30 d’octubre de 2007

Els diccionaris signats

Com no podia ser d'altra manera, la gent que té altres formes de comunicar-se necessita de recursos diferents per fer-se entendre. I entre aquests, trobem també els recursos lexicogràfics. Comencem per la gent sorda, que utilitza la llengua de signes o signada.


La diversitat lingüística del món també és present en les llengües de signes. Hi ha dos sistemes principals de comunicació amb els dits o dactilologia, el simbòlic i l'icònic. El primer, més conceptual, és el que utilitza la llengua de signes anglesa, per exemple. El segon, amb el qual imitem amb els dits l'objecte (si és material) o el signe gràfic, és el cas del català o el valencià. Aquestes llengües, com les altres, també disposen del seu alfabet.

Les llengües de signes no tenen una relació directa amb les llengües estàndards. Així, la llengua de signes catalana o llenguatge signat català (LSC) no té una relació directa amb allò que entenem normalment per llengua catalana. Els parentius s'estableixen entre les diferents llengües de signes. Catalunya va ser la pionera a Espanya, l'any 1994, d'aprovar
una proposició no de llei sobre la promoció i difusió del coneixement de la LSC. Les llengües de signes dels valencians i dels balears no disposen d'aquesta protecció, per exemple.

I de diccionaris com anem? L'Institut de LLEnguatge de Signes de CATalunya (ILLESCAT) de la UAB va publicar l'any 2003 un diccionari ben peculiar, el Dilscat, elaborat mitjançant 1.500 vídeos. Aquests van complementats per les paraules escrites en català, castellà, anglès i portuguès. Si el voleu adquirir us podeu dirigir a la seu d'ILLESCAT, al c. Marquès de Sentmenat, 37, local 8, de Barcelona, o demanar-lo a qualsevol llibreria.




Més recent és el diccionari Mira què dic (Diccionari interactiu multimèdia). Presentat en societat aquest mes d'octubre (aquí en tenim la notícia), és un projecte educatiu que ha portat 10 anys de feina de 15 persones d'un grup de treball del Centre Educatiu Les Aigües de Mataró. Inclou, per a cada terme, un vídeo de la paraula signada, la fotografia del signe, el dibuix de la paraula i el so (veu). Trobem un índex alfabètic dels termes i un índex temàtic. És la manera més completa, en l'actualitat, d'apropar-nos al LSC, sobretot si ens volem adreçar a nens i nenes. És un projecte que supervisa també l'ILLESCAT. L'edició en llibre+DVD és de Publicacions de la Universitat de Barcelona. Aquesta edició completa inclou 3.ooo paraules en 21 camps semàntics, així com d'altres aplicacions multimèdia, però malauradament la versió disponible a Internet és molt reduïda (per ara hi trobem només 44 termes) i no sabem si es penjarà sencer.

Afegit el 4/12/07:
He localitzat aquest tercer diccionari sobre el tema, en venda a ebay.
És el Diccionari temàtic de llenguatge de signes català, d'Ignasi Martín i Marisa Alvarado (Lleida, ed. pels autors, 2a ed. de 2004). Els autors pertanyen a la Llar del nen sord de Lleida. Té 660 pàg. i aquest ISBN: 84-609-0634-5.

4 comentaris:

  1. No deixes (i no deixis) de sorprende'm, Puigmalet. Ho toques tot menys la gràcia de Déu. O sí?

    ResponElimina
  2. Vols que m'estarrufi com un andiot o què? Merci, company.

    ResponElimina
  3. Paper, paper.
    Coses com els diccionaris donen sentit a la deforestació.

    ResponElimina
  4. Doncs ahir, darrer dia del 2011, vaig comprar aquest Primer diccionari general i etimològic de la llengua de signes catalana. A la llibreria del passaig de Gràcia van dir-me que era el primer que venien. És curiosíssim i friso per llegir la teva crònica, perquè això que li diguin 'etimològic' m'intriga.
    Bon i 'etimòlogic' any 2012, per si de cas!

    ResponElimina

Quelcom a dir?