I de família lèxica, Ferrer, figurat, Font, formació de paraules, freqüència, font bibliogràfica o de consulta...
-----
L'iconòfor d'aquesta lletra, és òbviament, el senyor forner en plena fatigant activitat, que és la de fornejar. La claror que desprèn el foc ens arriba des de la boca del forn.
L'il·lustrador, Apel·les Mestres, datà aquest iconòfor amb l'any 1888 (cantonada esquerra inferior). Com ja havia explicat, aquestes dates són les úniques referències temporals que tenim per saber l'any d'edició d'aquesta obra, que és la tercera edició del Labèrnia (1888-1892).
Dins l'entrada de 'Forn' d'aquest diccionari:
L'il·lustrador, Apel·les Mestres, datà aquest iconòfor amb l'any 1888 (cantonada esquerra inferior). Com ja havia explicat, aquestes dates són les úniques referències temporals que tenim per saber l'any d'edició d'aquesta obra, que és la tercera edició del Labèrnia (1888-1892).
Dins l'entrada de 'Forn' d'aquest diccionari:
"EN LO FORN Y RENTADOR SE DIU TOT LO MAL Y BO. ref. Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben. En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno."Qui estigui interessat en refranys populars catalans que miri aquí, el fantàstic i molt seriós recull paremiològic de Víctor Pàmies i Riudor. Avui ja en porta fitxats més de 1.100! I no s'atura. O si no, el seu refranyer temàtic: de refranys nadalencs, per exemple, en trobem la quantitat de 711! Tota una gesta cultural, la seva.
Entrades
Joan, m'acabes de donar més feina. Ho saps?
ResponEliminaNo tenia previst buidar el Labèrnia. Però ja veig que serà una bona font per afegir al Refranyer català-castellà.
De moment, i per anar fent boca, afegeixo el que ens brindes avui. Moltíssimes gràcies. I ja tornaré per passar-te l'enllaç. Sempre és bo trobar una excusa per venir a veure què has escrit de nou. :-)
Per cert, suposo que ja saps que amb elcercador de llibres de Google tenim accés a una edició del Labèrnia del 1840.
Pots crear-te una biblioteca en línia o descarregar-te en pdf els llibres que t'interessin.
Merci pels enllaços.
ResponEliminaAquest del 1839-40 és la primera edició, que té també els refranys, però no té els iconòfors d'Apel·les Mestres que poso al bloc (només a la tercera edició hi són). Tenir-lo en línia és genial, però com tenir-lo en paper...
Endavant les atxes i els refranys!
He trigat una mica, perquè l'he volgut documentar i completar bé, però ja ho tinc: gràcies, Puigmalet!
ResponEliminaHe pogut comprovar que al Diccionari de Saura, que estic buidant ara, hi era, però tot just vaig per la lletra B i aquesta va per la E. I l'he trobat explicat en alguns altres repertoris catalans.
És brutal la feina de recuperació que feu gent com vosaltres.
ResponEliminaWebs com els vostres haurien d'estar subvencionats... o, si més no, ben difosos per mitjà d'una senzilla campanya. Ho dic de debò.
Víctor, realment té donat feina, perquè has completat la fitxa molt bé. L'agraïment no calia, però la veritat em fa il·lusió.
ResponEliminaUry, completament d'acord en el cas dels refranys, però no es pot comparar al meu bloc que potser té una mica de divulgació però té més de de lleure i divertiment. Però gràcies igualment. De debò també.
Molt bo, el refrany.
ResponEliminaI el Pàmies és un crac. Un dia d’aquests m'haig de posar a buscar algun refrany que potser no tingui recollit. A vore.
Parlant de Fabra, sabeu si era misogin?
Ja fa uns mesos vaig arreplegar aquestes perles del seu diccionari.
Quatre ‘perles’
1. Al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC, el de Fabra) dos dels exemples de ‘cervell’ són aquests: ‘El savi X és un gran cervell’. ‘És una dona sense cervell’. Ara, al Diccionari de la llengua catalana (el DIEC) hi ha aquests dos: ‘Aquella dona és un gran cervell’. ‘No té ni mica de cervell’.
2. El mateix ha passat amb ‘banya’.
(DGLC)
‘Posar banyes a algú’: enganyar-lo la seva muller mancant a la fidelitat conjugal; tenir un altre tractes il•lícits amb la seva muller.
‘Portar banyes’: es diu del marit enganyat.
(DIEC)
‘Posar banyes a algú’: la seva parella, enganyar-lo mancant a la fidelitat conjugal.
‘Portar banyes’: haver estat enganyat pel cònjuge.
3. Un exemple de ‘provocar’ al DGLC: ‘Una dona que provoca els homes’. Ara no trobareu aquest exemple al DIEC.
4. Fabra va posar com a exemple d’‘intel•ligent’: ‘És un home intel•ligent, molt intel•ligent’. I ara, al DIEC hi trobem (ai las!): ‘És una dona intel•ligent, molt intel•ligent’.
Ury, no sempre s'ha de relacionar feina ben feta amb feina subvencionada. Malauradament, moltes iniciatives pel català provenen de la societat civil.
ResponEliminaPotser costa més d'engegar i de tirar endavant, però et dóna més autoritat i independència.
Puigmalet, s'ha de saber ser agraït. Aquell article te'l dedico, perquè tu l'has gestat i has fet que existeixi abans del que li correspondria "alfabèticament" ;-) Moltes gràcies, de debò!
Reflexions en català (marc?), estic segur que en trobaràs un fum de refranys amb equivalència castellana que encara no he recollit. Tot just porto mig any posant-lo en solfa i em queden moltes obres importants per documentar.
Sobre Fabra, cal tenir en compte que el Diccionari Fabra, del 1932, si no vaig errat, és fruit de la tradició lexicogràfica recollida a l'Institut d'Estudis Catalans i no pas una obra personal.
Missògin? No ho crec. Més aviat un home de finals del XIX i primers del XX. Les referències a "homes" o entrades amb el masculí només s'expliquen perquè en català (i en moltes altres llengües) el gènere no marcat s'expressa en masculí.
O sigui, que quan apareix un substantiu en masculí tant pot ser realment masculí com un genèric masculí/femení. Mentre que si l'entres en femení, només és femení.
És clar que pel camí hem perdut el dual i el neutre, però les coses de la lingüística han anat així. :-)
Ja ho sé que els masculí també és genèric. No té res a veure amb el que dic.
ResponEliminaNo sé si són seus, però els exemples que he donat demostren que l’autor és absolutament misogin o odiava la seva dona.
Marc.
En el món de les parèmies la misogínia sí que sembla habitual.
ResponEliminaAixò del Fabra em sembla que ja t'ho havia sentit abans, Marc. No crec que sigui excusa dir que era un home de fa cent anys, com insinua el Víctor. Fa cent anys també hi havia gent amb diferents sensibilitats, tot i que predominés una visió 'diferent' de la dona. Desconeixent les biografies sobre Fabra dubto que un aspecte així hi aparegui. Les biografies acostumen a elevar als altars a personatges com ell.
Respecte a 'banya': Labèrnia diu dins de 'Fer portar banyes': s'empra per a donar a comprendre que la muller manca a la fidelitat conjugal'. I dins de 'banyut' diu:
'Es diu del marit víctima de les infidelitats conjugals de la muller'. Sona semblant, oi?
Dels altres tres exemples no he trobat equivalències, però Fabra recull informació de diccionaris catalans, castellans, francesos (sobretot del Dictionnaire Général de la Langue Française de ca. 1900) i anglesos.
Però clar, saber la font de cada exemple no trauria importància al fet que ell accepta aquests exemples. Crec que tens raó, i segur que algun expert en el personatge ho podria confirmar.