L'extravagant lexicògraf Antoni Bulbena i Tosell

"A tall d'inventari esmentaré l'encara més extravagant Antoni Bulbena i Tosell (1854-1946), que nominalment o sota els pseudònims de Mossèn Borra o Antoni Tallander publicà pamflets com Lliçons familiars de gramàtica catalana (La Acadèmica, Barcelona 1898)."

Rico & Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica, p. 34

Com es pot veure en aquesta citació de Rico & Solà, Antoni Bulbena i Tosell* (1854-1946) no és un personatge gaire apreciat per la lingüística contemporània. Fins i tot l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana indica que publicà "sense gaire rigor" i que les seves obres són "de valor desigual". Probablement totes aquestes afirmacions són certes, tot i que potser també manquen estudis més en profunditat de la seva producció. Extravagant, possiblement. Desconegut, també.


Antoni Bulbena és conegut per ser el primer traductor al català d'El Quixot: L'enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha. Traslladat á nostra llengua materna, y en algunes partides lliurement exposat per Antoni Bulbena y Tusell (Barcelona: Tip. de F. Altés, 1891; amb reimpressions de 1930 i 2005). A banda de l'aportació cervantina, traduí també del francès i del grec (Lisístrata, p. ex.). En conjunt, com a creador o com a traductor, és autor d'una gran producció bibliogràfica (editada o manuscrita), entre la qual s'inclou el Primer assaig de bibliografia mont-serratina, o siga, breu catálech d'aquelles obres que directa o indirectament s'ocupen, ab alguna estensió, del Mont-serrat o de son histórich monestir (Barcelona: Impr. Antoniana, 1899), la Crestomatia de la llenga catalana: des del IXè segle al XIXè (Barcelona: Biblioteca Clàssica Catalana, 1907) o l'Assaig de bibliografia paremiològica catalana (Barcelona: Llibreria Antiga & Moderna, 1915).

Anem a la teca lexicogràfica, que comentarem breument. Quant a diccionaris, que sapiguem, és autor de:

Imatge gentilesia de Galderich & Biblioteca de Catalunya

- Flora pornogràfica francesa. Suplement al argot francès / Flore pornographique catalane. supplément à l'argot catalan (manuscrit datat entre 1891 i 1910). Es tracta de l'esborrany d'un diccionari eròtic bilingüe francès-català i català-francès, que forma part del seu treball d'addicions a l'obra La flora pornogràfica. És el manuscrit 2.145 de la Biblioteca de Catalunya, que el va rebre com a donatiu del mateix Bulbena durant la Guerra Civil. En total, 48 petites fitxes numerades i escrites amb ploma, de mots d'argot sexual. Indica "reservat per no publicar-se". Més informació, a Piscolabis Librorum.



- Diccionari català-francès-castellà o sía promptuari d'aquelles veus e locucions adverbials més propriament usades del poble e dels autors catalans tant antichs com moderns (Barcelona: Stampa d'en Francesch Badía, 1905; sembla que existeix una edició del mateix any de la Llibreria Verdaguer). Amb, aproximadament, uns 37.000 mots. Inclou un pròleg, que fa un breu repàs de la lingüística catalana anterior, un apartat de "pronunciació de les beceroles catalanes" i una "taula sinòptica dels verbs regulars catalans". No inclou definicions, sinó les equivalències en castellà i francès i, en algun cas, sinònims catalans. Al final, un vocabulari de noms de sants igualment trilingüe. Posteriorment, el lexicògraf Emili Vallès utilitzà aquesta obra per al seu Diccionari Pal·las català-castellà-francès (Barcelona: Pal·las, 1927).


- Nou diccionari castellà-català (Barcelona: Imprempta de la Vda. de F. Badía, 1913; sembla que existeix una edició del mateix any de Vda. B. Cantenys). Diccionari que publicà "en lo seu vinticinquè aniversari de publicista català". Amb, aproximadament, uns 40.000 mots. Inclou un "amonestament" inicial sobre lingüística i, al final, un "vocabulari dels noms de fonts castellans de diferent traducció".

- Diccionario catalàn-castellano (Barcelona: Imprenta de Vda. Badía Cantenys, 1919). En aquesta obra l'autor indica que pertany a l'Acadèmia de la Llengua Catalana. Amb, aproximadament, uns 42.000 mots. Inclou un pròleg on fa un breu repàs de la lexicografia catalana recent i parla de qüestions ortogràfiques. Al final, "nombres de pila de varia correspondencia". El coneixem en dues cobertes diferents.


- Diccionari de les lléngues francesa & catalana (Barcelona: Imp. Badia, 1921; reedició de 1922). En una introducció dirigida "als amadors de la germanor entre les lléngues romàniques" fa un repàs de les relacions lexicogràfiques entre català i francès, des del Dictionari de Pere Lacavalleria fins a la seva obra. Inclou els dos sentits: francès-català (uns 26.000 mots) i català-francès (uns 1.200 mots).



Bulbena s'oposà a la reforma fabriana i, lògicament, a les normes ortogràfiques de l'IEC. Ell mateix en parla a Recorts d'un barceloní octogenari (manuscrit de la BC, 1936, p. 32-33), en una citació on acaba fent referència a la seva important vessant bibliòfila:

"Jo metéix, a la llibrería-imprempta del Avenç, ón solía concórrer de tant en tant, per entrevistar-me ab en Cases, tinguerem ab en Fabra algunes controversies, sostenint ell lo principi de la evolució de les lléngues, i pretenía axi cosmopolitzar la catalana, imposant a tot Catalunya lo llenguatge barceloní. A semblant despropòsit solía jo fer-li avinent la solució de continuitat que, d'ençà de la dominació castellana, patía la parla catalana, per més que alguna bona tradició se-n conservava en diferents indrets de Catalunya, i encare en Valencia, Rosselló, Mallorques i Sardenya podríen donar-nos alguna lliço del català únich escrit, qui en lo temps del predomini de la Nostra nacionalitat era oficialment usat. Emperò mal podíem enténdre-ns, com no tenía ell ningun estudi fét dels clàssichs de cascuna d'aquelles regions catalanes, i jo, no solament los conexía, sinó que-n possehía los texts i documents."

Gràcies en part a la seva important col·lecció de llibres, es proclama millor coneixedor dels clàssichs catalans i del català únich escrit durant l'edat daurada de les nostres lletres. Aquest desconeixement en Fabra creu que és una de les raons per les quals el Mestre imposà el català barceloní, una de les clàssiques crítiques a la reforma fabriana. Aquestes postures de retorn al passat no han d'esborrar del mapa, però, la seva gran producció bibliogràfica. Colon & Soberanas (a Panorama de la lexicografia catalana, p. 161), parlant del trilingüe de Bulbena de 1905, comencen una oració amb aquesta subordinada: "Coneixent la mania arcaïtzant del laboriós autor, ...". Bulbena presenta aquesta dualitat: la tendència arcaïtzant que el fa ser antifabrià, acompanyada d'una intensa laboriositat a favor de les lletres catalanes. Bulbena, un dels grans de la lexicografia catalana menor.

* A l'Enciclopèdia Catalana i al CCUC apareix com a 'Tusell' però en els diccionaris sempre signà 'Tosell'.


Més: La connexió entre Boston, la Dansa de la Mort i Antoni de Bulbena i Tosell
Encara més: L'erotisme bibliòfil català, Antoni Bulbena i Tusell