1 de setembre de 2007

L'enigma Paton


La comunitat lexicogràfica internacional està consternada.



Dimarts, 7 d'agost de 2007. National Portrait Gallery, Londres. Mark Paton està visitant tranquil·lament el museu. Va recorrent les sales. Són gairebé les sis de la tarda, hora que el museu tanca les portes. La megafonia avisa que els visitants han d'anar abandonant el recinte. Mark Paton arriba a la sala de la planta superior on pengen els retrats pintats per Sir Joshua Reynolds, primer president de la Royal Academy. Troba a Laurence Sterne, l'autor de Tristam Shandy, l'actor David Garrick i tot d'altres personatges públics de mitjan segle xviii, entre ells, Samuel Johnson.
Samuel Johnson, o simplement Dr. Johnson, és considerat un dels millors crítics de la literatura anglesa. Els especialistes es debaten entre ell o el Dr. Marlowe com a autors de l'obra completa de William Shakespeare, que com tothom sap no escriví pas Shakespeare. Entre les moltes i importants obres que Johnson sí escriví, trobem, en un lloc d'honor, A dictionary of the English Language (1747-1755). La tríada sagrada de la lexicografia anglesa la composen, per ordre cronològic, Johnson, Webster i Murray. Fou només un parell d'anys després de finir el seu diccionari que el seu amic, el retratista Reynolds, l'immortalitza en una tela de 128x102 cm. Johnson fou un personatge popular en el seu temps i el seu país. A la National Portrait Gallery trobem 36 retrats seus, dels quals 26 són obra de Reynolds.

Aquest és el quadre que Mark Paton contempla ara mateix. Paton porta una bossa amb ell, l'obre, n'extreu un martell i comença a colpejar el centre de l'obra, la panxa del lexicògraf Johnson. Trenca el vidre protector (és una obra valorada en uns 2,5 milions d'euros) i pot fer quatre cops de martell abans que el redueixin, sense oferir resistència. El forat més gran és de 6,5x4,5 cm. L'arma resta penjant a la tela. La restauració han calculat que costarà uns 15.000 euros.

El senyor Paton té 44 anys i és britànic. Totes les informacions indiquen que no té feina, i alguns fins i tot que és un sense sostre. El seu advocat defensor, Euan MacMillan, va intentar treure importància al fet durant el judici, afirmant que Paton no tenia res contra el pintor o el lexicògraf ("He has nothing against Sir Joshua Reynolds or Samuel Johnson, the subject of the painting"). El jutge del districte Quentin Purdy no ho té tan clar i ha demanat una avaluació psiquiàtrica abans de dictar sentència.

No se sap, per ara, si l'atac fou per atzar o premeditat, però analitzant-ne els detalls cadascú pot extreure les seves conclusions. Que és, si fa no fa, el que farà el jutge Purdy. D'altres ja han llençat el crit al cel. Mals temps per a la lexicografia.

(Gràcies per la informació, germanet Puigmalet)

4 comentaris:

  1. El seu victimisme, Puigmalet, resulta malaltís, alhora que tan fingit com pretesament impostat. Es veu d'una hora lluny que tot és una hàbil maniobra conspirativa del gremi de lexicògrafs a la recerca d'una emergència tristament avui perduda. De fet, no m'estranyaria que vos figuréssiu amagat al teló d'aquesta funció.
    Atentament,
    O. Vidal

    ResponElimina
  2. Res de conxorxes lexicomaçòniques, si us plau. Les interpretacions esbiaixades com la seva no oculten la transcendència dels fets, que he intentat narrar de la manera més objectiva i clara.
    Mark Paton a sou del gremi desvalgut dels fills del Dr. Johnson? S'atreviria un catòlic a calar foc al Vaticà per despertar més vocacions? Ury... Geller?

    ResponElimina
  3. ¡Derrítete, puigmalet, derrítete!

    Bé, si vos no us heu fós després d'aquestes paraules, potser podríeu passar-vos pel meu nou blog.

    Encara no tracto qüestions tan transcendentals per a la lexicografia, però tot arribarà.

    www.oriolvidal.wordpress.com

    ResponElimina
  4. Després de tot, només em vols de plataforma de promoció de les teves misèries blocaires... Tots sou igual... Snif, snif.
    Amb atenció us seguiré, senyor Vidal!

    ResponElimina

Quelcom a dir?