4 de març de 2010

Carrers plens

"M'estimo més els carrers plens de català fet malbé que totes les gramàtiques i diccionaris de la llengua"
Joan Solà


Citació que prové de l'entrevista que Jordi Llavina li fa a Joan Solà al núm. 50 (segona època, gener de 2010) de Caràcters, la revista de llibres del Servei de Publicacions de la Universitat de València que dirigeix el professor i escriptor Juli Capilla, que és doblement blocaire: de lletres i de pilotes.

Més que comentar la citació d'en Solà (plena de sentit comú com és habitual en el mestre), voldria recomanar un apunt de Juli Capilla sobre un fet luctuós que m'ha meravellat: Solidaritat amb Lalomanu (Samoa).




10 comentaris:

  1. no t'ho havia comentat mai que sóc la presindenta del club de fans del mestre Joan Solà? ^^

    ResponElimina
  2. Encertada frase però que implicaria una revisió de la gramàtica i de les normes ortogràfiques si s'és coherent del tot!

    ResponElimina
  3. Per cert, impressionant el tema colateral que comentes de la nena i la biblioteca. Què fort!

    ResponElimina
  4. Que uns pares vulguin recordar la memòria de la seva filleta amb un projecte així és absolutament emocionant, impressionant...

    Ostres! Jo també voldria això que diu la frase de Joan Solà... per cert, fa no encara una setmana, anant cap a casa (serien les sis de la tarda, aproximadament) em venien de cara unes dones magrebines amb cotxets de bebè i un parell de nenes ja més grandetes, d'uns sis i vuit anys... Quan em van passar pel costat vaig sentir que les dues xiquetes es parlaven català entre elles :-))

    ResponElimina
  5. Assumpta, això només passa a Reus. :-)

    Puigmalet, aquesta citació quedaria fantàstica al Diccitionari. La vaig llegir, vaig pensar de posar-la, però em vaig distreure en altres coses i tot quedà en aigua de borratges. :-)

    ResponElimina
  6. Clidice: ¿I feu trobades de tupperdiccionaris? M'apunto!!

    Galderich i Assumpta: Això de la nena és tota una lliçó vital. Per a mi va ser curiós començar un apunt amb una citació d'en Solà i arribar a un tsunami de l'altra banda del món.

    Parèmies: Ja la posaré quan em vagui, ja :)

    ResponElimina
  7. Vpamies: a Reus i al Baix Empordà! No vegis la gràcia que em fa veure jugar nens magribins i subharians pel carrer tos ells amb català com a llengua vehicular (és lògic: és el que han après a l'escola i el que els uneix) i, entre ells; quan sónd e la mateixa ètnia,, fan servir els dels pares.

    ResponElimina
  8. Veí, doncs per contra, a casa, els meus fills, catalans, fins i tot entre ells juguen en castellà. Per què? Perquè juguen a videojocs (castellà o anglès only), o juguen als personatges que veuen per la tele (majoritàriament en castellà) o perquè intercanvien cromos (totes les col·leccions en castellà).

    Ja diuen allò que el sabater és el més mal calçat!

    ResponElimina

Quelcom a dir?