"Tot enaixí"
- A en Jaume, pilot i embriagamots
Com el pilot fulleja el dietari
cercant un rumb al vol que ell sol comanda
i no llegeix pels núvols ni en la randa
de l'horitzó cap signe del llunari,com l'embriac que als llimbs del seu desvari
d'un brusc rampell clarivident s'abranda,
fa cua al mot, al món demana tanda,
i amb urc escriu un nou diccionari,així mateix m'embranco jo en la idea
buscant al mot un fonament de roca
on bastir llar, on esmolar la brocaque amago als ulls, on créixer amb la marea,
on del present esbullar al vent la troca
i el propi pas reprendre a la volea.
Sonet del barceloní Carles Torner dins Als límits de la sal, Editorial Proa, Premi Carles Riba 1984, poemari escrit a París quan tenia vint-i-un anyets.
Escoli: La randa és la punta i el llunari és el calendari de les llunes o qualque llibre de prediccions; urc és orgull; la volea és un cop donat a quelcom que vola abans que caigui a terra per tal que torni a pujar enlaire.
Cal deixar constància que el poema és un doble homenatge. El més evident és al llibre Sol i de dol (1947) de J. V. Foix. En concret, en aquest llibre trobem el poema que comença "Com el pilot que força els governalls / Quan ix del Prat, i per salvar un pollanc / Arrisca, incert, el vol, i en tòrcer un branc / Tem pel país, ell que menysprea els falls...". Un sonet, igualment, on apareix l'aeroport del Prat, vés qui ho diria. El segon homenatge és a Ausiàs March. Aquest escrigué una cobla que comença per "Si com lo taur se'm va fuit pel desert". També tenim en aquest poema una comparació que ocupa la primera meitat del text. I a l'inici del segon bloc de versos, on apareix també la figura del poeta, trobem el vers "tot enaixí em cové llunyar de vós". El títol del poema de Torner.
Carles Torner és, en l'actualitat, el responsable de l'àrea literària de la presència catalana a la Fira de Frankfurt, que no és poca cosa.
Ningú haurà notat, i per això ho diem, que els dos poemes que fins ara hem citat aquí, el de Susanna Rafart i el de Carles Torner, han guanyat el premi Carles Riba de poesia, amb 17 anys de diferència. L'ús poètic del diccionari haurà contribuït sens dubte al seu mèrit literari.
Cal deixar constància que el poema és un doble homenatge. El més evident és al llibre Sol i de dol (1947) de J. V. Foix. En concret, en aquest llibre trobem el poema que comença "Com el pilot que força els governalls / Quan ix del Prat, i per salvar un pollanc / Arrisca, incert, el vol, i en tòrcer un branc / Tem pel país, ell que menysprea els falls...". Un sonet, igualment, on apareix l'aeroport del Prat, vés qui ho diria. El segon homenatge és a Ausiàs March. Aquest escrigué una cobla que comença per "Si com lo taur se'm va fuit pel desert". També tenim en aquest poema una comparació que ocupa la primera meitat del text. I a l'inici del segon bloc de versos, on apareix també la figura del poeta, trobem el vers "tot enaixí em cové llunyar de vós". El títol del poema de Torner.
Carles Torner és, en l'actualitat, el responsable de l'àrea literària de la presència catalana a la Fira de Frankfurt, que no és poca cosa.
Ningú haurà notat, i per això ho diem, que els dos poemes que fins ara hem citat aquí, el de Susanna Rafart i el de Carles Torner, han guanyat el premi Carles Riba de poesia, amb 17 anys de diferència. L'ús poètic del diccionari haurà contribuït sens dubte al seu mèrit literari.
Entrades
Empadronaré els meus fills al Prat perquè tinguin un professor de català com Pompeu mana.
ResponEliminaPerò vós teniu fills? La lexicografia demana una dedicació absoluta del cos i l'ànima, si gaudiu del privilegi de tenir-ne.
ResponEliminaPer cert, els meus alumnes desconeixen que em dedico a aquests afers. L'estatus de professor ja és prou extravagant com per voler un humiliar-se més.
Salut, Mr. Geller!