números.

    ResponElimina
  2. Benvolgut Mr. Geller,
    És d'agrair la seva febril imaginació, però com haurà constatat, jo prefereixo altres camins.
    Mr. Gradgrind, un dels personatges de Hard times de Dickens ho expressa així:
    "In this life, we want nothing but Facts, Sir: nothing but facts.”
    Dit això, li confesso que comparteixo amb vostè la sospita d'alguna intervenció femenina, però encara no aventuro res.

    ResponElimina
  3. No sé què en diria Mr. Gradgrind, però també és cert que la realitat sempre supera la ficció. I si la supera, serà perquè la pren com a referència i posa el llistó una miqueta més amunt. Necessitem un punt de sortida.

    De totes formes, i veient el cas que a terres britàniques està eclipsant l'Enigma Paton, temo molt que mai en treurem l'entrellat o que ens facin combregar amb una versió falsa. No ho permeti, li ho prego.

    ResponElimina

Quelcom a dir?