Endraperós

En el seu viatge a través de l'espill, Alícia troba un llibre on apareix aquest clàssic text:

Aquest és un text completament invertit. No només l'ordre de les lletres és invers, sinó que la forma de cada lletra també està invertida. La clau està en emmirallar-lo. Aquí tenim una versió del poema en català. I aquí hem posat la versió en judeoalemany, la llengua dels jueus asquenasites, també coneguda com a jiddisch. Sense por d'errar direm que aquest deu ser un dels poemes traduïts a més llengües de la literatura universal.

Reprenem el fil (quin fil?). El diccionari invers de la llengua catalana és una màquina d'allò més pràctica. Consisteix en una base de dades informàtica que capgira els 67.566 lemes del DIEC1 i els torna a ordenar alfabèticament. Cadascuna de les entrades en el seu ordre correcte remet a l'edició en línia del DIEC2.

El seu autor, tot i tenir la modèstia de no aparèixer a la pàgina web, és Oriol Vilaseca. Per aquests móns virtuals hem localitzat un Oriol Vilaseca, webmaster barceloní nascut el 1974. Pensem que és ell, bàsicament basant-nos en l'any de naixement. El va crear pels volts del 2004.

Quins usos té això? Més dels que semblen. Per això totes les llengües amb cert nombre de parlants disposen tant d'una traducció del poema de l'Endraperós, com de diccionaris inversos. A més de l'interès per al lingüista, aquests diccionaris s'anomenen també diccionaris de la rima. Poetes, lletristes de cançons, confeccionadors de mots encreuats, escrabblistes i demés manipuladors verbals són usuaris d'aquests curiosos repertoris lexicogràfics.

Queda pendent fer-ne la versió actualitzada amb el DIEC2, que arriba als 69.988 lemes (encara lluny, però, dels 83.500 del GDLC).

També existeixen versions de diccionaris capgirats publicades en paper:

- MASCARÓ, J.; RAFEL, J. Diccionari català invers amb informació morfològica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990.

- MASSÓ, M. L.; SUBIRATS, C.; VASSEUX, P. Diccionari invers de la llengua catalana. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona: Laboraitoire d'Automatique Documentaire et Linguistique, 1985. (el de la imatge)

(Endraperós és el nom amb què el molt intel·ligent Josep M. Albaigès bateja Jabberwocky, que és tant l'animaló de la imatge com el títol del poema carrollià. Amadeu Viana, de qui desconeixem si és tan intel·ligent, el tradueix com a Xerramiquera. Les dues denominacions són defensables per múltiples i estranyes raons. Això sí, sembla clar que no hi ha altres opcions possibles.)