12 d’octubre de 2009

El diccionari castellà-francès-català de Pere Lacavalleria

Marca d'impressor dels Lacavalleria, pare i fill


Tot i portar el nom d'un diccionari, el Dictionario castellano/Dictionaire françois/Dictionari catala de Pere Lacavalleria (Barcelona: Pere Lacavalleria, 1642*) és bàsicament un manual de conversa en tres columnes: castellà, francès i català.

Publicat durant la Guerra dels Segadors, està dedicat (en les tres llengües) al mariscal francès i virrei de Lluís XIII a Catalunya, el marquès Urbain de Maillé-Brézé, qui concedeix un privilegi d'impressió de deu anys escrit en català. Lacavalleria ret així homenatge als francesos, davant l'opressió històrica dels castellans. També dins de la dedicatòria, en Pere Lacavalleria fa referència al moment bèl·lic del país i justifica la poètica/política intenció de l'obra, "apendre las llenguas y reunir los cors":

"Entre tant rumor de armas, judiqui necessari traure a llum aquest Dictionari, instrume(n)t principal per ape(n)dre las lle(n)guas, y reunir los cors; obligacio natural, puix nasqui vassall de sa Magestat. Vint y tres anys ha senyor que habito en Barcelona, en ella aprengui Castellà, y Català, essent mon mestre la Estampa, conseruant ab algun cuydado la llengua Francesa, que aprengui estudiant en las escolas, essent natural de la Aquitania.".
Lacavalleria també fa referència en aquest fragment al seu origen aquità i a la seva professió d'impressor ("essent mon mestre la Estampa"). Aquesta tasca d'estampar es troba documentada a Perpinyà entre 1627 i 1628, any en què es traslladà a Barcelona (c. Arlet amb c. de la Llibreteria). Es creu que va morir a la ciutat comtal cap al 1645, heretant el negoci el seu fill Antoni Lacavalleria, qui farà una segona edició d'aquest Dictionario (Barcelona: Antoni Lacavalleria, 1647). L'altre dels seus fills, en Joan Lacavalleria, es dedicà a la literatura, essent l'autor del cèlebre diccionari Gazophylacium catalano-latinum, imprès l'any 1696, lògicament pel seu germà Antoni.


Portada de l'edició de 1642


Portada de l'edició de 1647


Tornant a l'obra, sembla ser que Pere Lacavalleria va utilitzar el vocabulari plurilingüe de Noël de Berlaimont (iniciat cap al 1530), va copiar-ne els apartats de castellà i francès i va afegir-hi el català. Això explicaria el desgavell dins l'ordre alfabètic de l'obra, ja que Berlaimont va partir del flamenc o del llatí, dues llengües que no consten al llibre de Lacavalleria.

Aquest diccionari consta de dos llibres: el primer (set capítols de diàlegs) tracta d'escenes de la vida quotidiana (menjar, comprar, vendre, escriure cartes, fer-se entendre en un hostal...) i el segon és un vocabulari per tal de poder construir frases semblants a les de la primera part. Els darrers fulls de l'obra contenen les conjugacions dels verbs haver i ésser, així com explicacions en castellà sobre fonètica francesa i en francès sobre fonètica castellana. De la pronúncia catalana dels mots només indica que aquests segueixen, segons els casos, el llatí, el castellà o el francès.


Pàgina del segon capítol del primer llibre

Es diu que la importància d'aquesta obra rau en dos aspectes: que mostra clarament el lèxic habitual de mitjan segle XVII (català oriental, concretament) i en la utilitat per als estudis contrastius entre les tres llengües. De fet, el Dictionario és el primer manual de conversa on apareix el català i l'única obra del segle que compara català, castellà i francès.

No acabarem sense deixar constància, com en el seu moment van fer Colon & Soberanas (1986:103), d'un exemple dels diàlegs recollits a l'obra, referit als intents d'un hoste (A.) per seduir la minyona d'un hostal (F.):
"A. Tirau mas calças, y escalfau mon llit, que jo estic molt mal disposat: jo tremolo com la fulla sobre larbre. Escalfau mon tocado, y apretaume be lo cap., Ola, massa apretau, aportau mon coxi, y cobriume be: tirau las cortinas, y preneulas ab vna agulla: ahont es lo orinal? ahont es la necessaria?
F. Seguiume, y jo vos mostrarè lo cami: montau dalt tot dret, y la trobareu a ma dreta, si no la veyeu, vos la sentireu. Mi senyor no mana v.m. altra cosa? està be?
A. Si germana, apagau la candela, y acercauvos de mi.
F. jo la apagaré quant jo serè fora de la cambra: que es lo que vol? no està v.m. encara be?
A. Tinc lo cap trop baix: alçau vn poc lo coxi, jo no poria jaure tant baix. Lo meu be, besaume vna vegada, y ab axo dormirè millor.
F. Dorma v.m. que no està malalt, puix que parla de besar: abans morir, que besar vn home en son llit, ò en qualseuol altra part. Repose v.m. ab Deu li done bona nit, y bon repos.
A. Moltas gracias bonica minyona."


Més:

- L'article El "Diccionario castellano, francés y catalán" (1642) de Pere Lacavalleria; indicios de una política lingüística en el siglo XVII de Daniel M. Sáez Rivera, (Revista de Filología Románica 2005, núm 22, 97-119).
- L'article de la Viquipèdia sobre l'obra (del qual provenen la majoria de les imatges d'aquest apunt).


* Rico & Solà (1995:111) indiquen que hi ha una altra edició anterior, de 1641. Ens és desconeguda.

5 comentaris:

  1. Ha, ha... aquest diccionari és mé entretingut que els altres!
    Amb diàlegs com el que reprodueixes, i més nombrosos, tothom seria catalanoparlant a hores d'ara!

    ResponElimina
  2. Una mica tot-en-un, no? Ja no se'n fan d'obres d'aquestes, encara que els de converses universitàries s'hi podrien acostar. :-)

    ResponElimina
  3. Pisco: La troballa del fragment és tota mèrit de Colon & Soberanas, però no em podia estar de posar-la, que és una joia com a exemple d'oralitat tavernària.

    Parèmies: De fet va copiar bàsicament a Berlaimont, però té el mèrit de ser el primer manual de conversa amb el català.

    ResponElimina
  4. Genial aquest article, per erudit i per divertit. Jo de tant en tant em torno a mirar el del DIEC2 i la Santíssima Trinitat...Felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  5. Merci per l'elogi, companya blocaire. Confio que l'apunt del DIEC2 i la Santíssima Trinitat apareixerà al pròleg del DIEC3. :)

    ResponElimina

Quelcom a dir?