Els noms de les medecines

L'any 1992, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, amb assessorament del TERMCAT, va publicar l'Índex de fàrmacs, la primera obra que va regular els noms dels fàrmacs en llengua catalana. S'hi van incloure unes 3.000 denominacions, tenint en compte sobretot l'Index Nominum: international drug directory 1990/91 de la Swiss Pharmaceutical Society (Stuttgart: Medpharm, 1990), l'obra de referència internacional sobre productes farmacèutics.

Edició del 2007 (19a) de l'Index Nominum

Uns quants anys després, el mateix Col·legi de Farmacèutics, juntament amb el TERMCAT, va actualitzar la informació del 92, amb el resultat del Lèxic de fàrmacs (Barcelona: Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, 2008; obra patrocinada per l'obra social de Caixa Sabadell). Es va prescindir de la meitat de les denominacions d'aquella primera obra (la nomenclatura dels fàrmacs és molt canviant) i se'n van afegir gairebé la mateixa quantitat, arribant a les 2.794 denominacions.


Cadascuna de les 2.794 entrades d'aquest lèxic inclou:

- El nom en català, amb la categoria gramatical, o sigui, s'indica si són substantius masculins o femenins. Els noms dels fàrmacs són femenins si acaben en a àtona (la diclofenamida, la moroxidina...) i masculins en tots els altres casos (el diclofenac, el morniflumat...). Aquesta és una de les Normes pràctiques per a la versió catalana de les denominacions comunes internacionals (DCI) de les substàncies farmacèutiques (Barcelona: Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, 1992; en línia).

- Els equivalents en castellà, francès i anglès (per aquest ordre), agafats bàsicament de la base de dades suïssa Mednet - The Medicines Information Service, de l'OMS, en línia. La grafia de les quatre denominacions acostuma a semblar-se molt. Per exemple, tiletamina (ca), tiletamina (es), tilétamine (fr) i tiletamine (en).

- El número CAS, una identificació numèrica única per a cada compost químic que atorga el Chemical Abstracts Service, CAS, de la Societat Americana de Química, en línia.

- Finalment, les accions terapèutiques o mecanismes d'acció principals de cada fàrmac. Així, el frovatriptan és un antimigranyós, mentre que el ganirelix és una hormona sexual.

Exemple d'entrada: ibuprofèn (p. 134)

Òbviament es tracta d'una obra amb un sentit pràctic principal, i s'entén que no inclogui informació etimològica, que seria ben interessant per als amants de la llengua. També constatem, en algun exemple, que hi ha petites divergències amb d'altres diccionaris. Així, el Lèxic parla d'ibuprofèn mentre que l'edició impresa del Gran Diccionari de la Llengua Catalana (2004) recollia ibuprofè, tot i que l'edició digital del mateix GDLC opta ara també per ibuprofèn.


Aquesta obra és un bon exemple de l'harmonia entre lletra impresa i lletra digital que permeten les noves tecnologies. A banda de l'edició impresa (que imagino deuen tenir totes les farmàcies) el TERMCAT manté una versió en línia regularment actualitzada (la darrera actualització és del febrer de 2010). En el moment de redacció d'aquest apunt, l'edició digital inclou 2.868 denominacions, 74 més que l'edició impresa del 2008. A més, també es poden consultar, de manera separada, el nous fàrmacs incorporats el 2009.

Salut i pessetes, que tot lo demés són punyetes!