la teua ànima, un diccionari

Com veus inaudibles en moments de soledat suprema,
quan tot calla i ressona l'eco del buit que ens gela la mirada
dels ulls que t'han deixat de buscar.
Però al nostre interior
hi la la teua ànima, un diccionari
per tal d'interpretar les lliçons necessàries
de la superació personal.
I creixent nosaltres, creixes tu.
Aprovem sabent
i sabent, podem ensenyar.
I, quan sabem, ens adonem que poc sabíem.
I et preservem com al rei dels escacs,
soldats de la llum
contra la foscor.

Fragment del poema "Ets sever en el teu amor", al llibre De l'ànima del valencià Lluís Roda, Ed. Bromera, Alzira, 2006, Premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia.

De l'ànima és el subtítol del diàleg platònic Fedó. El tema principal d'aquest diàleg és la immortalitat de l'ànima, però un dels seus atractius principals és que Plató hi narra la mort de Sòcrates per ingesta de cicuta.
Al De Anima, Aristòtil exposa la seva teoria sobre el tema, lleugerament diferent a la del seu mestre Plató.

Ibn Hazm va ser un intel·lectual àrab del s. XI exilat a al-Andalus. A Sevilla van cremar els seus llibres i ell va escriure això al respecte:

دعـوني من إحراقِ رَقٍّ وكـاغدٍ وقولوا بعلمٍ كي يرى الناسُ من يدري
فإن تحرقوا القرطاسَ لا تحرقوا الذي
تضمّنه القرطاسُ، بـل هو في صدري
يـسيرُ معي حيث استقلّت ركائبي
وينـزل إن أنـزل ويُدفنُ فـي قبري

"Dejad de prender fuego a pergaminos y papeles,
y mostrad vuestra ciencia para que se vea quien es el que sabe.
Y es que aunque queméis el papel
nunca quemaréis lo que contiene,
puesto que en mi interior lo llevo,
viaja siempre conmigo cuando cabalgo,
conmigo duerme cuando descanso,
y en mi tumba será enterrado luego"

(La traducció és de José Miguel Puerta Vílchez; amb l'àrab no m'atreveixo)