Lessicografia e ideologia

Comença avui a Forlì (a l'Emília-Romanya i amb un accent obert o greu a la i que ens és estrany aquí), un nou congrés de lexicografia organitzat pel CLIRO (Centro Linguistico dei Poli Scientifico-Didattici della Romagna) de la Universitat de Bolonya. Enguany, sota el concepte Ideolex, es plantegen les relacions entre lexicografia i ideologia, ja que, sota un aspecte d'aparent neutralitat,

"Il dizionario costituisce il riflesso di valori, norme e ideologie che le circostanze culturali, sociopolitiche e religiose di una determinata comunità o società cercano di legittimare, o semplicement veicolare, attraverso scelte linguistiche lessicali o discorsive in genere." (d'aquí)

Dins del programa trobem diferents aportacions d'universitats catalanes (UAB, URV i UPF en tres ocasions). Si fem cas dels títols, cap d'elles és en català, tot i que hi ha conferències, ponències, comunicacions i lliçons en italià, francès, anglès i castellà (la majoria en aquesta darrera llengua, ja que hi són els d'aquí i els de l'altra banda de l'oceà); tampoc cap d'elles tracta específicament sobre cap diccionari català, tot i que al congrés es parla de diccionaris anglesos, francesos, italians, portuguesos i castellans. Els dos aspectes estan relacionats d'una manera lògica: si es parla de diccionaris castellans, es fa en castellà. Però, ¿per què es parla només de diccionaris castellans? ¿L'aportació catalana a aquest congrés també "costituisce il riflesso di valori, norme e ideologie che le circostanze culturali, sociopolitiche e religiose di una determinata comunità o società..."?