Fernando Valades: "El diccionario"
Fernando Valades (o Valadés o Valadez) Lejarza (Mazatlán, Sinaloa, 1920-1979) és un compositor i músic mexicà, autor, entre d'altres peces romàntiques, d'aquest himne dels lexicògrafs enamorats. D'aquesta cançó diuen els seus fans que "fue recibida con entusiasmo por su letra y ritmo contagioso" i que "se cantaba con frecuencia en las escuelas de Sinaloa".
A les ànimes torturades per les passions humanes, els aconsello la visita al Rincón musical de Fernando Valades, on es parla de la vida i obra d'en Nandito, amb episodis tan descriptius com el del seu naixement: "Como un angelito coronado en el cielo, nació su cuarto heredero. Un pequeño varón de casi tres kilos de peso, de piel blanca y apiñonada, con un poco de pelito, cuyo primer grito anunciaba la llegada de quien sería un gran compositor". Un consell: després del tercer tequila aquest racó musical fa de més bon pair.
PD (16/10/09): Aquest senzill apunt ha inspirat el magnífic post del cinquè aniversari de La panxa del bou. No us perdeu el seu bolero. Segur que el Valades en faria tot un hit! Per molts anys, Júlia!!
A les ànimes torturades per les passions humanes, els aconsello la visita al Rincón musical de Fernando Valades, on es parla de la vida i obra d'en Nandito, amb episodis tan descriptius com el del seu naixement: "Como un angelito coronado en el cielo, nació su cuarto heredero. Un pequeño varón de casi tres kilos de peso, de piel blanca y apiñonada, con un poco de pelito, cuyo primer grito anunciaba la llegada de quien sería un gran compositor". Un consell: després del tercer tequila aquest racó musical fa de més bon pair.
PD (16/10/09): Aquest senzill apunt ha inspirat el magnífic post del cinquè aniversari de La panxa del bou. No us perdeu el seu bolero. Segur que el Valades en faria tot un hit! Per molts anys, Júlia!!
Entrades
Joan,
ResponEliminaFinalment fas apunts que són interessants!
Amb el que m'agraden les "Vides de Sants" he xalat de valent llegint la vida i miracles d'aquest músic que no sé com és possible no haver-lo escoltat abans.
Gràcies per la descoberta i a veure si t'animes a fer alguna composició d'aquesta categoria en català, això donaria relleu al teu bloc!
En català disposem de la gran "Visca tot el diccionari" de la Trinca. Vaig penjar-ne la lletra, però no n'he trobat encara cap vídeo, si és que existeix.
ResponEliminaAi, ja no se'n fan, de cançons com aquesta, romàntiques i culturals!!!
ResponEliminaLa Trinca no val, és en broma.
Però tampoc no se'n fan, ja, de Trinques.
Estic amb la Júlia, cal fer una cançò que no sigui de gresca sinó ben romàntica... i cantada com ho faria en Guardiola (también es conocido en el ámbito catalán como Josep Guardiola y tambien Pepe Hucha, Wikipedia dixit!)
ResponEliminaSi ho fas estic disposat a escriure la teva hagiografia i si la penges al Youtube fer-te un bloc especial on tot estigui penjat i ben ordenadet!
Doncs a mi m'agrada més la de LA TRINCA, i tampoc tinc el video però te la puc passar en MP3 si la necessites.
ResponEliminaDit això, m'apunto també com la JÚLIA i en GALDERICH a animar-te a que en facis una tu. Què, t'animes o no t'animes? ;-D
Júlia: ¿I tu creus que aquesta és seriosa? Jo en tinc algun petit dubte.
ResponEliminaPisco: El dia que jo estigui disposat a escriure aital cançó serà el mateix dia que vós estareu disposat a fer-me'n el cors vestit com les coristes de la imatge inferior de l'apunt. Resto a la seva disposició.
Pere Llada: Jo també prefereixo mil milions de vegades la de la Trinca. Merci per l'oferiment de l'arxiu. Encara te l'acabaré demanant. Per cert, ¿estàs disposat a acompanyar el Pisco? Mira que necessitaré 4 coristes, com el Valades.
Oh!! Sí!! Fes tu una cançó... però enlloc d'un diccionari amb paraules d'amor... podries fer una cançó d'amor al diccionari jejeje
ResponEliminaOstres, m'ha quedat bé, eh? :-))
La de la Trinca està molt bé, és de protesta humorística, en aquells temps els diccionaris, encara més els catalans, no acceptaven grolleries, el tema va ser molt comentat en l'època. Torna, torna, Trinallonga...
ResponEliminaPossiblement sigui també en broma, aquesta, en broma fino-romàntica.
La de la Trinca està molt bé, és de protesta humorística, en aquells temps els diccionaris, encara més els catalans, no acceptaven grolleries, el tema va ser molt comentat en l'època. Torna, torna, Trinallonga...
ResponEliminaPossiblement sigui també en broma, aquesta, en broma fino-romàntica.
Jo, si s'han de fer cors lalala m'apunto, però faré veure que canto, que no tinc oïda.
Et dedico el post d'avui, això del diccionari m'ha inspirat molt i molt.
ResponEliminaAssumpta: Aquest bloc ja és una cançó d'amor al diccionari. M'ha quedat bé, eh, també!
ResponEliminaJúlia: Quines insospitades alegries que ha deparat aquest Valades: inspiracions, dedicatòries... Moltes i moltes gràcies! Tot un honor, companya.
Ai, Joan, si haguéssiu seguit l'exemple d'en Valades, els lexicògrafs sortirieu a la portada del SuperPop. Quina gran oportunitat perduda!
ResponEliminaSi us cal inspiració per a la lletra de la cançó i aneu curts de lèxic, sempre podeu recórrer, és clar, a diccionaris sobre el tema. Potser, a part del d'Stendhal, un dels més curiosos és el Novísimo diccionario del amor y de otras cosas tan útil para los feos como para las hermosas, d'Alfredo Llanos (Madrid: Est. Tipográfico de M. P. Montoya y Compañía, 1884), del qual es van estampar 125 exemplars (si us fa peça i us els voleu gastar el podeu comprar a la llibreria Miguel Miranda de Madrid). Això sí, sembla que se'n van fer reedicions facsimilars a Madrid (1990) i Mèxic (1997).
ResponEliminaEn català tenim, traduït del francès, el Diccionari de l'amor, de Louis Aubert i Charlotte Ruffault (Barcelona : Alter Pirene, 1996).
En fi, que no sigui per diccionaris…
El que és la música ja us ho fareu.
Allau: Segur que encara te la compres, tu. Ets un esperit jove!
ResponEliminaA no! nim: Com ja he dit abans, aquest bloc és la meva cançó d'amor als diccionaris. Per altra banda, veig que hi ha qui està molt millor documentat que jo per aquestes funcions. I malgrat l'estupend títol el trobo una mica car, aquest dl Llanos. Ai, aquests llibreters!
Com vols que me la compri, si al póster central mai no surten lexicògrafs en deshabillé...
ResponEliminaAquesta li he enviat al Luis Fernando Lara, amic i lexicògraf mexicà per excel·lencia,
ResponEliminaAi, Sílvia, que tindrem un conflicte diplomàtic... :)
ResponEliminaJoan,
ResponEliminaEstic preparat per als cors. Només falta música i lletra. Així doncs, endavant que no tinc problemes en el Youtube on ja surto fent el freaky!
T'ha quedat molt maco això de que tot el blog és una cançó d'amor als diccionaris... i és ben cert. Mai no havia conegut ningú que estimés tant els diccionaris i que ho sabés transmetre d'una manera tan amena com tu :-))
ResponEliminaPisco: On surts exactament? T'has descuidat l'enllaç...
ResponEliminaAssumpta: :))
Joan,
ResponEliminaS'ha de buscar i no precisament amb les paraules Piscolabis Librorum...
Per cert, esperem a l'Assumpta als cors!
Gran troballa! M'ha recordat l'Orquesta Topolino.
ResponElimina