8 d’octubre de 2009

A 'idiota' surt la teva foto


1. La versió clàssica
La primera vinyeta d'aquesta tira còmica de The Buckets (¿Els cubells?) és un acudit infantil clàssic: "A l'entrada de la paraula 'idiota' del diccionari surt la teva foto". Tan clàssic és que el receptor del missatge ja ni l'entén, i la reacció és de credulitat, "¿de veritat?", fet que encara marca més el distanciament entre l'interlocutor i buscar paraules en un diccionari, acció que li és totalment aliena.

2. La versió moderna
A la següent vinyeta, veient el resultat frustrant del primer acudit, un personatge més jove l'adapta als temps actuals: "Si escrius 'idiota' al Google, als primers cinquanta resultats surts tu". Ara sí que funciona! L'acudit és tan hilarant que a banda de rialles, el receptor corre a explicar-lo a un altre personatge.

3. El secret de la comèdia
A la darrera vinyeta, el primer personatge es queixa del fracàs de la versió clàssica i l'altre li respon que "el secret de la comèdia està en l'ús del temps", expressió que adopta dins del món de la comèdia múltiples sentits, des de l'ús de les pauses i els silencis dramàtics al ritme de la narració, per simplificar-ho. Però en el cas d'aquesta tira còmica l'ús del temps té altres implicacions. El temps ha passat implacablement per al primer personatge, que explica encara acudits de fa deu anys. El temps ha fet que el jovenet que escolta les bromes no reaccioni a un context de diccionaris però es pixi de riure davant de la mateixa situació amb el Google. El temps, el nostre temps, és el que ha convertit Google no només en el diccionari dels diccionaris, sinó en l'enciclopèdia de les enciclopèdies, en el llibre dels llibres. En grec, τὰ βιβλία.

14 comentaris:

  1. Repassant vells llibres d'acudits catalans (n'hi ha uns quants) em sorprèn comprovar com canvia el món i com l'humor s'adapta al present i coses que feien molta gràcia ja no s'entenen, el mateix en obres de teatre. Com en aquest cas, moltes temes humorístics es 'reciclen'.

    ResponElimina
  2. És bo conservar la tradició però també és molt bo anar renovant-la, això és el que fa que una cultura es mantingui ben viva.

    PS: Em comencen a mosquejar les teves paraules de verificació, avui: PILLIN. :-DD

    ResponElimina
  3. És el gran problema quan a classe d'història els passo als alumnes acudits de l'època. No hi veuen la gràcia i no estan preparats per certes subtileses. L'humor ha canviat amb els nous temps i les noves eines...
    En fi, em començo a preocupar quan ni entenen alguns acudits del Perich... vol dir que jo estic molt malament!

    ResponElimina
  4. No és aquí ni el lloc ni el moment, però caldria estudiar com han influit els temps en la captació de la ironia, font indispensable de l'humor.

    ResponElimina
  5. Molts acudits no superen el pas del temps. Queden descontextualitzats.

    Però alguns, encara ens fan somriure. Em pregunto si aquest s'entendrà d'aquí uns anys:

    -Pare! Pregunta per tu un extraterrestre.
    -Un extraterrestre?
    - Sí, diu que ve del Planeta Agostini.

    Però sempre es podrà fer la lectura actual: ja no queden venedors d'enciclopèdies a domicili i són autèntics extraterrestres. :-)

    Mac, la meva paraula de comprovació tenia faltes d'ortografia, però era ben premonitòria del que em pot deparar el dia d'avui: HAPHI. :-)

    ResponElimina
  6. Ostres, que bo!! L'acudit en anglès i la paraula de verificació "ANGLO" :-))

    Jajajaja bo també l'acudit del Planeta Agostini!! :-)

    El problema amb donar Google com la bíblia, és que porta situacions tan absurdes com aquesta.

    Fa tres o quatre anys, en un grupd'internet on jo estava, algú va escriure (era en castellà) una frase tipus “... y esto era una condicion de esas sine cuanon o como se diga” jo, que de llatí no en sé, però que aquesta la conexia per la carrera (Dret), vaig entrar i vaig dir “conditio sine qua non” i li vaig explicar el significat... però quasi al mateix temps, va entrar una dient que era “conditio sin ecuanon” i quan jo li deia que no, m’ho discutia perquè a Google havia posat això i hi havia resultats!!

    O sigui, que si a Google hi ha resultats per qualsevol bestiesa és que està bé!! :-)

    Jo a vegades admeto que, davant del dubte de la correcta forma d’escriure un nom (d’algun lloc o d’algun personatge) el que faig és introduir a Google les diverses variants possibles que em vinguin al cap i donar per bona la que tingui més entrades... però no em dóna cap seguretat! :-))

    ResponElimina
  7. Assumpta, la teva anècdota no la veig com una demostració de que Google sigui el nou diccionar o la nova enciclopèdia universal. És la demostració de la manca de sentit crític i creure's les coses només pel fet que algú les ha dit o està escrit en algun lloc i no preocupar-se de cercar l'explicació.

    En això no crec que hi hagi masses diferències entre l'abans d'Internet i l'actualitat.

    (La meva paraula de verificació és Paccoy)

    ResponElimina
  8. No, no Xavier Caballé, si això és el que havia dit en Gazo... "El temps, el nostre temps, és el que ha convertit Google no només en el diccionari dels diccionaris, sinó en l'enciclopèdia de les enciclopèdies, en el llibre dels llibres. En grec, τὰ βιβλία."

    Jo precisament volia demostrar que, segons com, podia ser just el contrari, però potser no ho explicat massa bé :-))

    ResponElimina
  9. Júlia: i tant. l'humor és una substància fràgil. però més enllà de si som capaços de riure'ns igual que ho feien al passat, potser és millor saber que som capaços de riure ben a gust del present.

    Pillín: Tu fas que els enigmes es mantinguin vius, siguin tradicionals o de collita pròpia. La meva aportació al teu humor és dir-te Pere Llada ;)

    Pisco: Sour (l'has de provar). El Perich és un home fora del seu temps. D'aquí 200 anys segur que fundaran una religió que tindrà com a llibre sagrat Nacional II.

    All: Au! ¿Com que no és el lloc ni el moment? Ja t'hi estàs posant!

    Parèmies: També hi ha extraterrestes que habiten la Paremiosfera, ben happies dins del planeta Pàmies. I que duri.

    Subject (en anglo): A Internet hi ha bestieses. Als llibres hi ha les mateixes bestieses. La vida està plena de bestieses! Millor acostumar-s'hi.

    Fary: La meva opinió (i jo la comparteixo) és que els llibres estan plens dels mateixos errors que Internet (excepte els blocs que només són font de saviesa eterna).

    Assumpta: Google és la bíblia clarament en dos sentits: per la seva autoritat universal (com si fos llibre sagrat) i per la seva amplitud (llibre dels llibres, el saber del món). Quan algú busca qualsevol informació el primer que fa és anar-hi. És la nostra il·lustració (plena de tenebres i de llums, com totes).

    ResponElimina
  10. Puig, no fas més que posar-me deures! De moment, el proper dia 14 aportaré raons definitives sobre un assumpte crucial.

    De moment et robo una frase per una cita. Ni et demano permís, que series capaç de concedir-me'l.

    ResponElimina
  11. Així que t'emportes citacions a les cites... Cada seductor té els seus trucs.

    ResponElimina
  12. Podem reivindicar el diccionari, però mai a costa de Sant Google, que té uns valors afegits incalculables.

    M'ha agradat la teva erudita explicació de l'acudit, tot i que es pot interpretar com un menyspreu a l'intel·lecte dels teus visitants. Amb un "NO COMMENT" estava tot dit, no creus?

    ResponElimina
  13. No tothom és periodista, Ury. O sigui que no tothom coneix el comedy timing tant bé com vosaltres. :)

    I després hi ha el tema de sant Google, aquesta nostra Il·lustració particular, arriscada en certs aspectes.

    ResponElimina

Quelcom a dir?