24 d’octubre de 2007

la teua ànima, un diccionari

Com veus inaudibles en moments de soledat suprema,
quan tot calla i ressona l'eco del buit que ens gela la mirada
dels ulls que t'han deixat de buscar.
Però al nostre interior
hi la la teua ànima, un diccionari
per tal d'interpretar les lliçons necessàries
de la superació personal.
I creixent nosaltres, creixes tu.
Aprovem sabent
i sabent, podem ensenyar.
I, quan sabem, ens adonem que poc sabíem.
I et preservem com al rei dels escacs,
soldats de la llum

contra la foscor.


Fragment del poema "Ets sever en el teu amor", al llibre De l'ànima del valencià Lluís Roda, Ed. Bromera, Alzira, 2006, Premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia.




De l'ànima és el subtítol del diàleg platònic Fedó. El tema principal d'aquest diàleg és la immortalitat de l'ànima, però un dels seus atractius principals és que Plató hi narra la mort de Sòcrates per ingesta de cicuta.
Al De Anima, Aristòtil exposa la seva teoria sobre el tema, lleugerament diferent a la del seu mestre Plató.

Ibn Hazm va ser un intel·lectual àrab del s. XI exilat a al-Andalus. A Sevilla van cremar els seus llibres i ell va escriure això al respecte:

دعـوني من إحراقِ رَقٍّ وكـاغدٍ وقولوا بعلمٍ كي يرى الناسُ من يدري
فإن تحرقوا القرطاسَ لا تحرقوا الذي
تضمّنه القرطاسُ، بـل هو في صدري
يـسيرُ معي حيث استقلّت ركائبي
وينـزل إن أنـزل ويُدفنُ فـي قبري

"Dejad de prender fuego a pergaminos y papeles,
y mostrad vuestra ciencia para que se vea quien es el que sabe.
Y es que aunque queméis el papel
nunca quemaréis lo que contiene,
puesto que en mi interior lo llevo,
viaja siempre conmigo cuando cabalgo,
conmigo duerme cuando descanso,
y en mi tumba será enterrado luego"

(La traducció és de José Miguel Puerta Vílchez; amb l'àrab no m'atreveixo)

5 comentaris:

  1. Deliciós. Em recomanes el llibre del Lluís Roda? No n'he llegit res.

    "Y es que aunque queméis el papel
    nunca quemaréis lo que contiene"

    M'agrada.

    ResponElimina
  2. "El nombre de poetes suïcides supera, de molt, el de qualsevol altre grup.
    Cosa que el converteix en un dels oficis més perillosos, a més de pitjor pagats.
    El lector és l'assassí".

    Això també és de Roda.
    El que he llegit d'ell m'agrada, però no en tinc una opinió formada.
    Del tres poetes que he tret fins ara, qui més conec, i poc, és la Rafart. Costa entrar-hi i t'hi pots perdre, però te la recomano.

    ResponElimina
  3. amic, hoy he descubierto tu blog. permíteme que la primera vez no haga mención a la entrada. después de la sorpresa inicial y de acomodar mi vista, quiero dejar aquí mi felicitación porque tu blog se ve perfectamente, letra grande. accesibilidad. fantástico. y, claro, como persona curiosa, eché un largo vistazo por tus entradas, ¡que ganas de pasar un buen rato en tu sitio!. lo dicho...
    gràcies!
    òscar.

    ResponElimina
  4. Gràcies, Òscar!
    Jo també fa temps que passejo pel vostre. I pensar que m'escrius tu abans que la teva amiga matalassera... Salut, poeta!

    ResponElimina
  5. El lector no és l'assassí dels poetes. "Només" és la soga.

    ResponElimina

Quelcom a dir?