28 de novembre de 2007

La paleta lexicogràfica de Kosuth

Després de les "Proto-investigations wittgenstenianes", Joseph Kosuth decidí reflexionar sobre la idea de l'art com a idea.


La pintura, com a forma d'art, només és pensable si hi ha colors. La llum i els colors són la base real de la pintura. Quina és la formulació teòrica més acotada dels colors? La dels diccionaris. Doncs som-hi.













Grey
Red












Green

Blue


Definicions d'un diccionari anglès i un d'alemany. La paleta lexicogràfica d'un pintor preocupat per qüestionar-se la seva condició d'artista.






Yellow

5 comentaris:

  1. A veure si som lexicogràficament exactes:
    (1) "La pintura només és pensable si hi han colors": home, doncs no, també hi ha pintors amb blanc i negre, el net del Freud, Lucian, sense anar més lluny, em sembla que te pintures amb b/n. És a dir, la pintura és produida o reproduida i per tant pensable, en colors o en b/n. Una altre cosa seria la fotografia no digital, doncs si anaves amb carret b/n per força havies de pensar contrastos i saturacions al disparar la imatge: si no, no valia la pena (però això seria un off-topic)
    (2) La llum i els colors no són la base real de la pintura: ho són els pigments de la casa Titanlux o Rembrandt i com els veiem nosaltres de manera subjectiva. Tornem-hi, la llum i els colors són la base objectiva de la fotografía.(escriure amb llum).
    (3) La formulació teórica més acotada dels colors??? Déu meu. Quina vols, la corpuscular , la ondulatòria, l'electromagnètica, Newton, Descartes, Maxwell... Amb una petita frase i una gràfica, es té la "formulació teòrica MÉS acotada dels colors". En un diccionari hauriem de fer ús de milions i milions de definicions, ad infinitum, per "acotar teòricament" els colors. qualsevol càmara fotogràfica de consum t'en dona milions...au, a escriure definions al diccionari!!!

    Ai, Kosuth...si és que moltes vegades tinc la sensació que hi ha artistes que haurien de passar gana...

    Si és que m'ho has posat a guevu ;-)

    ResponElimina
  2. Uau! Quina exhibició! puigmalet.com ha estat demolidor, exhaustiu i encertat.

    És el problema de reivindicar entitats o disciplines minoritàries: que sovint les crosses amb què et recolzes destorben més que no pas ajuden.

    No tinc el (mal)gust de conèixer aquest Kosuth. Però des de l'exosfera artística he de dir que sembla ben bé el típic mediocre que troba el seu espai inventant-se una fricada.

    Deixar-se estafar encara és legal, però.

    ResponElimina
  3. Ury, dius que ha estat demolidor? Vols dir que l'has llegit?:

    1: el blanc i el negre no són colors??? Mira els diccionaris, si us plau. Si precisament són els colors que Kosuth utilitza en aquestes obres!
    2: Doncs on hi ha real hi poses objectiva. Això t'ho concedeixo, però és un matís, simplement.
    3: Creus que serà millor la definició que no s'acaba mai? El raonament humà és el que és gràcies a l'acotació de la realitat, a la capacitat de definir l'esquívola realitat amb poques paraules: les justes. Però si des de l'Edat mitjana que això se sap! Recordes la navalla d'Ockham? Doncs això!
    I una càmara fotogràfica no et dóna una definició d'una fotografia, et dóna una fotografia; em sembla que confons les dues realitats. Precisament Kosuth reflexiona sobre això! Mira els apunts anteriors que li he dedicat.

    I, per cert, en cap moment (o si ho he fet se m'ha escapat) no he jutjat la seva importància artística. Però té una connexió lexicogràfica evident.

    ResponElimina
  4. Hola germanet,
    (1) NO, el blancc i el negre no són colors: són conceptes que fem servir per definir allò que absorbeix o reflecteix la totalitat de l'espectre. Precisament per això, per fer-se entenedors, hi ha gent que els anomena "colors acromàtics": curiosa deficinió! Però no es això el que volia dir: de fet no anava tant a fons: em referia només a que, per un artista pintor, l'existència o no dels colors i la seva percepció no és definitòria del seu art. Pot no veure-hi o veure malament (Artis Muti), i pot pensar i representar el que vol expresar sense colors, és a dir en b/n, que no són colors. I, tot sigui dit, els pintors no fa n servir b/n, fan servir grisos més o menys saturats, com tot-hom, si no, no ho veuriem.
    (3) aquí em sembla que diem tots dos el mateix: precisament el que jo volia dir és això, que si ens posem a fer definicions de colors, com fa aquest benaventurat, no acabarem mai: per això m'ha extranyat que en diguessis la "formulació teòrica més acotada dels colors"; el raonament humà té formes més encertades d'acotar l'esquivola realitat. Doncs, com dic, amb unes frases i una gràfica hi tens tots els colors acotats, definits i representats pel raonament humà.

    Coincideixo, que té una dimensió lexicogràfica evident, crec que és obvi, però potser no tant conceptual con l'has interpretada. Crec que és només una boutade d'algu que no té res a fer diumenge a la tarda.

    ;-)

    ResponElimina
  5. El blanc i el negre són colors en l'estricte sentit que jo (i crec que Kosuth) els utilitza: són els colors de la paleta, les taques de color de pintura que qualsevol pintor té a la seva paleta. En aquest sentit concret (i en un altre sentit més genèric, també) parlem del color blanc i del color negre. Per un físic potser són altres coses, però aquí són colors com els altres.
    Malgrat el teu artístic desconeixement, Kosuth és un artista conceptual conegudet (autor de tractats teòrics sobre l'art conceptual i influït per Wittgenstein). No és un paio hiperfamós ni estic dient que sigui genial ni el contrari, però no és un que passava per aquí, tampoc. Sobre gustos, no entro. Jo no entro en interpretacions conceptuals gaire profundes. El que mostro és bastant evident (potser massa simple i tot per a un puigmalet).

    ResponElimina

Quelcom a dir?