El pintor Don Ripper va decidir fa temps donar-li un nou ús al seu vell diccionari escolar. El procés és fàcil: l'obre, selecciona una paraula que li és prou inspiradora, n'arrenca el full i pinta allò que les muses lexicogràfiques li han suggerit al mateix full del vell diccionari.
Imagino els dubtes de l'artista havent de triar la millor paraula de cada pàgina, sabedor que condemna les altres a ser bàsicament un suport cobert de colors per ressaltar la glòria de l'escollida. ¿Haurà fet bé de triar illuminate (la quarta imatge), quan també tenia illusion o image o fins i tot imagination al mateix full?
Imagino els dubtes de l'artista sabent que, cada cop que arrenca un full, el seu diccionari escolar s'empetiteix. Paradoxes de l'art: la inspiració decreix mentre la producció augmenta. ¿Se li acabarà l'ars longa quan s'acabi el seu llibre brevis?
Finalment, imagino els dubtes de l'artista veient el seu vell company d'infantesa esventrat i esquarterat sense oposar resistència (com feia l'oncle Jack, ¿oi?), una imatge d'allò que un pot arribar a fer amb el seu passat per tal d'adequar-lo al sempre insatisfactori present.
(Si algú no veu on és la definició lexicogràfica a la primera pintura, li suggereixo que simplement cliqui la imatge i li apareixerà amb més nitidesa).
Imagino els dubtes de l'artista havent de triar la millor paraula de cada pàgina, sabedor que condemna les altres a ser bàsicament un suport cobert de colors per ressaltar la glòria de l'escollida. ¿Haurà fet bé de triar illuminate (la quarta imatge), quan també tenia illusion o image o fins i tot imagination al mateix full?
Imagino els dubtes de l'artista sabent que, cada cop que arrenca un full, el seu diccionari escolar s'empetiteix. Paradoxes de l'art: la inspiració decreix mentre la producció augmenta. ¿Se li acabarà l'ars longa quan s'acabi el seu llibre brevis?
Finalment, imagino els dubtes de l'artista veient el seu vell company d'infantesa esventrat i esquarterat sense oposar resistència (com feia l'oncle Jack, ¿oi?), una imatge d'allò que un pot arribar a fer amb el seu passat per tal d'adequar-lo al sempre insatisfactori present.
(Si algú no veu on és la definició lexicogràfica a la primera pintura, li suggereixo que simplement cliqui la imatge i li apareixerà amb més nitidesa).
Entrades
m'agradaria veure que en farà de les tapes :)
ResponEliminaI a mi m'agradaria saber la barreja de sentiments que provoca en tu la destrucció física d'un diccionari, encara que sigui per motivacions artístiques :-))
ResponEliminaCom diria la meva àvia: Quanta feina malaguanyada!
ResponEliminaMalgrat la destrucció de diccionaris (depèn quins siguin no hi ha problemes morals...) has publicat altres artistes que amb el mateix suport en treien més profit. Aquest no m'ha acabat d'agradar... però tot és qüestió de gustos!
Un suport menys dolorós de fer servir podria ser una guia de telèfons... en temps de Google,qui les fa servir?
ResponEliminaTrigo a respondre perquè aquests dies estic (i estaré) una mica desconnectat per un tema de salut familiar que, per sort, sembla que va per bon camí.
ResponEliminaClidice: Les tapes es mengen. Acompanyades d'una birra, millor.
Assumpta: Home, hi ha artistes que m'agrada molt el que fan, com la Jane Prophet, i d'altres que no tant, com aquest mateix. Hi ha una barreja de sensacions, com acostuma a passar.
Pisco: Comparteixo el teu gust. Jo rarament opino. Acostumo a mostrar l'escalivada i prou.
Elenaranda: M'has fet recordar allò del Perich: "El diccionari i la guia telefònica són els dos únics llibres escrits per ordre alfabètic que han tingut èxit".
Espero que aquest familiar teu es posi bé ben aviat :-))
ResponEliminaTot molt millor. Gràcies!
ResponEliminauna bona font d'inspiració, també per la pintura, per què no? els he trobat preciosos, gràcies!
ResponEliminaGràcies a tu i benvinguda!
ResponElimina