"La lexicografia és per damunt de tot una activitat artesanal que construeix un objecte social, que és el diccionari. Aquest objecte, però, ha de ser al mateix temps un objecte útil i una obra d'art, en el sentit més ple de la paraula."Alain Rey
Alain Rey (1928-) és director, des dels anys 60, dels diccionaris francesos Le Robert. El text és un fragment d'una entrevista de M. Teresa Cabré a París, el febrer del 93, publicada íntegrament al núm. 17 de la revista de filologia Caplletra.
Aprofitant el tema de la citació lexicogràfica, incloc un dels textos que més m'agraden sobre el llibre com a objecte útil i obra d'art, coneixement i bibliofília. És una breu prosa poètica del Quadern d'Albinyana (1982) de Joan Perucho, un dels més importants escriptors i bibliòfils de casa nostra. Un regal:
Aprofitant el tema de la citació lexicogràfica, incloc un dels textos que més m'agraden sobre el llibre com a objecte útil i obra d'art, coneixement i bibliofília. És una breu prosa poètica del Quadern d'Albinyana (1982) de Joan Perucho, un dels més importants escriptors i bibliòfils de casa nostra. Un regal:
GUTENBERG
Sota la rosa de foc de Fahrenheit 451, hom hi veu les cendres il·luminades dels Aldo, els Elzevir o els Bodoni. Hom hi veu, també, a la llum dels jardins de Barcelona, la saviesa i l'elegància tradicionals, que han fet aptes, per a la nostra felicitat, les més pulcres edicions de textos i d'imatges. Ho han fet acompanyades per les veus dels poetes i els augurs, sota un sostre de campanes i coloms, o a l'ombra severa dels arxius i biblioteques que atresoren l'enderrocada grandesa del passat. Talment una autèntica fortuna. Com una rosa de cendra il·luminada.
Entrades
Quan feia segon de BUP, el professor de llatí ens va dir que els diccionaris són obres d'art. Ens vam quedar parats. Al llarg del curs ens va encomanar la passió que sentia pels diccionaris. Anàvem a la biblioteca a remenar. No sé si ara a les escoles s'ensenya que els diccionaris serveixen per altres coses que no són buscar el significat de 'finisecular'.
ResponEliminaGràcies per aquests articles tan lluminosos.
el "regal" de Perucho és molt maco, però que algú el vagi recordant també és un bonic regal.
ResponEliminaA reveure
Xavier
Marc: T'envejo la memòria d'aquests moments feliços de la joventut. I tenia tota la raó del món. Ara potser les edicions no són tan esplèndides (no tenen l'elegància tradicional) i cal trobar la bellesa en el contingut (la saviesa), però també hi és, esperant algun valent que s'hi capbussi. Que bonic...
ResponEliminaAprenent de copista: avui al matí recordaven a la ràdio el moment en què Perucho decidí deixar de ser jutge. Enmig d'un judici, li preguntà a algú el nom i aquest li contestà que no li sortia dels collons dir-li. I jo veig una persona que escriu com ell i m'imagino l'escena i ho tinc clar. Un gran escriptor. Fins aviat
Gràcies per seguir les meves Desdefinicions. El teu comentari m'ha permès conèixer el teu bloc i t'he posat un enllaç a la secció Altres blocs. Et proposo fer el mateix per a agermanar els nostres blocs.
ResponEliminaSalutacions.
Els diccionaris estan bé, però us falla molt el màrqueting.
ResponEliminaAhir, pels voltants del cine, vaig veure una noia més que massissa amb una totxana de diccionari. Era el de "Lenguaje soez, argot y noséquèmés", però compta.
D'acord que els cinemes eren els Renoir, per quelcom és quelcom. Per cert, a veure quan aconseguim normalitzar-los i que es diguin "Renoi!", que és com molt més nostrat.
Per cert, la meva primera paraula cercada en un diccionari va ser "cagón", en un "Necesitas un Vox". L'impacte de veure paraulotes escrites va ser brutal.
ResponEliminaDesprés, gràcies al "Canigó", li vaig guanyar 1.000 peles de l'època a mon pare, que em va desafiar amb la pregunta: "Quin és l'únic nom d'home en castellà que no té cap de les lletres de 'Carlos'?"
Què vol dir amb això del màrqueting, Mr. Geller? Jo sóc aquí per il·luminar (com diu sàviament el Marc) i no per vendre cultura. Llegeixi el text "Gutenberg" lentament i deixis portar pel llenguatge. És simplement això. De fet, sóc aquí per il·luminar-me jo, em temo.
ResponEliminaRespecte al llenguatge vulgar, que ja sé que és el que més usa i aprecia, tinc en el cap un altre apunt sobre el tema, a partir de l'impagable Diccionari de renecs i paraulotes (i execracions, blasfèmies, flastomies, imprecacions, malediccions, injúries, insults, invectives, fàstics, blasmes, penjaments, vituperis,... i paro d'escriure que no s'acaba mai) de Pere Verdaguer.
Una ABSOLUTA joia que li recomano vivament de COMPRAR. Per exemple, inclou 50 sinònims de "masturbar-se" o 18 de "fer una fel·lació"... Li dic per fer dentetes.
Hola, ahir vaig enviar-te un mail, però crec que no va anar bé. No recordo el que deia, però era alguna cosa així com: en el meu blog poso Frases sobre Bibliofília i opinions de diferentes coses. Moltes de les coses que poso són de llibres que he llegit i d'articles que corren per Internet.
ResponEliminaEtc, etc. Però no em va agradar gens, ho de "aprenent de copista". Soc Biblioaprenent... .
A reveure.
xavier
Quin embolic!
ResponEliminaÉs que ara no sé si em referia a tu, Xavier. El segon comentari d'aquest apunt el signa "aprenent". Si cliques aquest aprenent t'apareix a la descripció "copista i amant dels llibres". Doncs, aprenent i copista, "aprenent de copista", que és a qui jo em referia. No sé si ets tu mateix o no, però no t'enfadis per coses així, home...
Sí era jo. Passa que no tinc ni idea d'informàtica i no sabia d'on sortia això de "Aprenent", ara jo ho sé i ho he canviat. Ho vaig fer un dia i no sabia ni quan ni com.
ResponEliminaArreglat ( crec).
Gràcies, he aprés una mica més.
A reveure.
Xavier