18 d’octubre de 2007

Morrejar-nos en línia

Com s'ha dit i repetit des de finals de març de 2007, els catalans ja podem morrejar-nos amb tota tranquil·litat, sobretot amb la tranquil·litat normativa que atorga l'IEC en sancionar la correcció del mot en qüestió. Llàstima que no puguem cabrejar-nos amb la mateixa legitimitat!

La màquina d'avui no necessita cap presentació, de tanta publicitat que s'ha fet amb la seva edició impresa. La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, conegut com a DIEC2 té, a l'igual que el seu antic company de l'any 1995, el DIEC1, una versió en línia per a consultes per Internet. És aquest el diccionari normatiu de tots els parlants, i la seva consulta hauria de ser sovintejada (que bonic m'ha quedat). No cal ni pagar els 67€ que costa l'edició impresa. L'accés per Internet és gratuït.
La consulta en línia pot ser bàsica o avançada. La consulta avançada ens permet buscar dins de les definicions i dels exemples. Per exemple, hem cercat el mot Anna dins dels exemples, i trobem quatre mots, la majoria religiosos, on hi apareix: claustre, col·legiata, escolà i ocupar. Curioses relacions podem establir a partir d'aquestes coincidències.
Aquesta cerca avançada també ens permet cercar la llengua d'origen. Així sabrem que el català normatiu només accepta un mot que ve del suec: skarn, un tipus de roca.
Hi ha més opcions, però depèn de la curiositat de cada usuari d'anar-les descobrint.
Per si ens costa fer alguna cerca també hi trobem un apartat d'instruccions.

(L'original de la foto que il·lustra aquest article, el "Baiser de l'Hôtel de Ville" de Robert Doisneau, va ser venut en subhasta fa poc més de dos anys per 155.ooo€ (tot i que l'estimació del seu valor era d'entre 15 i 20 mil). La noia que hi apareix, l'actriu Françoise Bornet, és qui es va vendre la foto. És una imatge preparada i feta per encàrrec de la revista America's Life. Miquel Pujadó li dedicà la cançó "El petó de Doisneau").

5 comentaris:

  1. Ocell de la família dels oriòlids, d’uns 24 centímetres de llargada, amb el plomatge del cos groc i el de la cua i de les ales, negre.
    Oriol foll.

    Jo utilitzava el grec.cat, però aquest, definitivament, fa més el pes, ofereix més opcions. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Per mi, el més remarcable del DIEC2 és la millora tècnica en la disposició i en l’elaboració del material; els articles estan més ben organitzats, amb una numeració més clara, hi ha més exemples, més informació gramatical i més clara, i sortosament han desaparegut comentaris com "En algunes contrades".

    Les subentrades s’han inclòs sistemàticament dins l’article corresponent al seu nucli sintàctic. O sigui, sintagmes lexicalitzats com 'jugar a la borsa', 'jugar-se la camisa', 'jugar amb foc', etc., són dins de l’article 'jugar', i abans no (p. ex.: 'jugar-se la camisa' era a l’entrada de 'camisa').

    Pel que fa als andorranismes, algun periodista 'expert' en la matèria va sentenciar que
    la no-inclusió d’andorranismes com 'clípol' comporta que escriure aquests mots continuarà sent un "error lingüístic". És totalment al revés. Si volem que algun dia 'clípol' surti al DIEC l’hauríem de fer servir molt més.


    Salut.

    ResponElimina
  3. Oriolus oriolus, estàs fet un bon pàjaru, i tocat del bolet (el reig bord, en concret), a més.

    Marc, estic d'acord que 'en algunes contrades' no ve a dir res, o que el que deia és irrellevant, però les marques dialectals no estaria malament tenir-les, si fossin més informatives, clar. Però deu ser difícil i portaria malentesos per als puristes, imagino.
    Òbviament, el pitjor dels errors lingüístics és no usar els andorranismes a Andorra, digui l'IEC el que digui.

    ResponElimina
  4. Això, això, Marc: les màquines d'en Climent i en Pol al poder!!!

    Clípol ferever! (Ja que no preguntes, Puigmalet, és el nom que reben els autobusos d'Andorra.)

    ResponElimina
  5. Tens raó, Ury. Se m'havia passat el detall. Així m'agrada: incisiu!

    ResponElimina

Quelcom a dir?