23 d’octubre de 2009

Carles Riba i Pompeu Fabra (II)

«Així, doncs, Riba feia d’arquitecte –o de jardiner– de la llengua, amb la seva escriptura, amb els seus poemes, com Fabra en feia d’enginyer amb el seu Diccionari.»
Carles Miralles


F a temps vaig dedicar un apunt a la relació entre Carles Riba i Pompeu Fabra, aprofitant que enguany fa mig segle de la mort del primer*. Ara, gràcies a una informació facilitada per una amiga d'aquests mons de bits, m'assabento de la publicació en línia de la lliçó inaugural de la UB d'enguany: "Carles Riba i la Universitat" pel Dr. Carles Miralles, catedràtic de Filologia Grega.

Dins d'aquesta conferència es fa referència a diferents moments compartits entre els dos a la Universitat, però he triat aquesta citació perquè exemplifica amb poques paraules el tarannà de cadascun d'ells en la seva relació amb la llengua catalana. Pompeu Fabra era enginyer de formació (i catedràtic de química a l'Escola d'Enginyers de Bilbao) i Riba, en un sentit ben evident, se sent un arquitecte de la llengua: els seus primers poemaris porten per títol Estances (primer i segon llibre), després vénen les Tres suites... Sembla així que cadascú d'ells aplica la seva "ciència" al disseny i construcció de la llengua.

*Aquell apunt ribià formava part d'una iniciativa blocaire conjunta per homenatjar el poeta: 50 blocs recorden els 50 anys de la mort de Riba.

Les dues imatges són obres d'Antoni Tàpies i Puig on apareix Carles Riba i Bracons (anys 50).

6 comentaris:

  1. És curiós com a vegades una frase pot arribar a concentrar tota una tesi doctoral.

    ResponElimina
  2. És curiós també (i reconfortant) que Fabra fos de "ciències". Potser indica que no és bo que la llengua estigui exclusivament en mans dels de "lletres".

    ResponElimina
  3. És que la lexicografia és una ciència, també!

    Si ho és fins i tot la paremiologia! :-)

    Puigmalet, molt xules aquestes caplletres! Algunes, sobre fons negre no s'acaben d'apreciar prou, però.

    Suposo que la citació és a cal Diccitionari, oi? Em sona. :-)

    ResponElimina
  4. Ostres, el net sembla una mica traumatitzat, no?

    Va ser bonica aquella iniciativa dels blogs... amb aquella frase tan encertada d'en Pàmies d'animar a la participació de tots dient que cadascú ho fes dins l'estil del seu blog :-)

    Per cert que, segons diu el net, veig que en Carles Riba i jo tenim quelcom en comú, tot sigui dit -per descomptat- amb el més gran dels respectes, i és que jo també sempre poso comes i més comes i, el que és pitjor, que moltes vegades les obro i m'oblido de tancar-les (amb alguna cosa ens havíem de diferenciar) ;-))

    ResponElimina
  5. A mi també em va agradar participar en aquella iniciativa que va aplegar més de 50 blogs.
    I és bonica la metàfora de l'arquitecte i l'enginyer que han construït l'edifici de la nostra llengua.

    ResponElimina
  6. Galderich: Quan es troba una frase tan encertada, un se sent temptat d'estirar i estirar la metàfora fins a l'infinit.

    Allau: Res és bo que estigui només en mans d'algú. Excepte els meus diccionaris, clar.

    Vpamies: Doncs a mi tampoc em sona, tu! :)

    Assumpta: La citació no és d'en Riba, però és maco pensar que tens coincidències amb els poetes. Que segur que sí.

    Pere Llada: I jo tinc el detall de posar els autors de les citacions i no fer que els lectors es trenquin la testa per esbrinar-ho :P

    ResponElimina

Quelcom a dir?