ls ecus (European Currency Unit, Unitat Monetària Europea) van ser la unitat de compte per calcular el valor del mercat de l'actual Unió Europea entre 1979 i 1999. L'1 de gener de 1999 van ser reemplaçats pels actuals euros, amb el valor d'1 € = 1 ECU*. Entre les raons del canvi del nom hi ha que écu ja era el nom d'una antiga moneda francesa, d'abans de la Revolució Francesa. Euro, en canvi, és un nom neutre per a tots els països. Els ecus, com tothom sap, no van arribar a ser mai moneda ni paper en circulació. Això sí, se'n van fer diverses edicions commemoratives. Potser algú recorda, per exemple, ecus encunyats amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 (no tan coneguts com les monedes commemoratives de pessetes), o els de l'EXPO 92 de Sevilla.Menys conegudes encara són d'altres monedes d'ecus de la sèrie Catalunya dedicades a personalitats com ara Pau Casals, Mercè Rodoreda, Josep Trueta, Enric Granados, Josep Pla, Ildefons Cerdà, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, etc. Es van encunyar entre 1993 i 1997 i tenen un valor de 5 ECU. Fetes d'un aliatge de coure i níquel, totes aquestes monedes fan 38 mm de diàmetre. Al revers totes presenten el mateix encuny, amb el valor i el símbol de la moneda, el nom de la sèrie, l'any de l'encunyació i tres elements gràfics: les estrelles de la Comunitat Europea, les quatre barres de la senyera i una rotllana de vuit sardanistes.
L'any 1997 se'n va encunyar una de dedicada a Pompeu Fabra. Sobre el fons d'una branca o espiga se situen tres elements: el bust d'en Fabra, una ploma d'escriptor i una representació del Diccionari general de la llengua catalana (estil bloc de notes). Per a la imatge del bust, sembla que es van inspirar en aquesta fotografia del lingüista, o bé en una altra de ben semblant:
Aquesta imatge pertany a la biografia Pompeu Fabra de Josep Miracle (Barcelona: Aymà, 1968, p. 557), però en desconec l'autor, que el llibre no menciona.
Des que circulen monedes d'euros (1 de gener de 2002), a l'estat espanyol, a banda del rostre del Borbó, de Cervantes i de la catedral de Santiago de Compostel·la, s'han encunyat monedes commemoratives dedicades a El Quixot, el Tractat de Roma, i al 10è aniversari del naixement de l'euro (enguany). Poca diversitat, la veritat.
*Durant la seva vida, aquesta moneda va tenir tres símbols: ECU, XEU o ₠ (les inicials de Comunitat Europea; un monograma(?) d'ús rar).
PS: La caplletra d'aquest apunt (i potser d'apunts futurs) pertany al catàleg Daily Drop Cap de Jessica Hische.
Entrades
Compostel·la, Gazo.
ResponEliminaTinc un recull de fotos per al dia que facin una moneda per homenatjar-te.
vaja! per una vegada que n'hi fan un d'homenatge i li fan en una moneda que ni tan sols ha corregut per les butxaques! :( està de pega aquest bon home!
ResponEliminaEstupend: Les correccions són benvingudes; les amenaces, també.
ResponEliminaClidice: De fet aquest és un homenatge que resta tancat dels àlbums numismàtics. Per això li he volgut donar una mica de llum.
Trobo la moneda lletjota (aquests sardanistes, aquest diccionari-bloc). Qui va encunyar aquesta cosa?
ResponEliminaDoncs bona pregunta. No sé si es va fer des d'aquí o a Europa, i no he trobat pas la informació.
ResponEliminaEm costa de creure que la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre encunyés aquesta moneda en homenatge a Fabra, o en tot cas no em sembla que fos un homenatge sincer i en tota regla (a més la recreació de la tapa de la primera edició del Diccionari és pèssima: ho havia de dir…).
ResponEliminaA mi em sembla una simple operació més d'apropiació espanyola dels màxims símbols catalanistes. No és casual que entre els personatges "encunyats" hi hagi els catalans més universals i més significats per defensar internacionalment la identitat catalana (Pau Casals o Josep Trueta, per posar-ne dos exemples destacats). Veig que és una maniobra com la que es va fer en temps de Franco amb els bitllets de Verdaguer (de 500 ptes), que com a màxim mite català potser no semblava dels més "rojos separatistas" als del règim (ja no parlo dels de 5 pessetes de Balmes). Tinc entès que el revers d'aquest famós bitllet creà un conflicte diplomàtic amb l'Estat francès (l'altre pollastre del corral, és clar!), ja que mostra el Canigó (amb Vernet, si no m'erro, en primer terme, que havia pertangut a Sant Martí del Canigó), naturalment des de la banda del Conflent (no pertanyent, ai las, a la jurisdicció espanyola).
Em creuria més que hagués estat un homenatge si la moneda hagués estat encunyada per la Seca de Barcelona (o la institució que avui li tocaria fer aquest digne paper, però que no tenim per obra i gràcia dels nostres estats gal·linacis "protectors"). Tampoc podem acudir a Andorra, que es limita a adoptar les monedes de curs legal a Espanya i França i no n'encunya (tot i que sembla que ara comença a tneir la pruïja de fer-ho, a semblança dels altres "paradisos" de Mònaco o el Vaticà).
És clar que tot plegat podia haver estat pitjor (o no) si els de la FNMT s'haguessin decantat per fer bitllets (re)creatius, ja que se'ls podia haver acudit fer-ne un amb una cosa com aquesta: http://3.bp.blogspot.com/_bQ-MuxmrEP4/SSlNdh3t8bI/AAAAAAAABs8/IF8-P4fW-eg/S1600-R/pompeu+warhol+220.jpg. Penso que un bitllet amb això estaria bastant en consonància amb la línia estètica dels euros encunyats a la FNMT: mira que som desgraciats, són els més lletjos i tronats de tota la UE!
En fi, intentaré esbrinar l'autor de la imatge del llibre de Miracle (renuncio saber qui va perpetrar la de la moneda), però no puc assegurar-vos-en res.
Mare de Déu santíssima, quina moneda més lletja!
ResponEliminaRealment els dissenyadors de monedes i segells s'han tornat bojos d'uns anys ençà i perpetran uns dissenys que ofenen el bon gust visual.
No m'estranya que no signi aquesta moneda el seu autor perquè mereixeria estar al costat del Sr. Bitllet a la Model per anar fent croquis d'altres monedes... fins que n'aprengui!
Anònim: Aquesta imatge del llibre d'en Miracle també apareix a la coberta del Pompeu Fabra de Domènec Guansé (Aymà, 1964). Sembla una altra imatge del mestre, potser la més popular, però no és la mateixa. El deliciós Fabra warholià és del badoc major del regne, tan enyorat i esperem que aviat retrobat. Ah, i compartim l'opinió sobre el desencert de la imatge del DGLC com a bloc de notes.
ResponEliminaPisco: ¿Monograma o no monograma? Aquesta és la qüestió. Avui estreno capitulars als apunts. Un altre toc de distinció gazofilàctica. O de mal gust, que tot és possible.
Ostres, sí, he vist la caplletra, però no l'he "registrat". Tipogràficament no m'acaba de fer el pes, hi ha altres models al catàleg?
ResponEliminaAlla1: És un catàleg variat, amb llicència creative commons: Daily Drop Cap by Jessica Hische. Tens raó, algunes són millors que altres.
ResponEliminaMonograma és la solució. Jo ja ho he canviat del meu article per normalitzar-lo. El diccionari de l'IEC d'internet diu: m. [LC] [AR] Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’ell.
ResponEliminaPer cert, la caplletra (no capitular) que utilitzes està a l'alçada de la moneda...
Pobra caplletra, ella tan gratuïta que és... No teniu cor amb les tipografies desafavorides.
ResponEliminaTota caplletra trobarà la seva ONG. I si no, al temps.
ResponEliminaLa moneda no és una monada, però és.
ResponEliminaÉs més: no sé si el meu avi la tenia, perquè em sona molt.