3 d’octubre de 2007

Iconòfors


La il·lustració ornamental de caplletres que anem mostrant amb l'abecedari d'Apel·les Mestres té una llarga tradició dins de la lexicografia. Anem a fixar-nos en els nostres veïns de dalt a partir d'una web on es recullen 388 caplletres de 68 diccionaris francesos diferents. Els diccionaris van des de finals del segle XVII fins l'actualitat, tot i que la major part d'il·lustracions pertanyen al XIX.

La web està encara en construcció, però ja hi podem trobar moltes imatges. Una de les seves virtuts és un índex lateral que ens permet fer moltes recerques diferents: per diccionari, il·lustrador, categoria d'iconòfors, època, etc.

Una de les innovacions de la web és que analitza moltes de les caplletres i en separa allò que ella anomena iconophores, que són senzillament els dibuixos ornamentals que rodegen la lletra i que comencen per ella. Amb el vostre permís, a partir d'ara parlarem en català d''iconòfors', mantenint l'estructura del mot, format per 'icona' i '-for', un sufix grec que significa 'portador'. La síl·laba tònica serà la penúltima, agafant els models de criòfor, cromòfor, carpòfor, esporangiòfor o galactòfor, per posar alguns exemples de mots amb el mateix sufix. Per la qüestió de l'accent també tenim en compte els mots iconòlatra o iconògraf. No tots els dies s'inventen paraules noves, però aquest substantiu ens calia en aquest humil espai. En resum, els iconòfors són imatges portadores de la inicial a què acompanyen.

L'autor de la pàgina web és Eric Jouffrey, però l'autora de l'estudi és una professora d'anglès a Grenoble que porta unes llargues trenes, Thora van Male, qui també ha pogut publicar en paper aquesta bella història de l'art lexicogràfic.

Els francesos, d'una gran tradició lexicogràfica, continuen avui en dia fent diccionaris amb caplletres il·lustrades. Un dels millors exemples és el del Petit Larousse Illustré, que cada any presenta un artista diferent. L'any 1905 va ser l'innovador Eugène Grasset qui il·lustrà el primer Petit Larousse Illustré. L'any 2005 fou el dissenyador internacional Christian Lacroix l'encarregat de celebrar el centenari d'aquest diccionari. Un exemple de la seva feina:












PD: Hem enviat a Thora van Male aquest article i ens ha comunicat el seu goig. També ens ha dit que ha fet una exposició itinerant a França i que també es dedica a donar conferències sobre el tema. Ens n'alegrem. Enguany la Thora ha tret un nou i bellíssim llibre sobre la història de l'alfabet.

3 comentaris:

  1. Interessants sens dubte totes aquestes compilacions que estàs fent. Bonica paraula aquesta que adoptes dels iconòfors. Una llàgrima per un art que desapareix, com tant d’altres, fruit del canvi que no es deté. Una llàgrima no més, unes arts desapareixen i unes altres apareixen de noves. Com les llengües, com els homes.

    ResponElimina
  2. Moltes llàgrimes són, Toni. Aquesta setmana s'ha publicat la notícia que un 40% de les llengües del món desapareixeran aquest segle (A Austràlia i Amèrica bàsicament). Diuen que la diversitat lingüística està més en perill que la biològica. Moltes llengües no estan emparentades amb cap altre i no tenen fonts escrites. Amb la llengua nivkh, de Sibèria oriental, expressen cada número de 26 maneres diferents. Receptes culinàries, mites, remeis... Cultures.

    ResponElimina
  3. Ep, això ho podríem fer aquí amb els nostres diccionaris catalans?

    ResponElimina

Quelcom a dir?